Setge de Magnèsia

De Viquipèdia
Infotaula de conflicte militarSetge de Magnèsia
Gran Companyia Catalana Modifica el valor a Wikidata
Setge de Magnèsia (Grècia-Turquia-Egeu)
Setge de Magnèsia
Setge de Magnèsia
Setge de Magnèsia
Coord.: 38° 36′ 47″ N, 27° 35′ 33″ E / 38.61306°N,27.59250°E / 38.61306; 27.59250
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1304 Modifica el valor a Wikidata
Coordenades38° 36′ N, 27° 36′ E / 38.6°N,27.6°E / 38.6; 27.6
LlocMagnèsia del Sipilos Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Imperi Romà d'Orient
Comandants en cap
Demetri Ataliota Roger de Flor

El Setge de Magnèsia fou un dels episodis de la Companyia Catalana d'Orient a l'Imperi Romà d'Orient, que tingué lloc quan els grecs es revoltaren contra els catalans el 1304.

Antecedents[modifica]

Roger, amb els almogàvers, alguns alans fidels i un grup bizantí, anà a defensar Filadelfia, a Anatòlia, amenaçada pels turcs; aquests foren derrotats a Àulax, i la ciutat restà alliberada. De camí cap a ponent, la host prengué algunes fortaleses i les ciutats de Nif, Nissa i Magnèsia,[1] però els èxits militars de la Companyia Catalana d'Orient vers els emirats turcs d'Anatòlia no compensen els excessos a què era sotmesa la població bizantina per part dels almogàvers i la població de Magnèsia es revolta contra la companyia.

El setge[modifica]

Quan els homes de Roger de Flor retornaren a la ciutat els seus habitants es negaren a obrir-los les portes. La companyia inicià els preparatius per tal d'assetjar la ciutat que havia estat la seva pròpia base. Els bizantins, comandants per xor Miquel Paleòleg, fill de l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg, decidiren passar al contraatac contra el Segon Imperi Búlgar, que havia atacat els ports del Mar Negre, però foren derrotats a la Batalla de l'Skafida.[2] Davant d'aquesta derrota, l'emperador s'apressà a cridar a la companyia, que va acudir en la seva ajuda, aixecant el setge.[3]

Conseqüències[modifica]

Els grecs, pensant que la Companyia havia estat derrotada, s'apoderaren del botí de la Companyia. En acabar-se l'estiu del 1304, durant el setge de Magnèsia, el contingent dels alans, que s'havia reduït a la meitat, car ja tan sols en quedaven 500, desertà.[4]

Referències[modifica]

  1. «Roger de Flor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Speer, Andreas. 1308: Eine Topographie historischer Gleichzeitigkeit (en alemany). Berlín: De Gruyter, 2010, p.817. ISBN 978-3-11-021874-9. 
  3. Rubió i Lluch, Antoni. Paquimeres i Muntaner. Institut d'Estudis Catalans, 1927, p. 44. 
  4. Agustí Alemany, Denis Sinor, Bertold Spuler, Hartwig Altenmüller. «Handbuch Der Orientalistik: Sources on Alans».

Bibliografia[modifica]