Setge de Bugia (1514)
| Conquesta hispànica del nord d'Àfrica | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | setge  | ||
| Data | 1514-1515 | ||
| Coordenades | 36° 45′ 00″ N, 5° 04′ 00″ E / 36.75°N,5.066667°E | ||
| Lloc | Bugia | ||
| Resultat | Victòria de la monarquia hispànica | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Cronologia | |||
.svg){kind=icon}
Conquesta hispànica del nord d'Àfrica | |
|---|---|
Conquesta hispànica del nord d'Àfrica | |
Mers el-Kebir - Orà - Bugia (1510) - Trípoli - Gerba (1510) - Qerqenna - Bugia (1512) - Bugia (1514) - 1r Alger (1516) - 2n Alger (1516) - Alger (1518) | |
Barenys - Torreblanca - Cullera 1503 - Dénia i Alacant - Santanyí - Pollença 1531 - Cullera 1532 - Maó - Eivissa 1538 - Gibraltar - Palamós - Pineda - Pollença 1550 - Cullera 1550 - Valldemossa - Andratx 1553 - Ciutadella - Sóller - Badalona 1564 | |
Expansió de l'imperi Otomà | |
Alger (1529) - Tunis (1534) - Tunis (1535) - Preveza - Gibraltar - Alboran - Alger (1541) - Niça - Gozo - Trípoli - Gerba (1560) - Malta - Tunis (1569) - Xipre - Lepant - Tunis (1573) - Tunis (1574) - Kara Djahannam |
L'expedició a Bugia va ser una expedició militar en la qual participaren les forces mallorquines amb la finalitat de defensar la ciutat nord-africana de Bugia (Algèria) front a les tropes musulmanes.
Antecedents[modifica]
La ciutat de Bugia havia estat conquerida per Ferran el Catòlic el 1510,[1] amb la participació d'un important contingent illenc, però després havia estat assetjada pel corsari Oruç Reis, que el 1512 n'havia establert un bloqueig.
El setge[modifica]
El 1514 Oruç Reis n'havia destruït dues fortaleses. El governador de Bugia, el valencià Ramon de Carròs,[2] demanà ajut al rei Ferran, que hi envià l'exèrcit mallorquí dirigit per Miguel de Gurrea y Cerdan. Mallorca, molt interessada a aturar la pirateria barbaresca, aportà diners, homes i armes i organitzà un estol de 3.000 soldats.[3] Arribaren a Bugia el 24 d'agost i, amb la seva presència, permeteren als defensors de la ciutat resistir el setge. L'expedició estava formada per mallorquins, menorquins i eivissencs. L'estol retornà a Mallorca el 13 de gener de 1516, després de quatre mesos i mig de campanya.[4]
Conseqüències[modifica]
En 45 anys de domini, el setge dels corsaris per mar, i dels amazics al rerepaís, va empobrir la ciutat. Assetjada per Salih Reis, el 1555, el governador Alonso de Peralta es va rendir finalment.[5][6]
Referències[modifica]
- ↑ «Setge de Bugia (1514)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Carròs de Vilaragut i de Castellví, Ramon». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3. Palma: Promomallorca, p. 181. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Mut, Vicenç. Historia del reyno de Mallorca (en castellà). Herederos de Gabriel Guasp, 1650, p. 364.
- ↑ «Bugia, expedició a». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 2. Palma: Promomallorca, p. 275-276. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ de Vera, L.G.. Historia vicisitudes y política tradicional de España respecto de sus posesiones en las costas de África desde la monarquía gótica y en los tiempos posteriores á la restauración hasta el último siglo (en castellà). Impr. y fundición de M. Tello, 1884, p. 184.
- ↑ Losada, J.C.. España contra el Imperio otomano: La lucha por el control del Mediterráneo desde el siglo XVI al XVIII (en castellà). La Esfera de los Libros, 2021, p. 140. ISBN 978-84-1384-147-2.