Setge de Saraqusta de 781
| Reconquesta omeia d'Al-Àndalus | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Saraqusta (781) Setge de Saraqusta (781) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 781-783 | ||
| Coordenades | 41° 36′ N, 0° 54′ O / 41.6°N,0.9°O | ||
| Lloc | Saraqusta | ||
| Estat | emirat de Qúrtuba | ||
| Resultat | Decisiva victòria cordovesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
Revolta iemení d'Al-Àndalus | |
|---|---|
El setge de Saraqusta de 781 formà part de l'establiment per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil d'un emirat omeia independent del Califat de Damasc a la península Ibèrica.
Antecedents[modifica]
L'esquadra d'Abd al-Rahman ibn Habib al-Fihri, encarregat pel califa de Damasc per parlamentar amb Sulayman ibn Yaqdhan, revoltat contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil i del que es volia el suport a Damasc, desembarcà a la Cora de Tudmir amb el beneplàcit d'Atanagild. Sense aconseguir el suport, en la seva retirada l'estol fou incendiat i les seves forces envoltades a unes muntanyes properes a Balansiya,[1] mentre la cora perdia el seu estatus especial,[2] i el territori ocupat per l'èxode dels omeies.[3]
Carlemany un cop va creure que els saxons estaven definitivament sotmesos, va acceptar l'oferta de Sulayman ibn Yaqdhan, el valí de Madinat Barshiluna i Abu Tawr, valí de Wasqa, que en la Dieta de Paderborn van oferir els seus territoris a canvi de suport militar en una nova revolta contra Abd ar-Rahman I, aquest cop amb objecte de restaurar el poder del Califat Abbàssida a al-Àndalus. Hussayn ibn Yahya al-Ansarí no estava disposat a lliurar Saragossa als francs i quan Carlemany va arribar davant la ciutat el 778 es va negar a obrir les portes i en la retirada els bascos van destruir la rereguarda franca en la batalla de Roncesvalls.
Finalment Abd-ar-Rahman I oferí a Hussayn ibn Yahya al-Ansarí el govern de Saraqusta[4] i va assassinar Sulayman.
El setge[modifica]
Dos anys després de rebre el govern de Saraqusta, Hussayn ibn Yahya al-Ansarí va trencar relacions amb l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil i va establir una ciutat estat independent en al-Tagr al-Ala. Amb la intenció de mantenir la seva important frontera nord als dominis Omeia. El 781 va enviar l'exèrcit comandat per Tsalaba ibn Obaid[4] a Saraqusta. Amb trenta-sis màquines de setge,[5] la muralla de granit blanc va rebre la descàrrega omeia fins que els soldats cordovesos van entrar en la ciutat frustrant els desitjos d'independència saragossans.
Conseqüències[modifica]
Després d'ocupar Saraqusta, Tsalaba ibn Obaid va hostilitzar el país dels vascons atacant Pamplona[4] i es va dirigir cap a l'est, atacant els dominis de Galindo Belascotenes, senyor de les terres de Sobrarb, assetjant i enrunant el castell de Galindo, d'ubicació desconeguda, perseguint per les muntanyes als qui s'hi havien fet forts.
La frontera franca es va anar expandint lentament per l'est i així s'anaven creant els comtats de Girona, Cardona, Osona i Urgell, dins el ducat de Septimània i més tard de Gòtia.
Referències[modifica]
- ↑ (francès) Lévi-Provençal, Évariste. Histoire de l'Espagne musulmane, p.122-123.
- ↑ (castellà) Region de Murcia digital, El Pacto de Teodomiro o Pacto de Tudmir
- ↑ (castellà) J. Martín Quintana, El Reino de Tudmir y la dinámica expansionista musulmana
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia. Institut d'Estudis Catalans, 1987. ISBN 84-7283-117-5.
- ↑ (castellà) José Luis Corral Lafuente, Historia de Zaragoza: Zaragoza Musulmana, Ayuntamiento de Zaragoza, 1998, pg 14
Bibliografia[modifica]
- (francès) Lévi-Provençal, Évariste. Histoire de l'Espagne musulmane, p.122-123.