Setge de Pollença

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarCroada contra Al-Mayūrqa
Conquesta de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
Setge de Pollença (Països Catalans)
Setge de Pollença
Setge de Pollença
Setge de Pollença (Països Catalans)
Coord.: 39° 52′ 37″ N, 3° 1′ 4″ E / 39.87694°N,3.01778°E / 39.87694; 3.01778
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data12291231
Coordenades39° 54′ N, 3° 00′ E / 39.9°N,3°E / 39.9; 3
EscenariPollença
LlocPollença Modifica el valor a Wikidata, Pollença Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria aragonesa
Bàndols
Corona d'Aragó Corona d'Aragó Imperi almoràvit Almohades
Comandants en cap
Corona d'Aragó Jaume el Conqueridor Imperi almoràvit Abu-Alí Úmar

El Setge de Pollença fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor.

Antecedents[modifica]

Després del Setge de Madîna Mayûrqa i l'assassinat del darrer valí musulmà de Mayurqa, Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, Abu Hafs ibn Sayrî fugí vers les muntanyes on reuní 16.000 supervivents a la massacre que seguí a la caiguda de Madîna Mayûrqa.[1] i la insurgència mayurquina es fortificà als castells d'Alaró, Pollença, Santueri.[2] així com a la Serra de Tramuntana, on Aleshores els mayûrquins nomenaren com a nou cabdill i senyor a Xuiap de Xivert. El rei va tornar a Catalunya el novembre de 1230.

El 1231, durant la segona expedició de Jaume el Conqueridor sobre Mallorca, i després de la mort de Abu Hafs ibn Sayrî i els seus sis mil homes el mes de febrer[3] a la Serra de Tramuntana, Xuiap optà per tractar la rendició de la següent manera: per a ell i altres quatre del seu llinatge, hisenda a Mallorca, cavalls, armes, rocí i mules; pels sarraïns que s'acollissin al tracte, dret a poblar les terres que s'havia expropiat el rei (medietas regis); aquells que no volguessin retre's, restarien a la mercè del rei.

El setge[modifica]

Prop de 2.000 sarraïns mayûrquins es negaren a retre's en aquestes condicions[4] i es van refugiar al castell de Pollença, que fou assetjat, on morí el cabdill mayurquí Abu-Alí Úmar.[5]

Conseqüències[modifica]

Els pobladors musulmans de Mallorca acaben fugint a Menorca, l'Àfrica i uns 3.000 supervivents es van refugiar a la serra de Tramuntana en condicions molt precàries en l'alqueria d'Almallutx, que disposava d'un mur de 300 metres. Van negociar infructuosament amb els cristians de Soller i el 1232 va acabar la conquesta de l'illa i el 1236 es comença la repoblació amb pagesos i colons de l'Empordà, Comtat de Barcelona i del Rosselló. Alguns resistents encara van refugiar-se en coves a les muntanyes, on foren caçats gradualment per ser venuts com a esclaus, fins que el 1240 es va donar per acabada la resistència.[6]


,

Referències[modifica]

  1. Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (La caiguda de Mayûrqa segons Ibn'Amira al Mahzûmi)
  2. Coll i Alentorn, Miquel. Història, Volum 3. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1992, p.332. ISBN 8478263616. 
  3. Mata, Santiago. El hombre que demostró el cristianismo. Ramon Llull (en castellà). Ediciones Rialp, p.39. ISBN 978-84-321-3599-6. 
  4. Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (El llibre dels Feyts, cap. 113)
  5. Rosselló-Bordoy, G. «Notes sobre la conquesta de Mallorca (1229-1232): El testimoni dels vençots» (en anglès). Mayurqa, 22, 1989, pàg. 547.
  6. Olaya, Vicente G. «L’última resistència musulmana de Mallorca». El Pais, 11-03-2020. [Consulta: 12 març 2020].

Bibliografia[modifica]