Setge de Guardamar (1331)
| Guerra de l'Estret | |||
|---|---|---|---|
[[Fitxer:Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707|300px|Setge de Guardamar (1331) (Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707)]] <div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; top: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; width: Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707px; font-size: Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707px;">[[Fitxer:Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707|Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707xPlantilla:Location map Regne de València 1380 1707px|Setge de Guardamar (1331)]] Setge de Guardamar (1331) Setge de Guardamar (1331) (Plantilla:Location map Regne de València 1380 1707) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 18 a 19 d'octubre de 1331 | ||
| Coordenades | 38° 06′ N, 0° 36′ O / 38.1°N,0.6°O | ||
| Lloc | Guardamar | ||
| Resultat | Victòria granadina | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Teba - ràtzia de 1330 - Guardamar - Elx - Gibraltar - ràtzia de 1333 - Tarifa - Getares - Riu Salado - Bullones - Guadalmesí - Estepona - Riu Palmones - Algesires - Higueruela - Granada |
El setge de Guardamar de 1331 fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.
Antecedents[modifica]
En 1306 el consell de Guardamar del Segura, que constava de mil habitants en 1308[2] va enviar una carta a Jaume el Just afirmava, per mitjà de captius, que sempre que es planejava una ràtzia a territoris de la Procuració General d'Enllà Xixona pensaven a atacar Guardamar perquè era el punt més feble per les condicions del castell i la muralla.
En 1329 els granadins aconseguiren recuperar Algesires, i a principìs de 1330 el Papa Joan XXII tres anys de delmes als reis d'Aragó, Castella i Portugal amb l'obligació de fer almenys una expedició a l'Emirat de Gharnata en la que havien d'acudir personalment.[3]
El 1330, coincidint amb l'atac castellà, amb 500 genets del Regne de Portugal[4] a la frontera occidental, que acabà amb la batalla de Teba, es produí una ràtzia catalana a la frontera murcianoandalusina en el context de la croada contra l'emirat de Gharnata iniciada en 1330: amb la presència d'Alfons XI de Castella al front occidental, les tropes castellanes i valencianes tractaren de causar tots els danys que pogueren a les poblacions de la part oriental, sortint de Llorca.
Amb la treva signada en 19 febrer de 1331[5] s'acabà la campanya d'Alfons XI de Castella, els granadins van poder concentrar les seves forces, consistents en dos mil cinc-cents homes a cavall i dotze mil a peu,[6] comandats per Abu-l-Nuaym Ridwan ibn Abd Allah a la frontera amb la Corona d'Aragó.
Els granadins, amb reforços arribats del Marroc, des de la seva base d'Algesires, prengueren Gibraltar i Xerès.
El setge[modifica]
Els veïns de Guardamar del Segura, tement l'atac, van demanar socors al procurador Guillem de Liminyana, que estava a Oriola, però només Pere de Tona, amb vint-i-set ballesters i llancers va acudir en la defensa de la vila.[1]
Els granadins, encapçalats per Abu-l-Nuaym Ridwan, amb un exèrcit de cinc mil homes a cavall, quinze mil peons, entre ells cinc mil ballesters, i algunes màquines de guerra que llançaven boles de foc,[7] va entrar en el Regne de València per Oriola i en 18 d'octubre de 1331 s'establí el setge i l'endemà Guardamar fou abatut i pres per complet, morint vint-i-dos dels soldats defensors, i la resta, sent capturats amb la resta de la població.[2]
Conseqüències[modifica]
L'exèrcit d'Abu-l-Nuaym Ridwan prengué 1.500 captius, i uns altres 1.500 moros de la vall d'Elda, forçats o voluntàriament, per marxar amb ells a l'Emirat de Gharnata.[2] Alguns foren autoritzats a retornar en els anys següents. Tement que els granadins tornessin a atacar Oriola o Alacant, el rei va ordenar al portantveus del procurador reial Jofré Gilabert de Cruïlles reunir tots els cavallers i infants del territori a Alacant a finals d'octubre.[7]
El 1332, Ridwan va atacar de nou la frontera i l'abril va posar setge a Elx, que va aixecar després de talar l'horta en saber que Alfons el Benigne s'acostava amb el seu exèrcit.[8] Després de la retirada, els granadins, amb reforços benimerins van assetjar i prendre Gibraltar.[9]
Jofré Gilabert de Cruïlles, el comanador de l'orde de Montesa Xivert Dalmau de Cruïlles, el noble i adelantado don Joan Manuel i el bisbe de Múrcia acordaren, tots plegats, fer una entrada en terra de moros, la qual eixiria novament de Lorca a finals d'agost de 1333.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Ferrer: p. 128
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ferrer: p. 129
- ↑ Rovira i Virgili: p. 290
- ↑ de Mariana, Juan. Historia general de España (en castellà). Juan de Mariana, 1848, p. vol.2, p.152.
- ↑ Rovira i Virgili: p. 292
- ↑ Ferrer: p. 127
- ↑ 7,0 7,1 Zurita, Jerónimo. «De la entrada que los moros del reino de Granada hicieron en el reino de Valencia y de la toma de Guardamar». A: Anales de la Corona de Aragón (en castellà), p. Llibre VII, cap.15.
- ↑ Ferrer: p. 133-134
- ↑ Zurita, Jerónimo. «Que Rodoán, caudillo del rey de Granada, vino con gran poder a poner cerco sobre Elche y se levantó dél; y los moros que pasaron de allende tomaron el castillo de Gibraltar». A: Anales de la Corona de Aragón (en castellà), p. Llibre VII, cap.18.
Bibliografia[modifica]
- Zurita, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón (en castellà).
- Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum V. Edicions Pàtria, 1920.
- Ferrer i Mallol, María Teresa. La frontera amb l'Islam en el segle XIV cristians i sarraïns al País Valencià. CSIC, 1988. ISBN 8400068149.