Setge de Balaguer (1645)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Setge de Balaguer (1645)
Guerra dels Segadors
Gravat de Balaguer al setge de 1645
Gravat de Balaguer al setge de 1645
Data 22 de juny al 18 d'octubre de 1645
Localitat Balaguer, la Noguera
Resultat victòria francesa
Setge de Balaguer (1645) (Catalunya)
Setge de Balaguer (1645)
Setge de Balaguer (1645)
Coord.: 41° 47′ 33″ N, 0° 48′ 27″ E / 41.79250°N,0.80750°E / 41.79250; 0.80750
Bàndols
Estendard reial de França Regne de França
Bandera de Catalunya Principat de Catalunya
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Espanyes
Comandants
Regne de França Henri de Lorena

Jeroni de Tamarit

Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Simón de Mascareñas
Forces
Baixes
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla de Sant Llorenç de Montgai Setge de Lleida (1646)

El Setge de Balaguer de 1645 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Poc després de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exèrcit de Felip IV d'Espanya va ocupar Tortosa i Tarragona, el 17 de gener de 1641, davant l'alarmant penetració de l'exèrcit castellà, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana acordant una aliança política i militar amb França, posant Catalunya sota l'obediència de Lluís XIII de França. Pocs dies després, amb l'ajuda de l'exèrcit francès, la Generalitat obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona, on foren assetjades fins que els espanyols van bastir un estol que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francès al Rosselló.

El 1642, després de fracassar en els intents d'enviar-hi reforços, donen per perdut el Rosselló, i retiren els terços que estaven a Roses amb un estol de 78 naus,[1] de manera que el Rosselló va caure completament en mans francocatalanes, i els objectius de Richelieu i Lluís XIII de França de controlar els comtats nordcatalans quedaven satisfets, i es van donar per acabades les operacions principals.

A més, el 4 de desembre de 1642, moriria Richelieu, i el 14 de maig de 1643, Lluís XIII, a qui va succeir el seu fill Lluís XIV, començant una època de molta agitació a França que va permetre als espanyols recuperar progressivament territori al Principat.

Caiguda Lleida en mans castellanes, Philippe de La Mothe-Houdancourt va atacar Tarragona amb tropes catalanes i franceses, que van atacar el moll entre el 23 i el 28 d'agost de 1644, sent rebutjats pels espanyols que capturaven a més Balaguer el setembre i Agramunt l'octubre. Això va provocar la substitució de de La Mothe per Henri Harcourt de Lorena després del seu fracàs en intentar recuperar Tarragona. Harcourt de Lorena va atacar les terres de ponent, a sorprendre a Andrea Cantelmo[2] a Sant Llorenç de Montgai el 22 de juny de 1645, capturant a Francisco de Orozco amb cinc terços d'infanteria, mentre el virrei de Catalunya es retirava fins a Balaguer, on deixaria Simón de Mascarenhas.

El setge[modifica | modifica el codi]

Envoltat per l'exèrcit de Henri Harcourt de Lorena, quedaren a Balaguer uns 3.000 homes. Andrea Cantelmo va tractar de fer entrar queviures a la plaça el que originà un gran encontre amb els francesos el 12 d'agost. Bona part del comboi aconseguir entrar a la plaça. Finalment Simón de Mascarenhas es va rendir el 19 d'octubre. La plaça fou ocupada pels francesos el 20 d'octubre. Malgrat que van intentar pactar la capitulació de la plaça i tenir pas lliure fins a Tarragona, el Comte d'Harcourt no va acceptar la proposta i finalment les tropes espanyoles van marxar cap a Fuenterrabia, seguint un itinerari Catalunya-Rosselló-Languedoc-Guyena-Béarn. Aquest itinerari s'havia de realitzar amb poc més de 2 mesos. L'objectiu d'aquest itinerari per França era que el nombre de desercions a l'exèrcit fos el màxim d'elevat. Les tropes italianes especialment eren molt propenses a desertar quan passaven per França.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Aconseguits els seus objectius de conquerir Camarasa i Balaguer, Henri Harcourt de Lorena va tornar a Barcelona per preparar un nou atac a Lleida. Tret de la conquesta de Roses, la frontera quedaria estabilitzada durant molt temps, fins a les campanyes espanyoles que van culminar amb el Setge de Barcelona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ingenierosdelrey.com [1]
  2. tercios.org Andrea Cantelmo [2]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • manuscrit anònim, Sitio de Balaguer y alrededores, 1645 Lleida, 1645
  • F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6