Setge de Ceuta (1309)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgSetge de Ceuta (1309)
Reconquesta
Guerra castellanogranadina (1309-1319)
Georg Braun; Frans Hogenberg: Civitates Orbis Terrarum, Band 1, 1572
Georg Braun; Frans Hogenberg: Civitates Orbis Terrarum, Band 1, 1572
Data 21 de juliol de 1309
Localitat Ceuta
Resultat Victòria aragonesa. Ceuta lliurada als benimerins
Setge de Ceuta (1309) (Espanya)
Setge de Ceuta (1309)
Setge de Ceuta (1309)
Setge de Ceuta (1309)
Coord.: 35° 53′ 17″ N, 5° 18′ 43″ O / 35.88806°N,5.31194°O / 35.88806; -5.31194
Bàndols
Regne de Granada Emirat de Gharnata Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Dinastia marínida Dinastia marínida
Comandants
Regne de Granada Nasr ibn Muhammad Corona d'Aragó i Sicília Eimeric de Bellveí
Corona d'Aragó i Sicília Jaspert V de Castellnou
Dinastia marínida Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf

El Setge de Ceuta de 1309 és una de les batalles de la Guerra castellanogranadina

Antecedents[modifica]

Article principal: Tractat d'Alcalá de Henares

El 19 de desembre de 1308, a Alcalá de Henares, Ferran IV de Castella i els ambaixadors aragonesos Bernat de Sarrià i Gonzalo García van rubricar el tractat d'Alcalá de Henares.[1] Ferran IV, que comptava amb el suport del seu germà, l'infant Pere de Castella i de Molina, de Diego López V d'Haro, l'arquebisbe de Toledo i del bisbe de Zamora, va acordar iniciar la guerra contra el regne de Granada el dia 24 de juny de 1309 i es va comprometre, igual que el monarca aragonès, a no signar una pau per separat amb el monarca granadí. El rei castellà aportaria deu galeres a l'expedició i altres tantes el rei aragonès. Es va aprovar amb l'anuència de les dues parts que les tropes del regne de Castella i Lleó atacarien les places d'Algesires i Gibraltar, mentre que els aragonesos conquistarien la ciutat d'Almeria.[2] Ferran IV es va comprometre a cedir una sisena part del regne de Granada al rei aragonès, i li va concedir el regne d'Almeria en la seva totalitat com avançament

El tractat de Barcelona del 3 de maig de 1309[3] va ser una aliança militar signada entre el rei d'Aragó Jaume II i Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf, el soldà de la dinastia marínida del Marroc mitjançant la qual el segon contractava els serveis d'una flota i exèrcit de mercenaris cristians aragonesos per a la conquesta de Ceuta, en poder de Nasr ibn Muhammad, l'emir de Gharnata.

La conquesta[modifica]

Les naus de Jaspert V de Castellnou ocuparen l'Estret de Gibraltar[4] mentre Eimeric de Bellveí comandà les naus de l'Armada Reial a les ordres de Jaume II d'Aragó en la conquesta de Ceuta el 21 de juliol de 1309 en auxili dels aliats benimerins com a operació previa a Croada d'al-Mariyya.[5]

Conseqüències[modifica]

Un cop presa la plaça fou lliurada als benimerins, que canviaren de bàndol i decidiren auxiliar el granadins. El vicealmirall Eimeric, com a capità de l'esquadra de l'estret de Gibraltar,[6] hagué de barrar-los el pas cap a la península i impedir el pas d'aquests, ara enemics, a la Península. Per la seva ardidesa fou comparat aleshores amb Roger de Llúria.[4]

Jaume II de Mallorca va afegir una galera al bloqueig de l'estret per rescatar uns mercaders mallorquins retinguts a l'emirat de Gharnata.[7]

Referències[modifica]

  1. Joaquim Miret i Sans, El forassenyat primogènit de Jaume II, p.12
  2. (castellà) Juan de Mata Carriazo, En la frontera de Granada, p.161
  3. de Capmany, Antoni. Antiguos tratados de paces y alianzas entre algunos reyes de Aragon y diferentes príncipes infieles (en castellà), 1786. 
  4. 4,0 4,1 Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya, p. vol.3, p.411. 
  5. «Eimeric de Bellveí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Arnaldi de Villanova Opera medica omnia, Volum 10;Volum 12
  7. Rosselló Vaquer, Ramon; Vaquer Pujol, Jaume «Notes disperses sobre Gibralta, Ceuta, Tànger, Arzila, Salé...». Al-Andalus Magreb, n.5, 1995, p.347.

Vegeu també[modifica]

Portal

Portal: Història Militar de Catalunya