Heterosexualitat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sexe heterosexual)

L'heterosexualitat és la relació sexual o romàntica entre dos individus de diferent sexe biològic.[1][2][3] L'ús del terme també pot afectar la identitat personal o a la història personal predominant de pràctiques sexuals. L'adjectiu "heterosexual" fa referència a una relació sexual entre dues persones de diferent sexe (un home i una dona), encara que cap d'ells no les executi de manera exclusiva. És a dir, una persona pot identificar-se a si mateixa com a heterosexual, encara que tingui relacions homosexuals ocasionals i no vulgui identificar-se com a bisexual.

Els científics no coneixen la causa exacta de l'orientació sexual, però teoritzen que és causada per una complexa interacció d'influències genètiques, hormonals i ambientals,[4][5][6] i no ho veuen com una opció.[4][5][7] Encara que cap teoria sobre la causa de l'orientació sexual encara no ha obtingut un suport generalitzat, els científics afavoreixen les teories biològiques.[4] Hi ha molta més evidència que recolza causes biològiques i no socials d'orientació sexual que no pas socials, especialment per als homes.[8][9][10]

El terme heterosexual o heterosexualitat s'aplica generalment als humans, però el comportament heterosexual s'observa en tots els altres mamífers i en altres animals.

Etimologia[modifica]

La paraula es deriva del grec ἕτερος (héteros) que significa 'diferent'[11] i de l'arrel llatina sex-.[12] El terme va ser encunyat per Karl Maria Kertbeny el 1868, publicat per primera vegada el 1869, en oposició al terme homosexual.[13][14] Els termes no estaven en ús a finals del segle xix, però van ser reintroduïts per Richard von Krafft-Ebing i Albert Moll cap al 1890.[14] El substantiu va entrar en un ús més ampli des de principis de la dècada de 1920, però no va entrar en l'ús comú fins als anys seixanta. L'escurçament col·loquial "hetero" està documentat des de 1933. El substantiu abstracte "heterosexualitat" es registra per primera vegada l'any 1900.[15]

Estudis acadèmics[modifica]

Biologia i ambient[modifica]

No s'ha demostrat de manera concloent cap determinant simple i singular de l'orientació sexual, però els científics creuen que una combinació de factors genètics, hormonals i ambientals determina l'orientació sexual.[4][5][6] Afavoreixen les teories biològiques per explicar les causes de l'orientació sexual,[8][4] ja que hi ha considerablement més evidència que recolzen les causes no socials, biològiques que les causes socials, especialment per als homes.[8][9][10]

Els factors relacionats amb el desenvolupament d'una orientació heterosexual inclouen els gens, les hormones prenatals i l'estructura del cervell i la seva interacció amb l'entorn.

Hormones prenatals[modifica]

Estructura del receptor androgènic (esbós amb els colors de l'arc de Sant Martí) complexat amb testosterona (varetes blanques).[16]
La testosterona contribueix a la masculinització del cervell
L'estradiol també estimula els receptor androgènics.

La neurobiologia de la masculinització del cervell s'entén força bé. L'estradiol i la testosterona, que és catalitzada per l'enzim 5-alfa-reductasa en dihidrotestosterona, actuen sobre els receptor androgènics del cervell per masculinitzar-lo. Si hi ha pocs receptor androgènics (persones amb síndrome d’insensibilitat androgènica) o massa andrògens (dones amb hiperplàsia suprarenal congènita), hi pot haver efectes físics i psicològics.[17] S'ha suggerit que tant l'heterosexualitat masculina com femenina són els resultats d'aquest procés.[18] En aquests estudis, l'heterosexualitat en les dones està relacionada amb una menor quantitat de masculinització que la que es troba en les dones lesbianes, tot i que quan es tracta de l'heterosexualitat masculina hi ha resultats que donen suport a graus més alts i més baixos de masculinització que els homes homosexuals.

Animals i reproducció[modifica]

Aparellament de bonobos, Jacksonville Zoo and Gardens.
Sírfids aparellant-se en vol.
Article principal: Ritual d'aparellament
Vegeu també: Vincle de parella

La reproducció sexual al món animal es facilita mitjançant l'activitat sexual del sexe oposat, encara que també hi ha animals que es reprodueixen asexualment, inclosos els protozous i els invertebrats inferiors.[19]

La reproducció sexuual no requereix una orientació heterosexual, ja que l'orientació sexual normalment es refereix a un patró durador a llarg termini d'atracció sexual i emocional que sovint condueix a vincles socials a llarg termini, mentre que la reproducció requereix tan sols un sol acte de copulació per fertilitzar l'òvul per esperma.[20][21][22]

Flux sexual[modifica]

Sovint, l'orientació sexual i la identitat amb l'orientació sexual no es distingeixen, la qual cosa pot afectar l'avaluació precisa de la identitat sexual i la qüestió de si l'orientació sexual pot canviar; la identitat amb l'orientació sexual pot variar al llarg de la vida d'una persona i pot coincidir o no amb el sexe biològic, el comportament sexual o l'orientació sexual real.[23][24][25]

Esforços per canviar l'orientació sexual[modifica]

Els esforços per canviar l'orientació sexual són mètodes dirigits a canviar l'orientació sexual, utilitzats per convertir persones homosexuals i bisexuals en heterosexuals. Els científics i els professionals de la salut mental generalment no creuen que l'orientació sexual sigui una elecció.[26] No hi ha estudis amb suficient rigor científic que hagin conclòs sobre l'eficàcia dels esforços per canviar l'orientació sexual.[27]

Societat i cultura[modifica]

Una parella heterosexual, un home i una dona amb una relació íntima, formen el nucli d'una família nuclear.[28] Moltes societats al llarg de la història han insistit que un matrimoni es produeix abans que la parella s'estableixi, però l'aplicació d'aquesta regla o el seu compliment ha variat considerablement.

Simbolisme[modifica]

Un símbol d'heterosexualitat.

El simbolisme heterosexual es remunta als primers artefactes de la humanitat, amb símbols de gènere, talles rituals de fertilitat i art primitiu. Això es va expressar més tard en el simbolisme dels ritus de fertilitat i el culte politeista, que sovint incloïa imatges d'òrgans reproductors humans, com ara lingam en l'hinduisme. Els símbols moderns de l'heterosexualitat a les societats derivades de les tradicions europees encara fan referència als símbols utilitzats en aquestes creences antigues. Una d'aquestes imatges és una combinació del símbol de Mart, el déu romà de la guerra, com a símbol masculí definitiu de la masculinitat, i Venus, la deessa romana de l'amor i la bellesa, com a símbol femení definitiu de la feminitat. El caràcter unicode d'aquest símbol combinat és ⚤ (U+26A4).

Punts de vista històrics[modifica]

No hi havia necessitat d'encunyar un terme com "heterosexual" fins que no hi hagués alguna cosa més per contrastar-lo i comparar-lo. Jonathan Ned Katz data la definició d'heterosexualitat, tal com s'utilitza avui, a finals del segle xix.[29] Segons Katz, a l'era victoriana, el sexe era vist com un mitjà per aconseguir la reproducció, i les relacions entre els sexes no es creia que fossin obertament sexuals. El cos es veia com una eina per a la procreació: «L'energia humana, pensada com un sistema tancat i severament limitat, s'havia d'utilitzar en la producció de fills i en el treball, no malbaratar-se en plaers libidinosos».[29]

Katz argumenta que les idees modernes de sexualitat i erotisme van començar a desenvolupar-se a Amèrica i Alemanya a finals del segle xix. L'economia canviant i la «transformació de la família de productor a consumidor»[29] van donar lloc a un canvi de valors. L'ètica del treball victoriana havia canviat, el plaer es va valorar més i això va permetre que les idees de la sexualitat humana canviessin. La cultura de consum havia creat un mercat per a l'eròtic, el plaer es va mercantilitzar. Al mateix temps, els metges van començar a adquirir més poder i influència. Van desenvolupar el model mèdic de «l'amor normal», en el qual homes i dones sans gaudien del sexe com a part d'un «nou ideal de relacions home-dona que incloïa... un erotisme essencial, necessari i normal».[29] Aquest model també tenia un homòleg, «el pervertit del sexe victorià», qualsevol persona que no compleixi la norma. L'oposició bàsica dels sexes va ser la base de l'atracció sexual normal i saludable. «L'atenció prestada a l'anormal sexual va crear la necessitat d'anomenar la normalitat sexual, per distingir millor la ventatge entre aquesta i la desviació.»[29] La creació del terme heterosexual va consolidar l'existència social de l'experiència heterosexual preexistent i va crear en ella una sensació de normalitat assegurada i validada.

Visions religioses[modifica]

Segons el mite de la creació de les religions abrahàmiques, Adam i Eva són la primera parella humana i els avantpassats de tota la humanitat.

La tradició judeocristiana té diverses escriptures relacionades amb l'heterosexualitat. El Llibre del Gènesi afirma que Déu va crear les dones perquè «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat»,[30] i «Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare, i s’unirà a la seva dona, i seran una sola carn.»[31]

En la seva major part, les tradicions religioses del món reserven el matrimoni a les unions heterosexuals, però hi ha excepcions que inclouen certes tradicions budistes i hinduistes, Unitarisme Universalistes, Esglésias de la Comunidad Metropolitana, algunes diòcesis de l'Església Anglicana del Canadà, i algunes diòcesis Quaker i congregacions de l'Església Unida del Canadà i Judaisme reformista i conservador.[32][33]

Gairebé totes les religions creuen que el sexe entre un home i una dona dins del matrimoni està permès, però hi ha algunes que creuen que és un pecat, com ara els Shakers, els Harmonistes i el Ephrata Cloister. Aquestes religions tendeixen a veure totes les relacions sexuals com a pecadores, i promouen el celibat. Algunes religions requereixen el celibat per a determinats papers, com ara pel de sacerdot catòlic; tanmateix, l'Església Catòlica també considera el matrimoni heterosexual com a sagrat i necessari.[34]

Heteronormativitat i heterosexisme[modifica]

Aquesta imatge s'utilitza sovint a les samarretes d'Orgull Hetero.

L'heteronormativitat denota o es relaciona amb una visió del món que promou l'heterosexualitat com l'orientació sexual normal o preferida per a les persones. Pot assignar rols de gènere estrictes a homes i dones. El terme va ser popularitzat per Michael Warner el 1991.[35] La feminista Adrienne Rich argumenta que l'heterosexualitat obligatòria, una reafirmació contínua i repetida de les normes heterosexuals, és una faceta de l'heterosexisme.[36] L'heterosexualitat obligatòria és la idea que l'heterosexualitat femenina és alhora assumida i aplicada per una societat patriarcal. Aleshores, l'heterosexualitat és vista com la inclinació o obligació natural d'ambdós sexes. En conseqüència, qualsevol persona que difereix de la normalitat de l'heterosexualitat es considera desviada o abominable.[37]

L'heterosexisme és una forma de biaix o discriminació a favor de la sexualitat i les relacions de sexe oposat. Pot incloure la suposició que tothom és heterosexual i pot implicar diversos tipus de discriminació contra gais, lesbianes, bisexuals, asexuals, persones heteroflexibles o persones transgènere o de gènere no-binari.

L'Orgull Hetero és un eslògan que va sorgir a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta i que ha estat utilitzat principalment pels grups conservadors com a posició i estratègia política.[38] El terme es descriu com una resposta a l'orgull gai[39][40][41] adoptada per diversos grups LGBT a principis dels anys setanta o als allotjaments proporcionats a les iniciatives de l'orgull gai.

Demografia[modifica]

En la seva revisió de la literatura de 2016, Bailey i altres van afirmar que "esperen que en totes les cultures la gran majoria de les persones estiguin sexualment predisposades exclusivament a l'altre sexe (és a dir, heterosexuals)" i que no hi ha proves convincents que la demografia de l'orientació sexual variïs molt en el temps o el lloc.[42] L'activitat heterosexual només entre un home i una dona actualment és el tipus més comú d'activitat sociosexual.[43][44]

Segons diversos estudis importants, entre el 89% i el 98% de les persones han tingut només contactes heterosexuals durant la seva vida.[45]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Definición de heterosexual — Definicion.de» (en castellà). [Consulta: 30 agost 2021].
  2. ↑ «Heterosexualidad - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 30 agost 2021].
  3. ↑ «Sexual orientation | Definition, Terms, Examples, & Attraction | Britannica» (en anglès), 25-05-2023. [Consulta: 18 juliol 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Frankowski BL; American Academy of Pediatrics Committee on Adolescence «Sexual orientation and adolescents». Pediatrics, 113, 6, juny 2004, pàg. 1827–32. DOI: 10.1542/peds.113.6.1827. PMID: 15173519.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Lamanna, Mary Ann; Riedmann, Agnes; Stewart, Susan D. Marriages, Families, and Relationships: Making Choices in a Diverse Society. Cengage Learning, 2014, p. 82. ISBN 978-1-305-17689-8 [Consulta: 11 febrer 2016]. «The reason some individuals develop a gay sexual identity has not been definitively established  – nor do we yet understand the development of heterosexuality. The American Psychological Association (APA) takes the position that a variety of factors impact a person's sexuality. The most recent literature from the APA says that sexual orientation is not a choice that can be changed at will, and that sexual orientation is most likely the result of a complex interaction of environmental, cognitive and biological factors...is shaped at an early age...[and evidence suggests] biological, including genetic or inborn hormonal factors, play a significant role in a person's sexuality (American Psychological Association 2010).» 
  6. ↑ 6,0 6,1 Gail Wiscarz Stuart. Principles and Practice of Psychiatric Nursing. Elsevier Health Sciences, 2014, p. 502. ISBN 978-0-323-29412-6 [Consulta: 11 febrer 2016]. «No conclusive evidence supports any one specific cause of homosexuality; however, most researchers agree that biological and social factors influence the development of sexual orientation.» 
  7. ↑ Gloria Kersey-Matusiak. Delivering Culturally Competent Nursing Care. Springer Publishing Company, 2012, p. 169. ISBN 978-0-8261-9381-0 [Consulta: 10 febrer 2016]. «Most health and mental health organizations do not view sexual orientation as a 'choice.'» 
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Bailey, J. Michael; Vasey, Paul; Diamond, Lisa; Breedlove, S. Marc; Vilain, Eric; Epprecht, Marc «Sexual Orientation, Controversy, and Science». Psychological Science in the Public Interest, 17, 2, 2016, pàg. 45–101. DOI: 10.1177/1529100616637616. PMID: 27113562.
  9. ↑ 9,0 9,1 LeVay, Simon. Gay, Straight, and the Reason Why: The Science of Sexual Orientation. Oxford University Press, 2017. ISBN 9780199752966. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Balthazart, Jacques. The Biology of Homosexuality. Oxford University Press, 2012. ISBN 9780199838820. 
  11. ↑ «Hetero | Define Hetero at Dictionary.com». [Consulta: 7 juliol 2016].
  12. ↑ «What does heterosexuality mean?». [Consulta: 30 agost 2021].
  13. ↑ Ambrosino, Brandon. «The invention of ‘heterosexuality’» (en anglès). [Consulta: 30 agost 2021].
  14. ↑ 14,0 14,1 Oosterhuis, Harry «Sexual Modernity in the Works of Richard von Krafft-Ebing and Albert Moll». Medical History, 56, 2, 01-06-2012, pàg. 133–155. DOI: 10.1017/mdh.2011.30. PMC: 3381524. PMID: 23002290.
  15. ↑ Mills, Jonathan, Love, Covenant & Meaning, p. 22, Regent College Publishing, 1997.
  16. ↑ PDB 2AM9; «Comparison of crystal structures of human androgen receptor ligand-binding domain complexed with various agonists reveals molecular determinants responsible for binding affinity». Protein Sci., 15, 5, maig 2006, pàg. 987–99. DOI: 10.1110/ps.051905906. PMC: 2242507. PMID: 16641486.
  17. ↑ Vilain, E. (2000). Genetics of Sexual Development. Annual Review of Sex Research, 11:1–25
  18. ↑ Wilson, G. i Rahman, Q., (2005). Born Gay. Capítol 5. Londres: Peter Owen Publishers
  19. ↑ The Columbia Encyclopedia (Colum. Univ. Press, 5th ed. [casebound?] 1993 (ISBN 0-395-62438-X)), entrada Reproduction.
  20. ↑ «Go Ask Alice!: Pregnant without intercourse?». Arxivat de l'original el 22 desembre 2011. [Consulta: 24 gener 2016].
  21. ↑ «Can Pregnancy Occur | Pregnancy Myths on How Pregnancy Occurs», 24-04-2012. [Consulta: 7 juliol 2016].
  22. ↑ Lawyers Guide to Forensic Medicine SBN 978-1-85941-159-9 per Bernard Knight - pàgina 188 "Pregnancy is well known to occur from such external ejaculation ..."
  23. ↑ «About Whoever». books.google.com. [Consulta: 22 març 2024].
  24. ↑ «Sexual Identity Development among Gay, Lesbian, and Bisexual Youths: Consistency and Change Over Time». www.ncbi.nlm.nih.gov. [Consulta: 22 març 2024].
  25. ↑ «Concordance Between Sexual Behavior and Sexual Identity in Street Outreach Samples of Four Racial/Ethnic Groups». journals.lww.com. [Consulta: 22 març 2024].
  26. ↑ «Delivering Culturally Competent Nursing Care». books.google.com. [Consulta: 22 març 2024].
  27. ↑ «Resolution on Appropriate Affirmative Responses to Sexual Orientation Distress and Change Efforts». www.apa.org. [Consulta: 22 març 2024].
  28. ↑ "... the core of a family is a heterosexual couple who have children who they raise to adulthood - the so-called nuclear family." Encyclopedia of family health
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 Katz, Jonathan Ned «The Invention of Heterosexuality». Socialist Review, 20, January–març 1990, pàg. 7–34 [Consulta: 5 desembre 2016].
  30. ↑ Bíblia, Gènesi 2:18
  31. ↑ Bíblia, Gènesi 2:24
  32. ↑ «World Religions and Same Sex Marriage», 20-06-2007. Arxivat de l'original el 20 juny 2007. [Consulta: 1r abril 2018].
  33. ↑ Affirming Congregations and Ministries of the United Church of Canada Arxivat February 24, 2012, a Wayback Machine.
  34. ↑ [1] Arxivat 1-2-2015 a Wayback Machine.
  35. ↑ Warner, Michael (1991), "Introduction: Fear of a Queer Planet". Social Text; 9 (4 [29]): 3–17
  36. ↑ Rich, Adrienne (1980), "Compulsory Heterosexuality and Lesbian Existence". "Signs"; pàgines 631-660.
  37. ↑ Rich, Adrienne. Compulsory Heterosexuality and Lesbian Existence. Onlywomen Press Ltd, 1980, p. 32. ISBN 0-906500-07-9. 
  38. ↑ «Making colleges and universities safe for gay and lesbian students: Report and recommendations of the Governor's Commission on Gay and Lesbian Youth». Massachusetts. Governor's Commission on Gay and Lesbian Youth., p.20. "A relatively recent tactic used in the backlash opposing les/bi/gay/trans campus visibility is the so-called "heterosexual pride" strategy".
  39. ↑ Eliason, Michele J.; Schope, Robert «Shifting Sands or Solid Foundation? Lesbian, Gay, Bisexual, and Transgender Identity Formation». A: The Health of Sexual Minorities, 2007, p. 3–26. DOI 10.1007/978-0-387-31334-4_1. ISBN 978-0-387-28871-0.  "Not surprisingly, individuals in the pride stage are most criticized not only by heterosexual persons but also many LGBT individuals, who are uncomfortable forcing the majority to share the discomfort. Heterosexual individuals may express bewilderment at the term "gay pride", arguing that they do not talk about "straight pride"".
  40. ↑ Eliason, Michele J. Who cares?: institutional barriers to health care for lesbian, gay, and bisexual persons, p.55 (1996)
  41. ↑ Zorn, Eric. «When pride turns shameful». Chicago Tribune, 14-11-2010.
  42. ↑ «Sexual Orientation, Controversy, and Science». www.researchgate.net. [Consulta: 22 març 2024].
  43. ↑ «human sexual activity». www.britannica.com. [Consulta: 22 març 2024].
  44. ↑ «Sexual Orientation - What It Is». boinkstream.com. [Consulta: 22 març 2024].
  45. ↑ «Contemporary Perspectives on Lesbian, Gay, and Bisexual Identities». link.springer.com. [Consulta: 22 març 2024].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heterosexualitat

[[Categoria:Orientació sexual]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Heterosexualitat&oldid=33363003»