Setge de Mequinensa (1810)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSetge de Mequinensa (1810)
Guerra del Francès
Guerres Napoleòniques
Castell de Mequinensa.jpg
Tipus batalla i setge
Data 15 de maig a 8 de juny de 1810
Coordenades 41° 22′ 00″ N, 0° 18′ 00″ E / 41.36666667°N,0.3°E / 41.36666667; 0.3
Escenari Mequinensa
Lloc Mequinensa
Estat Espanya
Resultat Victòria francesa. Incorporació de Mequinensa al Primer Imperi Francès i control total del riu l'Ebre.
Bàndols
França Primer Imperi Francès Espanya Guerra 1785-1931 Regne d'Espanya
Comandants
França Louis Gabriel Suchet Espanya Guerra 1785-1931 Manuel Carbón
Forces
16.000 homes
24 peçes d'artilleria
1.000 homes
Baixes
Lleugeres 1.000 homes presoners de guerra
Modifica les dades a Wikidata

El Setge de Mequinensa (15 maig a juny 8, 1810) va tenir lloc del 15 de maig al 8 de juny de 1810 durant la Guerra del Francès. Va consistir en el setge de la població de Mequinensa, situada a la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca -a uns 211 quilòmetres a l'est de Barcelona- per part de 16.000 homes de l'exèrcit napoleònic comandats pel mariscal Suchet. La població estava defensada per uns 1.000 homes (militars i voluntaris) sota les ordres del general Manuel Carbón. Mequinensa i el seu castell van ser capturats pels francesos després d'una operació que va durar tres setmanes.

Antecedents[modifica]

Durant el Segon Setge de Saragossa, els defensors espanyols van resistir l'atac francès durant molts mesos. La ciutat finalment va caure el 20 de febrer de 1809 i la seva gran guarnició va ser assassinada o capturada. Amb la majoria dels defensors d'Aragó fora de combat, el III Cos francès sota les ordres del general de divisió Jean-Andoche Junot i el V Cos amb el mariscal Édouard Mortier ràpidament van conquerir la vall del riu Ebre. La potent fortalesa de Jaca es va rendir a Mortier el 21 de març de 1809 i les ciutats de Montsó i Fraga van ser ràpidament ocupades. Tot i això, el castell de Mequinensa va declinar rendir-se davant de les peticions dels francesos.

Mortier va decidir personar-se al castell de Mequinensa amb una brigada d'infanteria, però el comandant Carbón va rebutjar novament capitular. El mariscal francès es va retirar, planejant tornar-hi després de conquerir la resta de l'Aragó oriental. L'emperador Napoleó va emetre ordres el 5 d'abril per retirar-se a Tudela. La Guerra de la Cinquena Coalició estava a punt d'iniciar-se i Napoleó va pensar que podia necessitar les tropes de Mortier per reforçar al seu exèrcit a Alemanya. Això va deixar al III Cos amb 15.000 homes per defensar tot Aragó. Alhora, l'emperador va reemplaçar a Junot pel general de divisió Louis Gabriel Suchet.

Setge de Mequinensa[modifica]

Tot i que les muralles de Mequinensa eren antigues, febles i poc preparades per les noves formes de guerra, oferien una bona defensa estratègica. El castell de Mequinensa està situat en un turó altament estratègic sobre la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca. Els enginyers militars de Suchet, van trigar tres setmanes a construir un camí en forma de ziga-zaga cap a la part alta del castell (donant la volta per l'altre costat de la població) per tal de poder fer-hi arribar l'artilleria. Un cop el camí va estar preparat, els francesos van apropar al màxim els seus canons de setge i van començar a cavar trinxeres. Dies després obrien foc contra els murs del castell. La població va ser definitivament presa el 5 de juny. Després de vint dies d'intens bombardeig francès, el castell es trobava pràcticament en ruïnes i el general Manuel Carbón es va rendir amb honors. Com Mequinensa era un lloc clau en la navegació dels tres rius -Napoleó la va arribar a denominar "la clau de l'Ebre"-, Suchet va poder usar la ciutat com a base de subministrament en les seves operacions posteriors durant el setge de Tortosa durant l'hivern de 1810 i 1811.[1][2]

Reconquesta espanyola[modifica]

Saragossa va celebrar amb gran esplendor la reconquesta de Mequinensa després del període francès. Manuel de Isidor i Villagrasa es va encarregar fins i tot de reflectir-ho en un llibre. Per als francesos, la importància d'aquesta plaça va ser tal que el nom de la localitat apareix de forma destacada a l'Arc de Triomf de l'Étoile de París al costat d'altres grans conquestes de Napoleó com Madrid, Plasència o Nàpols.

Referències[modifica]

  1. «Sitio de Mequinenza» (en castellà). Asociación Los Sitios de Zaragoza. [Consulta: 29 desembre 2018].
  2. Aragón, Artilleros De. «ARTILLEROS DE ARAGÓN: BICENTENARIO ASEDIO CASTILLO DE MEQUINENZA», 14-06-2010. [Consulta: 29 desembre 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Gates, David (2002). The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War. London: Pimlico. 2002. ISBN 0-7126-9730-6.
  • Omán, Charles (1995). A History of the Peninsular War Volume II. Mechanicsburg, Pennsylvania: Stackpole. 1995. ISBN 1-85367-215-7. II. Mechanicsburg, Pensilvania: Stackpole.
  • Omán, Charles (1996). A History of the Peninsular War Volume III. Mechanicsburg, Pennsylvania: Stackpole. 1996. ISBN 1-85367-223-8. III. Mechanicsburg, Pensilvania: Stackpole.
  • Smith, Digby (1998). The Napoleonic Wars Data Book. London: Greenhill. 1998. ISBN 1-85367-276-9. Londres: Greenhill.