Setge de l'Alguer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSetge de l'Alguer
Guerra venecianogenovesa
Setge de l'Alguer (Mediterrani central)
Setge de l'Alguer
Setge de l'Alguer
Setge de l'Alguer
Coord.: 40° 33′ 0″ N, 8° 19′ 0″ E / 40.55000°N,8.31667°E / 40.55000; 8.31667
Alghero - Panorama (02).jpg
Tipus setge
Data 24 de juny a 22 de desembre de 1354
Coordenades 40° 33′ 20″ N, 8° 19′ 19″ E / 40.5555479°N,8.3219719°E / 40.5555479; 8.3219719
Lloc L'Alguer, l'Alguer
Estat Itàlia
Resultat Victòria de la Corona d'Aragó. Ocupació de l'Alguer
Campanya Revolta de Sardenya
Bàndols
República de Gènova República de Gènova Sereníssima República de Venècia República de Venècia
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Comandants en cap
República de Gènova Marià IV d'Arborea Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Pere el Cerimoniós
Forces
100 galeres
12.000 homes[1]
Modifica les dades a Wikidata

El setge de l'Alguer de 1354 fou una de les batalles de la guerra venecianogenovesa

Antecedents[modifica]

Els algueresos, instigats per Marià IV d'Arborea[2] es van revoltar matant el comandant de la guarnició,[1] provocant la resposta catalana, i la flota de Bernat II de Cabrera derrotà el 27 d'agost de 1353 a la genovesa a la batalla naval de Port del Comte, capturant nombroses galeres que facilitaren la conquesta de l'Alguer l'any següent.[3] La derrota genovesa va permetre novament la conquesta de l'Alguer a Bernat II de Cabrera, que va deixar de capità Gispert de Castellet amb una guarnició i va marxar amb els presoners, les galeres pròpies i les capturades en direcció a Càller, però tan bon punt Bernat de Cabrera va marxar, la ciutat es rebel·là massacrant la guarnició, i Gispert de Castellet va fugir. Quan va conèixer la situació a l'Alguer, Bernat II de Cabrera va atacar derrotant als revoltats a la batalla de Quart,[4] però va ordenar evacuar l'illa davant de la importància de la revolta.[4] Tement la resposta catalana, Gènova va enviar un nombrós contingent toscà, genovès i llombard.[5]

El setge[modifica]

L'estol reial, compost per 100 galeres i 12.000 homes es va concentrar a Roses, d'on va sortir el 15 de juny de 1354, arribant a l'Alguer el 22 de juny, on es van unir 30 galeres venecianes que van iniciar el setge el 24, contra una ciutat defensada per sards i genovesos, de la que fou expulsada tota la població.[6]

Conseqüències[modifica]

La ciutat fou repoblada des del Penedès i el Camp de Tarragona, assegurant d'aquesta manera una ciutat lleial a Pere el Cerimoniós. Marià va iniciar una lluita de guerrilles i emboscades, fins que el 1355 es va signar la pau de Sanluri que establia la partició de l'illa[7] per la que Marià IV d'Arborea renunciava a l'Alguer.

« Il linguaggio Algherese è Catalano, perchè Alghero è una colonia di Catalani, i quali la ripopolarono nel 1353, essendo stata evacuata dai Genovesi.[8] »

En un document reial datat del 24 de juny de 1355 Pere el Cerimoniós fixà que la meitat superior de l'escut de l'Alguer havia d'estar formada pel Senyera Reial, fet que avui encara es manté.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 (anglès) Sardegna.com, Alghero
  2. Tribuna.cat, 1354: l'Alguer català
  3. Ferran Soldevila, Història de Catalunya, 3a ed. (1972) p. 481
  4. 4,0 4,1 Pere el Cerimoniós. Crónica del Rey de Aragón d. Pedro IV, El Ceremonioso, ó, del Punyalet (en castellà i català). 1850a ed.. Impr. de A. Frexas, p.310-311. 
  5. (castellà) Mario Orsí Lázaro, Estrategia, operaciones y logística en un conflicto mediterráneo. La revuelta del Juez de Arborea y la "Armada e Viatge" de Pedro el Ceremonioso a Cerdeña (1535-1354)
  6. Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a ed.. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.150. ISBN 84-232-0655-6. 
  7. Històries de Catalunya, La conquesta de Sardenya i les guerres amb Gènova.
  8. Antonio Michele URGIAS, Notizie giovevoli del tempo, della cosmografia e della geografia, compilate in forma di Dialogo ad uso de' giovani studenti di gramatica delle regie scuole di Alghero (Cagliari: Stamperia Reale, 1804), 35.
  9. Guinart, Miquel. Memòries d'un militant catalanista. L'Abadia de Montserrat, 1988, p. 171. ISBN 8472029131. 

Bibliografia[modifica]