Setge de Saraqusta (755)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgSetge de Saraqusta (755)
Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus
Data 755
Localitat Saraqusta
Resultat Visctòria del Valiat d'Al-Àndalus
Setge de Saraqusta (755) (PI 750)
Setge de Saraqusta (755)
Setge de Saraqusta (755)
Setge de Saraqusta (755)
Coord.: 41° 39′ 0″ N, 0° 54′ 0″ O / 41.65000°N,0.90000°O / 41.65000; -0.90000
Bàndols
Valiat d'Al-Àndalus Rebels iemenites
Comandants en cap
Yússuf al-Fihrí
As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí
Amir ibn Asur
Wahd ibn Amir ibn Asur
Al-Hubáb az-Zuhri

El Setge de Saraqusta de 755 fou una de les batalles de la Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus.

Antecedents[modifica]

Article principal: Setge de Saraqusta (754)

Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí va enviar a al-Tagr al-Ala, que corresponia als iemenites, a As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí com governador de Saraqusta per alliberar-se de la seva enutjosa tutela i per humiliar-los aprofitant la seva feblesa després de la batalla de Tours i les pèrdues d'Avinyó i Nimes i la pèrdua de terreny enfront Alfons I d'Astúries. Al-Sumayl va acceptar de bon grat i va arribar a Saraqusta a 750 durant una gran fam.

Superada la fam, Amir ibn Asur amb el suport d'al-Hubáb az-Zuhri[1] van convocar un alçament en nom del califa Al-Mansur, i se'ls van unir fonamentalment iemenites i berbers. Al-Sumayl va enviar als seus aliats,[2] amb els quals anava Badr,[3] que havia desembarcat a l'Andalus el juny del 754 per demanar als seus clients i parents el govern per a Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, l'últim dels Omeia que va sobreviure a la matança de la família a mans del califa. Els rebels van retirar el setge al saber de la proximitat de les tropes de socors.

El setge[modifica]

El 755 es va encendre la rebel·lió pro-abbasida i Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí i As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí es van dirigir junts de nou contra Saraqusta però els seus habitants, tement els estralls de l'exèrcit que se'ls venia a sobre, van lliurar als rebels Amir ibn Asur, el seu fill Wahd ibn Amir ibn Asur i al-Hubáb az-Zuhri, que van ser immediatament fets presoners i dirigits cap a Qurtuba. El valí va deixar al seu fill Abd al-Rahman ibn Yusuf Abu Zayd com a governador de Saraqusta.

Conseqüències[modifica]

Article principal: Setge de Pamplona

Per desfer-se d'Al-Husayn ibn Al-Dachn i Sulayman ibn Xilah per haver mostrat refractaris en el seu socors en l'any anterior, As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí va ordenar una expedició de càstig contra els vascons de Pamplona que s'havien revoltat aprofitant les lluites entre els musulmans.

Sulayman ibn Xilah va rebre el comandament d'una petita força i la cavalleria i l'avantguarda estava reservada per Al-Husayn ibn Al-Dachn. Com era previsible, l'expedició va acabar amb la derrota de la columna, Sulayman va morir, però Al-Husayn es va poder refugiar a Saragossa a l'empara del nou governador Abd al-Rahman ibn Yusuf Abu Zayd.

La notícia del desastre va arribar a Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí i Al-Sumayl al riu Jarama mentre es retirava a la capital per rebutjar al pretendent omeia. De l'alegria que li va entrar Yusuf al-Fihri va manar decapitar als tres rebels presoners.

Referències[modifica]

  1. (castellà) Juan A. Souto, Cronologia y gobernadores de la Zaragoza Omeya
  2. (castellà) Ingenieros del Rey, Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí
  3. Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, p.155. ISBN 978-84-321-1882-1. 

Enllaços externs[modifica]