Setge de Sebastòpol (1854-1855)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per la batalla de la Segona Guerra Mundial, veure: Setge de Sebastòpol (1941-1942)
Setge de Sebastòpol (1854-1855)
Guerra de Crimea
Data 1854 - 1855
Localitat Sebastòpol, Crimea (Imperi rus)
Bàndols
Regne Unit Regne Unit
França Segon Imperi Francès
Turquia Imperi otomà
Imperi Rus Imperi rus
Forces
400.000 30.000


El Setge de Sebastòpol va ser una batalla de gran importància per al desenvolupament de la Guerra de Crimea. La principal base russa a Crimea, Sebastòpol, va ser assetjada durant 11 mesos per les forces aliades angleses, franceses i otomanes. Amb la caiguda de la ciutat en mans aliades, el desenllaç de la guerra pràcticament es va donar per conclòs.

La campanya[modifica | modifica el codi]

La derrota de l'armada otomana a la batalla de Sinope a mans de l'armada russa va obligar a França i Anglaterra a enviar les seves flotes, molt més modernes, al mar Negre. Això va obligar els russos a refugiar-se en les seves bases de la península de Crimea. Però els aliats, per poder acabar completament amb el poder naval rus, havien d'ocupar la principal base enemiga, Sebastòpol. El setge es va convertir en l'episodi més llarg de la guerra. Es van mobilitzar 400.000 homes (300.000 francesos i 100.000 anglesos), que es van unir a les tropes otomanes. Les batalles de l'Alma, Balaclava i Inkerman van fer retrocedir als russos, que es van tancar a la ciutat.

El setge[modifica | modifica el codi]

Article principal: Batalla de Malakoff

Malgrat les victòries obtingudes, els aliats van trigar prop d'un mes a arribar a Sebastòpol, donant temps així als russos a organitzar la defensa de la ciutat. Durant aquestes setmanes, més de 100.000 carros requisats als pagesos van ser utilitzats per proveir la ciutat de municions i provisions. Va ser gairebé exclusivament la marina russa, uns 30.000 homes, la que va assumir la resistència, sota el comandament de l'almirall Najimov i del coronel Eduard Todleben. Aquest, un enginyer militar prussià al servei del tsar Nicolau I de Rússia, va traçar una xarxa de trinxeres, forts i parapets que van frenar als atacants. Veient, d'altra banda, la inferioritat de la seva flota davant la dels aliats, van decidir usar els seus vaixells d'una manera poc convencional: va enfonsar set d'ells a la boca del port per impedir l'entrada de l'enemic i va desmuntar les seves peces de artilleria, que va ubicar a les seves defenses terrestres.

Durant l'any següent, les operacions militars es van centrar al voltant de la ciutat assetjada. Va ser una acció típica de setge, de mines, rases, trinxeres i parapets, on dia a dia, en un dur combat de desgast, tots dos bàndols lluitaven pel control de les posicions. Com en tota batalla d'aquest tipus, la victòria es va acabar decantant per qui tenia més efectius i més reserves. Els russos van patir un 60% de baixes mortals, incloent a sis almiralls i el seu comandant en cap, el que va suposar un cop dur a la seva moral. Els assaltants, ben proveïts de municions, arribaven a disparar 52.000 canonades al dia sobre la ciutat. Al final, després de gairebé un any de setge, i veient que la plaça estava irremeiablement perduda, els russos van emprendre una ordenada retirada sobre un pont de barques que havien aixecat. Amb la caiguda de Sebastòpol, la guerra va tocar a la seva fi.


Coord.: 44° 37′ 01″ N, 33° 31′ 01″ E / 44.617,33.517