Setge de Ripoll

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgSetge de Ripoll
Primera guerra carlina
Data 22 de maig al 27 de maig de 1839
Localitat Ripoll
Resultat Victòria carlina
Setge de Ripoll (Catalunya)
Setge de Ripoll
Setge de Ripoll
Coord.: 42° 12′ 2″ N, 2° 11′ 34″ E / 42.20056°N,2.19278°E / 42.20056; 2.19278
Bàndols
Carlins Carlins Primera República Espanyola Liberals
Comandants en cap
Carlins Charles d'Espagnac Primera República Espanyola Joan Carbó
Forces
5.000 aprox., 2 canons pesats 500 aprox: 80 soldats Regiment de Zamora.

100 voluntaris Milícia Nacional d'Olot. 300 voluntaris Milícia Nacional de Ripoll. Un nombre indeterminat de "paisans armats".

Baixes
aproximadament 1.000 baixes entre morts i ferits. 58 morts i 34 ferits. Centenars de morts civils.


El setge de Ripoll fou la batalla esdevinguda entre el 22 i el 27 de maig de 1839 en aquesta vila, durant la Primera guerra carlina.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La vila de Ripoll, per la seva situació estratègica, ja havia estat ocupada el 1837 pel general carlí Urbiztondo. El març de 1838, el Baró de Meer recuperava la vila per al bàndol lliberal. Els carlins fugiren sense oferir resistència, i no reeixiren en el seu objectiu de cremar la vila.

Assalt a Ripoll[modifica | modifica el codi]

El 22 de maig de 1839, un important contingent carlí, format per uns 5.000 homes es va concentrar a l'entorn de Ripoll. La població comptava amb bones defenses, a part de la muralla perimetral del casc urbà, tres fortins exteriors que defensaven les proximitats. Un d'ells, el de Sant Bartomeu, estava equipat amb un telègraf de miralls que comunicava amb la vila i el castell d'Orís (Osona).

El Comte d'Espanya va ordenar l'atac als fortins exteriors, i equipats amb artilleria de muntanya, els carlins van neutralitzar un rere l'altre els reductes ripollesos, que resistiren fins al 25 de maig. Algunes unitats lliberals van poder replegar-se cap a la vila.

Llavors va començar l'assalt carlí a Ripoll, intentant travessar el riu Freser, per escometre el portal més feble, el de l'Arquet. Tanmateix, van topar amb una ferotge resistència, provinent de les muralles. Els carlins van suspendre l'assalt, no sense patir nombroses baixes, algunes de les quals, el Freser s'endugué aigües avall. L'artilleria lleugera o de muntanya carlina seguia golpejant Ripoll desde posicions ventatjoses ocupades, com la de l'Amoroset, just damunt la vila.

El Comte d'Espanya va ordenar que pugessin de Berga els dos canons pesants del 20, per tal d'obrir esvoranc en les muralles ripolleses.

Amb les muralles enrunades els carlins feren l'assalt final el dia 27 de maig. Finalment i davant la impossibilitat de resistir més, el capità Joan Carbó es rendí a les forces carlines, a l'església de Sant Pere de Ripoll, on s'havien fet forts.[1][2]

Incendi i destrucció de la vila[modifica | modifica el codi]

Una vegada ocupat Ripoll, el Comte d'Espanya es va dedicar a l'incendi i la destrucció sistemàtica de tot el poble, amb assassinats indiscriminats entre la població civil. Fets que presencià el notari ripollès Agustí Cavalleria i Deop, qui en va deixar testimoni escrit.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Boixés i Sabatés, Joaquim. La destrucció de Ripoll al 1839 : el Ripollès en la primera guerra carlina. La vida ripollesa en la primera meitat del segle XIX (en català). Ripoll: Maideu, 1995. ISBN 8486466040. 
  2. Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. HISTÒRIA MILITAR DE CATALUNYA. VOL IV: TEMPS DE REVOLTA (en català). Barcelona: Rafael Dalmau, 2004, p. 102. ISBN 8423206734. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • PELLICER, Josep Maria, La Crema de Ripoll (en català). 1896.
  • MUNDET, J. M., La primera Guerra Carlina a Catalunya (en català). 1990

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]