Setge de Salònica
 Setge de Salònica |
|||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Guerres Otomano-Bizantines | |||||||||
|
|||||||||
| Bàndols | |||||||||
 Imperi Otomà |
 Imperi bizantí (1422-1923) República de Venècia (1423-1430) |
||||||||
| Comandants en cap | |||||||||
| Murat II | Desconegut | ||||||||
| Baixes | |||||||||
| Desconegudes | 2000-7000 ciutadans esclavitzats | ||||||||
El setge de Salònica es va lliurar entre 1423 i 1430 entre les tropes de la República de Venècia i les de l'Imperi Otomà. El sultà otomà Murat II va posar sota setge la ciutat de Salònica, en l'actual Grècia, que recentment havia estat adquirida pels venecians als bizantins. Amb el temps, l'odi dels habitants grecs cap als seus amos italians va dividir i va minar la resistència de la ciutat assetjada. Els otomans, amb el sultà al capdavant, van acabar conquerint la ciutat el març de 1430.
Amb el domini d'aquesta ciutat, els turcs van assegurar definitivament el seu domini sobre Macedònia i van avançar lliurement sobre el centre i el sud de l'actual Grècia, saquejant-ho tot al seu pas. Al seu torn també van avançar cap a l'oest, on Murat II va xocar a les muntanyes d'Albània amb la resistència del guerriller Skanderbeg.
