Setge de Mértola

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSetge de Mértola
Revolta contra els almoràvits (1144-1147)
Setge de Mértola (PI 1150)
Setge de Mértola
Setge de Mértola
Setge de Mértola
Coord.: 37° 38′ 0″ N, 7° 40′ 0″ O / 37.63333°N,7.66667°O / 37.63333; -7.66667
Castelo mertola vista inferior.jpg
Tipus setge
Data 15 d'agost de 1144
Coordenades 37° 38′ 00″ N, 7° 40′ 00″ O / 37.6333°N,7.66667°O / 37.6333; -7.66667
Lloc Martulah
Resultat Victòria rebel
Bàndols
Imperi almoràvit imperi almoràvit Islam Imamat de Martulah
Comandants en cap
Islam ibn al-Kabila
Forces
60 muriduns
Baixes
Desconegudes Desconegudes
Modifica les dades a Wikidata

El setge de Mértola, del 15 d'agost de 1144 fou una de les batalles de la Revolta contra els almoràvits.

El setge[modifica]

El 15 d'agost de 1144 un destacament de 60 muriduns partidaris de Abu l-Kasim Ahmad ibn Husayn ibn Qassi manats per Ibn al-Kabila, va sorprendre per engany la fortalesa de Martulah on es va instal·lar Ibn Kasi sent reconegut imam pels seus partidaris.

Conseqüències[modifica]

Dos caps rebels, Ibn Wazir i Ibn Mundhir, se li van unir i va dominar llavors Evora, Beja, Huelva, Niebla i Silves formant un regne amb Abu l-Kasim Ahmad ibn Husayn ibn Qassi com a sobirà amb títol d'imam, començant la Revolta contra els almoràvits, i intenta prendre Isbiliya però és derrotat per Yahya ibn Alí ibn Ghàniya. L'imamat és annexionat el 1145 a l'emirat de Batalyaws. ibn Qassi va anar al Magrib, es va entrevistar amb el califa almohade Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin i va tornar amb tropes que el van ajudar a recuperar el seu regne i el domini de Jerez de la Frontera, Arcos, Ronda i Niebla.[1]

Referències[modifica]

  1. Rivero, Isabel. Compendio de historia medieval española (en castellà). Ediciones AKAL, 1982, p. 122. ISBN 8470901257.