Setge de Saraqusta (754)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgSetge de Saraqusta (754)
Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus
Data 7 de juliol del 753
al 26 de juny del 754[1]
Localitat Saraqusta
Resultat victòria del Valiat d'Al-Àndalus
Setge de Saraqusta (754) (PI 750)
Setge de Saraqusta (754)
Setge de Saraqusta (754)
Setge de Saraqusta (754)
Coord.: 41° 39′ 0″ N, 0° 54′ 0″ O / 41.65000°N,0.90000°O / 41.65000; -0.90000
Bàndols
Valiat d'Al-Àndalus Revoltats iemenites
Comandants en cap
As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí Amir ibn Asur
Al-Hubáb az-Zuhri
Comandants
Ubayd Allah ibn Ali
Al-Husayn ibn Al-Dachn
Sulayman ibn Xilah

El Setge de Saraqusta de 754 fou una de les batalles de la Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus.

Antecedents[modifica]

Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí va enviar a al-Tagr al-Ala, que corresponia als iemenites, a As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí com governador de Saraqusta per alliberar-se de la seva enutjosa tutela i per humiliar-los aprofitant la seva feblesa després de la batalla de Tours i les pèrdues d'Avinyó i Nimes i la pèrdua de terreny enfront Alfons I d'Astúries. Al-Sumayl va acceptar de bon grat i va arribar a Saraqusta a 750 durant una gran fam, que duraria cinc anys i començava a fer estralls. Al-Sumayl es va afanyar a socórrer els afamats oblidant les rivalitats entre qaisites i iemenites, però l'escassetat fou tan gran que milers de berbers van retornar al Magrib, deixant una enorme zona despoblada que va permetre l'avenç territorial d'Alfons I d'Astúries.

Superada la fam van tornar les tensions. Els kalbís iemenites, majoritaris a l'àndalus, no acceptaven la preponderància qaisí i Amir ibn Asur va enviar al califa Al-Mansur un informe sobre la conducta de Yusuf al-Fihri i reclamant el govern. Mentre arribava la resposta i els reforços iemenites, es va fortificar davant Qurtuba per enfrontar-se a Yusuf al-Fihri, qui aconsellat per Al-Sumayl va voler sorprendre'l per matar-lo, però Amir va ser alertat i va fugir a Saraqusta.

El setge[modifica]

Malgrat el govern d'As-Sumayl a Saraqusta hi havia bastants iemenites, i Amir ibn Asur amb el suport d'al-Hubáb az-Zuhri[1] van convocar un alçament en nom del califa Al-Mansur, i se'ls van unir fonamentalment iemenites i berbers. Al-Sumayl va enviar contra ells la seva cavalleria, que va ser derrotada i les tropes rebels van assetjar la ciutat, apoderant-se d'ella el 7 de juliol del 753.

Al-Sumayl va demanar auxili a l'emir Yusuf al Fihri que no disposava de tropes per enviar i tement ser derrotat, es va dirigir a la seva tribu Qaisita, comandada per Ubayd Allah ibn Ali i als dos principals caps omeia[2] de la península que disposaven de les divisions sirianes amb les que Balj ibn Bixr al-Quxayrí va governar, Al-Husayn ibn Al-Dachn que es trobava a la cora de Jayyan, i Sulayman ibn Xilah a la cora d'Ilbira,[3] que va liderar l'exèrcit de socors. Al costat dels qaisís anaven també Ubayd Allah Abu Uthman, Abd Allah ibn Jalid i Yusuf ibn Bujt, dels Banu Umayya, que havien combatut a la batalla de Secunda al costat de Yusuf al-Fihri i Al-Sumayl. Juntament amb ells cavalcava Badr,[4] que havia desembarcat a l'Andalus el juny del 754 per demanar als seus clients i parents el govern per a Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil l'últim dels Omeia que va sobreviure a la matança de la família a mans del califa.

Els rebels van retirar el setge al saber de la proximitat de les tropes de socors el 26 de juny del 754.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 (castellà) Juan A. Souto, Cronologia y gobernadores de la Zaragoza Omeya
  2. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 343. 
  3. (castellà) Ingenieros del Rey, Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí
  4. Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, p.155. ISBN 978-84-321-1882-1. 

Enllaços externs[modifica]