Sextet de corda núm. 1 (Brahms)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióSextet de corda núm. 1
Johannes Brahms 1866.jpg
Brahms el 1866
Forma musical Sonata
Tonalitat Sol major
Compositor J. Brahms
Creació 1860
Catalogació Op. 18
IMSLP: String_Sextet_No.1,_Op.18_(Brahms,_Johannes) Allmusic: mc0002369151
Modifica les dades a Wikidata

El Sextet de corda núm. 1 en si bemoll major, Op. 18, fou compost l'any 1860 per Johannes Brahms, quan estava al servei de la cort de Detmold. Va ser publicat el 1862 per Fritz Simrock. L'estrena es produí a Hanover amb un sextet dirigit per Joseph Joachim.[1] El mateix any de la seva composició, Brahms va transcriure el segon moviment per a piano sol, i li va dedicar a Clara Schumann.

Anàlisi musical[modifica]

El sextet s'interpreta amb dos violins, dos violes, i dos violoncels i té quatre moviments:[2]

  • I. Allegro ma non troppo, en compàs 3/4
  • II. Andante, ma moderato, en re menor en forma de variació
  • III. Scherzo: Allegro molto, en compàs 3/4 i en fa major
  • IV. Rondo: Poco Allegretto i grazioso, en compàs 2/4

Les línies melòdiques dels temes principals del primer i el quart moviment són similars. Les quatre primeres notes del tema del violoncel del primer moviment són gairebé idèntiques a les del darrer moviment; i hi ha altres similituds.

Cronologia del sextet[modifica]

Hi ha exemples anteriors de sextets en la producció de Luigi Boccherini. No obstant això, entre els escrits per Boccherini i els de Brahms, se'n van escriure (o publicar) molt pocs per a instruments de corda sense piano. Poc després de la publicació dels dos sextets de Brahms, alguns compositors com Antonín Dvořák, Joachim Raff, Piotr Ilitx Txaikovski, Max Reger, Arnold Schönberg, Erich Wolfgang Korngold, i d'altres menys coneguts van escriure sextets de corda.

Algunes excepcions, en la dècada de 1780 (a molt tardar cap el 1776) el sextet d'Ignaz Pleyel,[3] un de Ignacy Feliks Dobrzyński,[4][5][6] la seva Op. 39 (de 1849) i el de Ludwig Spohr, Op. 140 de 1850, però alguna cosa més.[7]

Referències[modifica]

  1. L. Auer, My Long Life in Music, Nova York, Stokes, 1923
  2. Vegeu les p. 1–44 de la publicació 1968 de Dover Publications reimpresa a partir de la Vienna Gesellschaft der Musikfreunde Edition: Complete chamber music for strings and clarinet quintet (originalment editat per Hans Gál). ISBN 0-486-21914-3
  3. OCLC 78958908
  4. «Announcement of Recording with Dobrzynski's String Sextet and Elsner's Septet», octubre 2002. [Consulta: 3 març 2009].
  5. «Hofmeisters Monatsberichte», febrer 1848. [Consulta: 10 agost 2013].
  6. «Edition Silvertrust Dobrzynski Page». [Consulta: 17 desembre 2011].
  7. Vegeu IMSLP, amb enregistraments.

Enllaços externs[modifica]