Severo Ochoa de Albornoz

Severo Ochoa de Albornoz

(1958)
Biografia
Naixement	24 setembre 1905 Ḷḷuarca (província d'Astúries)
Mort	1r novembre 1993 (88 anys) Madrid
Sepultura	Cementiri de Lluarca
Residència	Espanya
Formació	Universitat Central Universitat Complutense de Madrid Escola de Medicina de la Universitat de Nova York Instituto San Isidoro (en)
Director de tesi	Otto Fritz Meyerhof
Activitat
Camp de treball	Bioquímica i biologia molecular
Ocupació	metge, bioquímic, professor universitari, escriptor
Ocupador	Universitat de Nova York Universitat de Heidelberg Centro de Biología Molecular Severo Ochoa Universitat de Washington Universitat Autònoma de Madrid
Membre de	Reial Acadèmia Nacional de Medicina (1987–) Societat Filosòfica Americana (1961–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1957–) Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Polonesa de les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Royal Society
Interessat en	Bioquímica
Professors	Juan Negrín López
Alumnes	Manuel Losada Villasante
Obra
Estudiant doctoral	Arthur Kornberg i Santiago Grisolía García
Premis
(1996)  doctor honoris causa per la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (1991)  doctor honoris causa per la Universitat de Santiago de Compostel·la (1990)  Medalla d'Or d'Astúries (12 maig 1989)  doctor honoris causa per la Universitat de Miami (1988)  doctor honoris causa per la Universitat del País Basc (1988)  doctor honoris causa per la Universitat de Valladolid (1987)  doctor honoris causa per la Universitat de Màlaga (1985)  doctor honoris causa per la Universitat de València (1979)  Medalla Nacional de Ciència (1977)  Gran Creu de l'Orde Civil de Sanitat (1967)  doctor honoris causa per la Universitat de Granada (1967)  doctor honoris causa per la Universitat d'Oviedo (8 abril 1965)  Membre estranger de la Royal Society (1959)  Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1955)  premi Charles-Leopold Mayer  doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant

Severo Ochoa de Albornoz (Ḷḷuarca, Espanya, 24 de setembre de 1905 - Madrid, 1 de novembre de 1993) fou un metge i bioquímic de nacionalitat espanyola i a partir del 1956 també estatunidenca, guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l'any 1959 pels seus estudis sobre la síntesi de l'àcid nucleic.

Biografia

Va néixer el 24 de setembre de 1905 Ḷḷuarca, població situada en el conceyu de Valdés, al Principat d'Astúries essent el més jove de set germans. A la mort del seu pare, quan ell tenia només set anys, la família es va traslladar a Màlaga, on el clima més suau afavoria la salut de la seva mare, que patia de bronquitis. A Málaga va estudiar el batxillerat, i l'any 1922 va iniciar els seus estudis de medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Madrid. La seva vocació no era dedicar-se a l'assistència mèdica, sinó a la recerca en les ciències de la vida i la medicina li va semblar la millor manera d'apropar-se a la biologia.

En el segon any de carrera va conèixer el professor de fisiologia Juan Negrín, posterior president del Govern d'Espanya durant la Segona República, amb el qual va treballar al laboratori de Fisiologia de la Residencia de Estudiantes i es va centrar en el metabolisme energètic, amb especial atenció a les molècules fosforilades. Durant la seva època de resident al laboratori de la Residència d'Estudiants, Ochoa va posar a punt un mètode per a la determinació de la creatinina.

Formació europea

Una vegada finalitzats els estudis de medicina, el 1928, va començar a treballar a Berlín en el laboratori d'Otto Meyerhof, que havia rebut el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 1922. Aquell laboratori era pluridisciplinari, s'hi trencaven les barreres entre la física, la química i la biologia. El 1929, Meyerhof va traslladar-se a Heidelberg, a un nou laboratori i Ochoa també s'hi va transferir. Sobre aquesta estada i el treball fet amb Meyerhof, Ochoa va declarar anys més tard: «Meyerhof fou el mestre que més va contribuir a la meva formació i qui més va influir en la direcció futura del meu treball». En aquesta època va treballar sobre la química de la contracció muscular, així com l'enzim glioxalasa, la glucòlisi i la vitamina B1. Després de passar un estiu a Anglaterra al laboratori de Patton va publicar el seu primer treball en anglès l'any 1929, concretament a la prestigiosa revista Journal of Biological Chemistry.

L'any 1931 es va casar amb Carmen García Cobián, i el mateix any fou nomenat professor ajudant de Negrín, el seu principal suport davant la Junta d'Ampliació d'Estudis perquè completés la seva formació al Regne Unit i Alemanya.

Exili i èxit

Monument a Severo Ochoa de Albornoz

A l'inici de la Guerra Civil espanyola Ochoa treballava com a cap de la Secció de Fisiologia de l'Institut d'Investigacions Mèdiques que havia fundat Carlos Jiménez Díaz i la seva esposa col·labora com a infermera en un hospital que dirigia el mateix Jiménez Díaz. La situació del país no li permet dedicar-se a la recerca com voldria i decideix exiliar-se. Amb la seva esposa, van primerament a París, des d'on es comunica amb Meyerhof, que li ofereix acollir-lo de nou a Heidelberg. Però Meyerhof era jueu i, amb les lleis racials decideix abandonar Alemanya. Abans de marxar, Meyerhof aconsegueix que concedeixin a Ochoa una beca per treballar sis mesos al Laboratori de Biologia de Plymouth, on investigarà la fosforil·lació enzimàt d'extractes de múscul d'invertebrats. La seva esposa l'ajuda en aquesta recerca i publiquen el resultat, signat per ambdós, a la revista Nature. Ochoa va explicar anys més tard que els animals que usaven per als experimenten eren llagostes, i que després se les menjaven; això va fer que després d'aquella recerca van trigar molts anys a tornar a menjar llagosta. En acabar-se-li la beca n'aconsegueix una altra, de la Fundació Nuttfield, per treballar amb Rudolph Peters a la Universitat d'Oxford, on investiga el paper de vitamina B1 i la carboxilasa en l'oxidació del piruvat. Amb l'inici de la Segona Guerra Mundial la línia de recerca del departament on treballava se centra en aspectes relacionats amb la situació bèl·lica i ell, com a estranger, se sent aïllat. Decideix aleshores emigrar als Estats Units. L'any 1941 aconseguí ser nomenat professor a la Universitat Washington de Saint Louis, i el 1945 a la Universitat de Nova York, desenvolupant investigacions sobre farmacologia i bioquímica i on tingué entre altres alumnes Santiago Grisolía. L'any 1956 aconseguí la nacionalitat nord-americana.

El 1954 prosseguint amb els seus treballs sobre la fosforilació oxidativa va descobrir l'enzim polinucleòtid fosforilasa, capaç de sintetitzar in vitro l'àcid ribonucleic (ARN) a partir de ribonucleosidodifosfats. L'any 1955 Ochoa va publicar al Journal of the American Chemical Society, juntament amb la bioquímica francorrusa Marianne Grunberg-Manago, l'aïllament d'un enzim del colibacil que catalitza la síntesi d'ARN, l'intermediari entre l'àcid desoxiribonucleic (ADN) i les proteïnes. Ambdós científics van anomenar aquest enzim «polinucleòtid-fosforilasa», però posteriorment fou denominat ARN-polimerasa. El descobriment d'aquest enzim va donar lloc a la preparació de polinucleòtids sintètics de diferent composició de bases amb els quals el grup de Severo Ochoa, paral·lelament al grup de Marshall Nirenberg, van arribar al desxiframent de la clau genètica.

El 1956 el nord-americà Arthur Kornberg, deixeble d'Ochoa, va demostrar que l'ADN se sintetitza igualment mitjançant la seva polimerasa. Ambdós científics van compartir l'any 1959 el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves respectives troballes.

Severo Ochoa va ocupar un paper important en la creació de la Societat Espanyola de Bioquímica l'any 1963, avui dia anomenada Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular i va participar posteriorment assíduament i activament en els Congressos de la Societat. A partir de 1964 Ochoa es va endinsar, d'una banda, en els mecanismes de replicació dels virus que tenen ARN com a material genètic, descrivint les etapes fonamentals del procés, i, per una altra banda, en els mecanismes de síntesi de les proteïnes, amb especial atenció al procés d'iniciació, tant en organismes procariotes com eucariotes, sent un pioner en el descobriment dels factors d'iniciació de la traducció.

L'any 1971 el govern d'Espanya va voler recuperar el seu magisteri, per la qual cosa es va crear per a ell el Centre de Biologia Molecular de Madrid. El 1974 es va traslladar com a «investigador distingit» a l'Institut Roche de Biologia Molecular de Nova Jersey i es va jubilar a la Universitat de Nova York l'any 1975.

Retorn a Espanya

Des de 1977 va compartir les seves activitats a l'Institut Roche de Biologia Molecular amb les seves freqüents estades al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de Madrid, Centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques i de la Universitat Autònoma de Madrid, la creació de la qual havia promogut.

El 1985 va tornar definitivament a Espanya. L'any 1987 va ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina d'Espanya, i va ser nomenat president de la Fundació Jiménez Díaz.

Severo Ochoa va morir l'1 de novembre de 1993 a Madrid. En el seu testament va expressar el desig que es creés una fundació que portés el seu nom unit per sempre al de la seva esposa. Un any més tard es va constituir la Fundació Carmen y Severo Ochoa, amb un patronat inicial nomenat pel mateix Ochoa en el testament. La Fundació convoca, des de 1994, un premi anual per reconèixer la tasca de recerca en el camp de la biologia molecular. Únicament el 2020 no es va convocar a causa de la pandèmia de la COVID-19.

Recerca científica

Desenvolupà una recerca científica polifacètica: feu nombroses i importants contribucions en diferents camps de la bioquímica i la biologia molecular.

L'aportació científica de Severo Ochoa se centra essencialment en tres aspectes:

• Tasques d'enzimologia metabòlica que el dugueren al descobriment de dos enzims, la citrat sintetasa i la piruvat deshidrogenasa, que van permetre de completar el coneixement efectiu del cicle de Krebs, un procés biològic fonamental en el metabolisme dels éssers vius.
• Una sèrie de tasques que conduïxen finalment a la biosíntesi de l'àcid ribonucleic (ARN), després del descobriment de l'enzim polinucleòtid fosforilasa. Aquesta descoberta li va valer, al costat del seu deixeble Arthur Kornberg, el Premi Nobel de Medicina de 1959.
• Desenvolupament de les idees i les troballes anteriors, relacionades amb el desxiframent del codi genètic, la biosíntesi intracel·lular de les proteïnes i els aspectes fonamentals de la biologia dels virus.

Així mateix també va estudiar la fotosíntesi i el metabolisme dels àcids grassos.

Reconeixements

A més de rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, Severo Ochoa va rebre més de cent medalles i condecoracions i trenta-sis universitats van concedir-li sengles doctorats Honoris Causa. El primer guardó que va rebre va ser el premi Bewberg de 1951, per la seva recerca en el camp dels enzims. En honor seu s'anomenà l'asteroide (117435) Severochoa descobert el 14 de gener de 2005 a l'Observatori de La Cañada d'Àvila. L'any 2011, el servei postal dels Estats Units li va dedicar un segell de la col·lecció «grans científics estatunidencs».

Enllaços externs

• «Severo Ochoa de Albornoz» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.