Seu central del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Cronologia | ||||
| 1958 – 1962 | construcció, Arquitecte: Xavier Busquets i Sindreu | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | racionalisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Plaça Nova, 5 i Arcs, 2-4 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46104 | |||
| Bé amb elements d'interès | ||||
La Seu central del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) és un edifici situat a la Plaça Nova de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció[modifica]
L'emplaçament de l'edifici (vegeu casa-fàbrica Traveria) va ser clau a l'hora de la realització del projecte, ja que la proposta del guanyador, l'arquitecte Xavier Busquets, donava una resposta adequada al lloc, en tant que fusionava l'arquitectura moderna internacional amb la de la plaça. De fet, la divisió en dos volums clarament diferenciats respecta aquesta fusió: el primer i el més baix, dibuixa el perímetre edificat de la trama urbana medieval i respecta el sistema d'espais urbans, mentre que la torre s'endarrereix al màxim de la plaça per no agredir el paisatge urbà amb noves formes i materials, propis de programes d'oficines.[2]
La construcció es planteja com un contenidor de diverses dependències administratives dissenyades pels arquitectes més representatius del moment, tot i que avui pràcticament no es conserva cap dels interiors originals, llevat de la instal·lació de la sala d'actes, al vestíbul en el qual hi ha uns murals realitzats, com els que decoren el fris de la façana, a partir dels dibuixos que Picasso va fer.[2]
L'edifici es divideix en vuit plantes, i com s'ha comentat anteriorment, es divideix en dos espais. A la part inferior es desenvolupen les activitats obertes al públic: al soterrani hi ha la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell; a la següent planta el bar; seguidament una sala d'exposicions; a peu de carrer, la recepció i l'oficina de turisme; i finalment s'arriba a les sales d'exposició a l'altell i a l'Auditori, amb parets amb un fris de formigó armat de més de 57 metres que dona suport a uns esgrafiats de Picasso, realitzats mitjançant la tècnica del doll de sorra per l'artista noruec Carl Nesjar.[2]
A la part superior o torre, es planteja com un contenidor de serveis, i al seu interior s'hi troben les oficines.[2]
Història[modifica]
Gràcies a l'impuls del degà Manuel de Solà-Morales i de Rosselló, el COAC va decidir traslladar la seva seu, situada a l'Eixample, a una de nova construcció en la zona actual. El projecte guanyador va ser el de Xavier Busquets, després d'un concurs que va tenir dues rondes. A més, les vuit plantes de l'edifici van ser dissenyades per altres arquitectes.[2]
El gener del 2018 es va inaugurar la nova façana, que es va renovar a partir d'un projecte realitzat per la Societat Fuses-Viader Arquitectes SLP i els arquitectes Jorge Perea i Jordi Mansilla.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Seu del Col·legi d'Arquitectes». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Seu central del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Enllaços externs[modifica]
- «Col·legi d'Arquitectes». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.