Setge de Saraqusta (1118)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Setge de Saraqusta)
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgSetge de Saraqusta (1118)
Reconquesta
Data 1118
Localitat Saraqusta
Territori Imperi almoràvit
Resultat victòria aragonesa
Setge de Saraqusta (1118) situat respecte Arago 1104
Osca
Montsó
Barbastre
Qalat al-Ayyub
Tudela
Albarrasí
Saraqusta (1101,1118)
Bolea (1101)
Fraga (1133-1134)
Cutanda (1120)
Valtierra (1110)
Morella (1117)
Larida (1123)
Fronteres el 1104.
En verd fosc, l'Imperi almoràvit
En marró clar, el Regne d'Aragó
En marró fosc, el Regne de Navarra
En blau, el comtat d'Urgell
En carbassa, la Corona de Castella
En groc, el Regne de França

Bàndols
Regne d'Aragó Regne d'Aragó
Vescomtat de Bearn Vescomtat de Bearn
Imperi almoràvit Imperi almoràvit
Comandants en cap
Regne d'Aragó Alfons el Bataller
Vescomtat de Bearn Gastó IV de Bearn[1]
Imperi almoràvit Abu Bakr

El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó i la creació del Regne d'Aragó

Antecedents[modifica]

Article principal: Almoràvit

Alfons el Bataller, per tallar les comunicacions entre Balansiya i Saraqusta va decidir atacar Morella, presentant-se el desembre de 1117[2]

El 1118 el concili celebrat a Tolosa (França) ofereix els beneficis de croada als que acudeixin a l'ajut del comtat d'Aragó en la conquesta de la ciutat de Saraqusta, capital de l'Emirat de Saraqusta. Nombrosos senyors francs (francs i de Bearn) es van concentrar a Ayerbe per conquerir posteriorment Almudévar, Gurrea de Gállego i Zuera i van assetjar a la fi de maig Saraqusta.

El setge[modifica]

El setge es va completar amb el tall de la séquia de la Romareda, la qual abastava d'aigua la ciutat, que fou presa el 18 de desembre de 1118. L'ocupació es va efectuar de forma simbòlica amb la presa de possessió de la Azuda, edifici del Govern (que encara avui dia conserva part de les seves restes). Amb aquesta conquesta la va convertir en capital del Regne d'Aragó.[3]

Conseqüències[modifica]

Amb la caiguda de la ciutat, la vall de l'Ebre va desplomar-se, prenent els aragonesos amb la col·laboració de Guillem IX de Poitiers, Tudela el febrer de 1119, i conquerint l'Emirat de Qalat al-Ayyub el 1120 després de derrotar els musulmans en la batalla de Cutanda.

Referències[modifica]

  1. (castellà) Aragón e Historia. Vascos y Vascones
  2. Stalls, Clay. Possessing the Land: Aragon's Expansion Into Islam's Ebro Frontier Under Alfonso the Battler, 1104-1134 (en anglès). Brill, 1995, p. 35. ISBN 9004103678. 
  3. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 230.

Coord.: 41° 42′ N, 0° 54′ O / 41.7°N,0.9°O / 41.7; -0.9