Setge de Mértola

Infotaula de conflicte militarSetge de Mértola
Revolta contra els almoràvits (1144-1147)
Setge de Mértola (PI 1150)
Setge de Mértola
Setge de Mértola
Setge de Mértola

Vista del castell de Mértola
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data15 d'agost de 1144
Coordenades37° 36′ N, 7° 42′ O / 37.6°N,7.7°O / 37.6; -7.7
LlocMartulah
ResultatVictòria rebel
Bàndols
Imperi almoràvit imperi almoràvit Islam Imamat de Martulah
Comandants
Islam ibn al-Kabila
Forces
60 muriduns
Baixes
Desconegudes Desconegudes

El setge de Mértola, del 15 d'agost de 1144 fou una de les batalles de la Revolta contra els almoràvits.

El setge[modifica]

El 15 d'agost de 1144 un destacament de 60 muriduns partidaris de Abu l-Kasim Ahmad ibn Husayn ibn Qassi manats per Ibn al-Kabila, va sorprendre per engany la fortalesa de Martulah on es va instal·lar Ibn Kasi sent reconegut imam pels seus partidaris.

Conseqüències[modifica]

Dos caps rebels, Ibn Wazir i Ibn Mundhir, se li van unir i va dominar llavors Evora, Beja, Huelva, Niebla i Silves formant un regne amb Abu l-Kasim Ahmad ibn Husayn ibn Qassi com a sobirà amb títol d'imam, començant la Revolta contra els almoràvits, i intenta prendre Isbiliya però és derrotat per Yahya ibn Alí ibn Ghàniya. L'imamat és annexionat el 1145 a l'emirat de Batalyaws. ibn Qassi va anar al Magrib, es va entrevistar amb el califa almohade Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin i va tornar amb tropes que el van ajudar a recuperar el seu regne i el domini de Jerez de la Frontera, Arcos, Ronda i Niebla.[1]

Referències[modifica]

  1. Rivero, Isabel. Compendio de historia medieval española (en castellà). Ediciones AKAL, 1982, p. 122. ISBN 8470901257.