Setge de Girona de 1653
 |
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Antecedents
A finals de 1652 amb la caiguda de Barcelona i l'evacuació per les tropes franceses de la Catalunya peninsular, la majoria de les poblacions catalanes es passaren al bàndol de Felip IV.
Malgrat tot durant l'any 1653, la Fronda veié la seva fi i si bé encara no acabada del tot, a mitjans de 1653 es trobava reduida a la rebel·lió del Príncep Condé que feia causa amb els espanyols als Paisos Baixos i amb un Burdeus assetjat. D'altra banda, al nord de Cataluña, ara en la linea de front, es produiren soblevacions contra les tropes espanyoles.
El setge de Girona
El 16 de juny de 1653, 4.000 infants i 2.500 cavalls francesos, sota el comandament de Jacques de Rougé du Plessis-Bellière, entraven a Catalunya per Perthus i es dirigiren a Castelló d'Empúries on es replegaren les tropes hispàniques. El 22 de juny la trinxera ja estava oberta i poc després s'ocupava la plaça. Allí hi queda de guarnició el regiment d'infanteria de Montpezat. El 12 de juliol de 1653 es posava setge a Girona. Les reproduccions coetènies del setge ens mostren els indrets on acampaven el 24 de juliol els regiments de Auvergne, Navailles(-Saint-Genetz), Harcourt, Gramont, Poitou, Roquelare, Mazancourt, Noirmoutiers i alguns campaments de cavalleria on amb tota seguretat s'estava el regiment de cavalleria de Le Plessis-Bellière, Mazarino cavalleria, Harcourt cavalleria i Anjou cavalleria. El 27 de juliol arribava davant de Girona el Virrei Hocquincourt amb les seves tropes i agafava el comanament. Les tropes reunides a Catalunya eren uns 7.500 infants formats en 316 companyies (efectius teòrics de 12.640 infants) i 4.000 cavalls formats en 160 companyies. Entre les tropes consta la presència dels regiments d'infanteria de: La Reine-Mère, Anjou, Languedoc(-Orléans), Mazarino-italià, Fusellers d'Hoquincourt i Aguilar (català) que devien arribar amb Hocquincourt a Girona i els de cavalleria de Illes-català (o Dardennes), Cardinal de Sainte Cécile (format per només 3 companyies), La Fare, Aguilar (o Margarit català), Calvisson (abans Zillard-weymarià), Marsilly (abans Schack-weymarià), Avreux i Alais. A més a més probablement hi participaren els regiments d'infanteria d'Estissac, Vaillac i Lochmann (suís) presents en la campanya de 1653 a Catalunya.
Dins de la plaça hi havia 2000 homes i 500 cavalls que eren formats pels dos tercios catalans de Francesc Granollachs i de Millás i d'Isidre Gorchs i també el de Nacions de Marco-Antonio Genaro, el del Baró de Seebac, el de Pablo de Paradas. També defensaren la ciutat les milícies de Girona formades per 10 companyies de vilatans.
El 12 de juliol els francesoss arribaven davant de Girona i després d'un breu intent de resistència a les trinxeres del riu Güell, els hispànics es retiraren. Els francesos incorporarien aquestes trinxeres al seu campament.
El tercio irlandès de Richard Grace, de guarnició al fort d'Hostalric, abandonà la plaça i es passà al bàndol francès durant el setge. El seu destí fou fatal, en la derrota de Castellfollit el 1657 els castellans no feren presoners excepte als oficials per a executar-los amb posterioritat (Avisos de Barrionuevo).
Conforme avançava el setge el proveïment de queviures es feu més problemàtic. Així el 31 de juliol els hispànics evacuaren la cavalleria de la vila i sortiren formats en 2 esquadrons. Perseguits per la caballeria del Baró d'Ales, es dirigiren cap a Palamos i prop de la vila els francesos foren emboscats per la infanteria de presidi a Palamós. Es tractava de 600 irlandesos i el terç italià del Comte Ercole. El Baró d'Alés i el seu fill foren mal ferits i moriren poc després. La cavalleria francesa fou desfeta.
Mentrestant els francesos formaren una bateria de 4 canons (2 d'ells capturats a Castelló d'Empúries) i bombardejaren la muralla de Girona. Els francesos aconseguiren obrir una bretxa a les defenses al costat del convent de Sant Francesc de Paula. Malgrat tot el 13 i 20 d'Agost sengles atacs francesos foren rebutjats.
Llevant el setge
La nit del 22 al 23 de setembre es produí l'embestida de l'exèrcit de Juan de Austria, amb 5300 homes i 1800 cavalls, combinada amb una sortida del Conestable de Castella amb 1000 homes i 400 cavalls des de Girona. Aquest estava format pel Regiment de la Guarda (Tinent Coronel Gaspar de la Cueva), terç de Galeras i Navilis (Mestre de Camp Francisco de Velasco), el terç del Baró d'Amato, el terç d'Hércules Visconti (napolità), el terç de Galeres de Flores d'Avila, el terç de Vicenç Magarola de la Ciutat de Barcelona, el terç de la Vegueria de Lleida i Cervera (Mestre de camp Francesc Gilabert), el terç de Pau Areny de la Vegueria de Tremp i la cavalleria comanada pel Baró de Butier formada per les companyies de les guàrdies de Sa Altesa, el tros de Borgonya i Flandes. La vetlla de la batalla morí el Baró de Seebac d'enfermetat dins de Girona, se li atribuia l'avançada edat de 90 anys. També hi intervingueren el terç napolità d'Hércules Visconti i el català de Josep Margarola, aixecat per l'ocasió. Per part francesa els regiments de La Reine i Anjou foren molt malmesos i el Mazarino-italià pràcticament anihilat. La derrota francesa els obliga a llevar el setge. En la retirada els francesos pedrien un canó i un mig canó.
Conseqüències
A causa de la derrota l'exèrcit francès es retirà al Rosselló. Malgrat tot no mancà de reforçar la plaça de Roses amb prou tropes com per garantir-ne la seva resistència enfront l'exèrcit espanyol. L'any següent un nou virrei Conti encapçalaria un nou intent de reconquerir Catalunya.
Bibliografia
- Jeroni del Real, Crònica. Joan Busquests i Dalmau, 1994.
- (castellà) Segunda Relación muy copiosa del socorro que el Sereníssimo Señor Juan de Austria, Príncipe de la Mar, dió a la Ciudad de Girona, el miércoles 24 de Septiembre deste Año de 1653
- (castellà) Relación Verdadera de la Famosa Vitoria que ha tenido el Sereníssimo Señor Don Juan de Austria, contra las armas de Francia en el Sitio de Girona y lo que ha sucedido en el Principado de Cataluña desde que su Alteza rindió por la fuerza de las Armas la memorable Ciudad de Barcelona, que fue a 13 de Octubre de 1652, hasta el socorro de Girona, que se dio a 24 de Setiembre deste Año de 1653.
- (francès) Mémoires du Marquis de Montglat, any 1653.
- (francès) Louis Suzane, Histoire de l'ancienne infanterie française Toms III, V i VIII - Paris, Librairie militaire, maritime et polytechnique de J. Corréard
- (francès) Galeazzo Gualdo Priorato, Histoire du ministère du Cardinal Mazarin, Chez Sébastien Marbre-Cramoisy imprimeur du Roi, Paris 1672.