Setze valsos, Op. 39 (Brahms)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióSetze valsos
Sechzehn Walzer
Adèle Brahms.jpg
Brahms el 1869
Forma musicalVals
CompositorJ. Brahms
Creació1865
Data de publicació1866 Modifica el valor a Wikidata
Parts16 valsos concertants Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 39
Dedicat aEduard Hanslick
Instrumentaciópiano, piano a quatre mans i piano Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: 16_Waltzes,_Op.39_(Brahms,_Johannes) Allmusic: mc0002368533 Modifica els identificadors a Wikidata

Els Setze valsos (en alemany, Sechzehn Walzer), Op. 39, és un conjunt de 16 valsos per a piano compostes per Johannes Brahms. Són peces curtes compostes l'any 1865 i publicades el 1866. Estan dedicades al crític de música Eduard Hanslick, amic seu.[1]

Versions[modifica]

Aquests valsos foren escrits per a piano a quatre mans, i van ser també arranjats per a piano sol pel compositor; en va realitzar dues versions diferents: una més difícil i una altra més senzilla. Les tres versions foren publicades alhora, i es van vendre bé, fet que millorà les expectatives que tenia el compositor. El valsos foren compostos amb el compositor vivint a Viena, una ciutat on s'instal·là permanentment el 1872.[2] Aquestes peces venien a ser com un tribut al vals un tipus de música que estava especialment de moda en la que era la seva ciutat d'adopció. En les versions per a piano sol, alguns de les tonalitats van ser modificades respecte a la versió de original per a quatre mans. Un arranjament per dos pianos de cinc del valsos (núms. 1, 2, 11, 14, i 15) van ser publicats després de la mort del compositor. Gairebé tots els valsos tenen forma binària.[2]

Valsos[modifica]

A continuació es presenta la llista dels 16 valsos i enllaços a interpretacions per part de la pianista Martha Goldstein:

núm. 1 en si major Tempo giusto (1:02)
núm. 2 en mi major (1:32)
núm. 3 en sol# menor (1:02)
núm. 4 en mi menor Poco sostenuto (1:35)
núm. 5 en mi major Grazioso (1:10)
núm. 6 en do# major Vivace
(do major en la versió fàcil) (1:07)
núm. 7 en do# menor Poco più Andante (2:12)
núm. 8 en si♭ major (1:40)
núm. 9 en re menor (1:26)
núm. 10 en sol major (0:32)
núm. 11 en si menor (1:28)
núm. 12 en mi major (1:20)
núm. 13 en do major
(si major en la versió difícil) (0:48)
núm. 14 en la menor
(sol# menor en la versió difícil
i en la versió per a 2 pianos) (1:34)
núm. 15 en la major
(la♭ major en la versió difícil
i en la versió per a 2 pianos) (1:28)
núm. 16 en re menor
do# menor en la versió difícil) (1:01)

Referències[modifica]

  1. "Waltzes Per piano, quatre mans, Op. 39 (1865)" dins Tota Guia de Música a Música Clàssica: La Guia Definitiva a Música Clàssica, p. 201 (Chris Woodstra, Gerald Brennan, i Allen Schrott eds., Backbeat Llibres, 2005, ISBN 9780879308650 
  2. 2,0 2,1 Todd, R. Larry. Nineteenth-Century Piano Music, p. 372 (Routledge, 2013)

Bibliografia[modifica]

  • Winfried Kirsch, Dau Klavierwalzer op. 39 von Johannes Brahms und ihre Tradició. En "Jahrbuch des Staatlichen Institut für Musikforschung, Preußischer Kulturbesitz". II, 1969.
  • Marina Caracciolo, Brahms e il Walzer. Storia e lettura critica. LIM, Libreria Musicale Italiana, Lucca, 2004. ISBN 978-88-7096-362-5 
  • Ignaz Mendelssohn, en Zur Entwicklung des Walzers, "Studien zur Musikwissenschaft"; XIV (1926).
  • Eduard Hanslick, Waffenruhe sóc Klavier, Neue freie Presse, Wien, August 1866.

Enllaços externs[modifica]