Sexburga d'Ely

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSanta Sexburga
Refektorium Ostfenster 4 St.Sexburg.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ang) Sexburh Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementSeaxburh
c. 640 Modifica el valor a Wikidata
Exning (Ànglia Oriental, prop de Suffolk)
Mort699 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Ely (ciutat d'Anglaterra)
Lloc d'enterramentCatedral d'Ely 
Abadessa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica Modifica el valor a Wikidata
Vídua, reina, abadessa
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, anglicanisme
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeEly
Festivitat7 de juliol
IconografiaCom a reina
Altres
TítolReina Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEorcenberht Modifica el valor a Wikidata
FillsEcgberht de Kent
Ermenilda of Ely (en) Tradueix
Hlothhere de Kent
Eorcengota (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareAnna Modifica el valor a Wikidata
GermansJurmin (en) Tradueix, Witburga, Eteldreda d'Ely, Æthelburh of Faremoutiers (en) Tradueix i Sedrida Modifica el valor a Wikidata

Sexburga d'Ely (morta en 699) fou una princesa anglosaxona, filla del rei Anna de l'Ànglia Oriental. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Descendent de la família dels wuffingas, era germana d'Eteldreda, Etelburga, Witburga i Jurmin; vers l'any 640 casà amb Eorcenberht, rei de Kent.

Va viure en companyia del seu espòs per espai de vint-i-quatre anys i en tingué dos fills, Egbert i Hlothhere, ambdós successivament reis de Kent, i dues filles, que es feren monges i arribaren a un grau tan alt de santedat, que l'Església els concedí l'honor dels altars: eren santa Earcongota, monja de Faremoutiers, i santa Ermenilda, qui, casada amb el rei Wulfhere de Mèrcia, a la seva mort es retirà al claustre i fou abadessa d'Ely.

Una vegada mort el seu espòs el 664, Sexburga fundà l'abadia de Minster, a l'illa de Sheppey, però al cap d'uns anys passà a Ely i es posà sota l'obediència de la seva germana Eteldreda, abadessa d'aquell convent. Al morir Eteldreda, probablement el 679, Sexburga en fou elegida successora.

Encara vivia Sexburga i desenvolupava el càrrec d'abadessa el 695, en què presidi el trasllat de les relíquies de la seva germana Eteldreda (ja canonitzada) a una capella que ella havia manat construir per a guarda d'aquestes, a Ely. També hi fou enterrada la mateixa Sexburga. La seva festa se celebra el 7 de juliol.

Bibliografia[modifica]