Setge de Bejaïa (1514)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgSetge de Bejaïa (1514)
Guerres otomanes a Europa
Data 1514-1515
Localitat Bejaïa
Resultat Victòria de la monarquia hispànica
Setge de Bejaïa (1514) situat respecte Algèria
Bejaïa
Mers el-Kebir
Melilla
Orà
Vélez de la Gomera
Trípoli
Alger
Tunis
Ceuta
Fes
Marràqueix
White pog.svg Posicions hispàniques
Blue pog.svg Posicions portugueses
Red pog.svg Posicions otomanes
Yellow pog.svg Posicions hàfsides
Green pog.svg Posicions hintata
Orange pog.svg Posicions wattàssides
Battle icon active (rifles).svg Setge de Bejaïa

Bàndols
Imperi otomà Monarquia hispànica
Comandants en cap
Oruç Reis Ramon de Carròs

L'expedició a Bejaïa va ser una expedició militar en la qual participaren les forces mallorquines amb la finalitat de defensar la ciutat nord-africana de Bejaïa (Algèria) front a les tropes musulmanes.

Antecedents[modifica]

La ciutat de Bejaïa havia estat conquerida per Ferran el Catòlic el 1510,[1] amb la participació d'un important contingent illenc, però després havia estat assetjada pel corsari Oruç Reis, que el 1512 n'havia establert un bloqueig.

El setge[modifica]

El 1514 Oruç Reis n'havia destruït dues fortaleses. El governador de Bejaïa, el valencià Ramon de Carròs,[2] demanà ajut al rei Ferran, que hi envià l'exèrcit mallorquí dirigit per Miguel de Gurrea y Cerdan. Mallorca, molt interessada a aturar la pirateria berberisca, aportà diners, homes i armes i organitzà un estol de 3.000 soldats. Arribaren a Bejaïa el 24 d'agost i, amb la seva presència, permeteren als defensors de la ciutat resistir el setge. L'expedició estava formada per mallorquins, menorquins i eivissencs. L'estol retornà a Mallorca el 13 de gener de 1516, després de quatre mesos i mig de campanya.[3]

Conseqüències[modifica]

En 45 anys de domini, el setge dels corsaris per mar, i dels berbers al rerepaís, va empobrir la ciutat. Assetjada per Salih Reis, el 1555, el governador Luis de Peralta es va rendir finalment.

Referències[modifica]

  1. «Corona catalanoaragonesa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Carròs de Vilaragut i de Castellví, Ramon». A: Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3. Palma: Promomallorca, p. 181. ISBN 84-8661702-2. 
  3. «Bugia, expedició a». A: Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 2. Palma: Promomallorca, p. 275-276. ISBN 84-8661702-2.