Setge de Turtuixa (809)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgSetge de Turtuixa (809)
Conquesta carolíngia de la Marca hispànica
L'Imperi Carolingi entre el 481 i el 814
L'extensió de l'Imperi Franc
Data 809
Localitat Turtuixa
Resultat Victòria musulmana
Setge de Turtuixa (809) (PI 814)
Setge de Turtuixa (809)
Setge de Turtuixa (809)
Setge de Turtuixa (809)
Coord.: 40° 48′ 0″ N, 0° 31′ 0″ E / 40.80000°N,0.51667°E / 40.80000; 0.51667
Bàndols
Regne franc
Comtat de Barcelona
Emirat de Còrdova
Comandants en cap
Lluís el Pietós Abd al-Rahman II
Comandants
Isembard
Heribert
Liutard
Berà

Antecedents[modifica]

La conquesta de Girona, el 785, i la conquesta de la franja de terres situades entre les comarques del Pla de Banyoles i l’Alt Segre van obrir el camí a l'atac a Barcelona, que havia restat més de 80 anys, almenys tres generacions nascudes i criades en un medi musulmà. La majoria de la població s’havia convertit, tret d'una minoria recalcitrant restava cristiana,[1] a la qual, per la liberalitat musulmana, se li tolerava el culte i el seu regiment per governants indígenes.

L'Emirat de Còrdova estava en ple conflicte doncs Al-Hàkam I estava lluitant contra les pretensions dels seus oncles Sulaymán i Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman,[2] que es van rebel·lar a la mort d'Hixam I, i el 798, Guillem de Tolosa, qui en nom de Lluís el Pietós coordinaria les operacions per conquerir al-Tagr al-Ala, va convocar la Dieta de Tolosa a la qual van assistir ambaixadors d'Alfons II d'Astúries i Bahlul Ibn Marzuq.[3]

Carlemany va atacar el 800 les ciutats de Wasqa i Larida,[4] i es provoca una revolta a Pamplona que acaba amb la sobirania musulmana, i el 3 d'abril de 801 els musulmans van obrir les portes de Madinat Barshiluna, que estava assetjada per les tropes de Lluís el Pietós, comandades pel duc Guillem de Tolosa des de la tardor del 800. La frontera del Llobregat fou fortament reforçada mentre Al-Hàkam I intentava el 801 recuperar Pamplona sent derrotat a la batalla de Conchas de Arganzón.[5]

Lluís el Pietós va dirigir una primera expedició que va arribar a Tarragona i va assetjar Turtussa sense cap resultat retirant-se cap al nord, i el 808 Carlemany va enviar al seu llegat, Ingobert en una nova expedició però es va haver de retirar.

El setge[modifica]

La tercera expedició tingué lloc l'any 809 i el mateix Lluís el Pietós tornà a agafar-ne el comandament, acompanyat dels magnats francs Isembard, Heribert i Liutard i de les forces del comte i marquès Berà. Els trabuquets[6] es van traslladar fins a Tortosa i durant 40 dies es va assetjar la ciutat però el setge es va haver d'aixecar en arribar un exèrcit cordovès manat per Abd al-Rahman II, fill de l'emir Al Hakam I, que potser va derrotar els francs (segons l'historiador Al Maqqari). L'Astrònom evita la paraula derrota i diu que els musulmans de Tortosa, desesperats pel setge, van oferir les claus de la ciutat a Lluís el Pietós, i que aquest es va donar així per satisfet i va aixecar el setge, cosa que resulta del tot inversemblant.

Conseqüències[modifica]

Després d'aquest fracàs, que confirmava els dos anteriors, les proposicions pacifistes de Berà devien tenir ressò a la cort. El 812 Carlemany va acceptar una treva per tres anys, fins a la ràtzia de 815.

Referències[modifica]

  1. Francesc Roca, 801: La conquesta de Barcelona
  2. d'Abadal i de Vinyals, Ramon. El domini carolingi a Catalunya (en català). Institut d'Estudis Catalans, 1986, p.86-92. ISBN "84-7283-082-9. 
  3. Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, p.186-188. ISBN 978-84-321-1882-1. 
  4. (castellà) David Agustí, Historia Breve de Barcelona, p.50
  5. Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla, 711-1038 (en castellà). Marcial Pons Historia, p.116-117. ISBN 8495379945. 
  6. (anglès) Joseph F. O'Callaghan, Donald J. Kagay, i Theresa M. Vann, On the social origins of medieval institutions, p.185