Sf21
Les cèl·lules Sf21, anomenades típicament IPLB-Sf21-AE, són una línia cel·lular desenvolupada a partir d'ovaris del lepidòpter Spodoptera frugiperda, una espècie d'arna que és una plaga agrícola responsable de danys importants en diversos cultius com el de blat de moro o el del cotó entre altres. Va ser establerta a principis de la dècada dels 70 als Estats Units, al Centre d'Investigació Agrícola Henry A. Wallace Beltsville (Maryland, EEUU).[1] La línia cel·lular es van obtenir després diversos passos de subultiu a partir de cultius primaris a partir ovaris immadurs de S.frugiperda tal com descriuen Goodwin i col·laboradors.[2]
Aplicacions[modifica]
Les SF21 ha estat àmpliament emprades com a sistema d'expressió de proteïnes eucariotes en baculovirus. De fet, malgrat l'existència de més de 260 línies cel·lulars d'insectes documentades,[3] només un grapat de línies cel·lulars d'insectes s'utilitzen habitualment per a l'expressió de proteïnes. Tradicionalment, s'utilitza qualsevol de les dues línies cel·lulars de S. frugiperda: IPLB-Sf-21AE (Sf-21) derivada d'ovaris pupals o les Sf9, una subsoca (clon) d'aquestes cèl·lules que va ser aïllada de a partir de les Sf21 pels investigadors de la Texas A &M University, College Station, (Texas, EEUU). S'han obtingut variants transgèniques de les línies de S. frugiperda,[4][5] i s'ha treballat també amb dues línies cel·lulars d'un altre lepidòpter, Trichoplusia ni, les TN-368 derivades d'ovaris d'individus adults [6] i les BTI-TN-5B1-4.[7] Les línies cel·lulars de Trichoplusia ni produeixen nivells excepcionalment alts de proteïnes recombinants, tanmateix, les cèl·lules de T. ni tendeixen a agregar-se quan es cultiven com a cultius en suspensió en absència d'heparina. A més, les taxes de mutació i eficiència de transfecció són més baixes per a les cèl·lules T. ni que per a les cèl·lules de S. frugiperda. Això fa que, les línies cel·lulars Sf-9 o Sf-21 continuïn essent les cèl·lules emprades com a punt de partida, degut també a la seva capacitat de créixer tant en suspensió com en monocapa i la seva producció tant de baculovirus com de proteïnes recombinants.[8]
Condicions de cultiu[modifica]
Les cèl·lules d'insectes es cultiven a 27 °C–28 °C tradicionalment en un medi cultiu basal com el Grace's medium, el TNM-FH o el TC-100 suplementat amb 5%–10% de sèrum boví fetal (FBS, de l'anglès fetal bovine serum) Els medis lliures d'FBS desenvolupats a la dècada de 1980, s'han popularitzat també a causa dels avantatges que suposa el poder fer compatible el cultiu amb la transfecció per liposomes, la reducció de la variabilitat de lot a lot, un “background” inferior en la purificació de proteïnes i, en generalment, un cost més baix). Hi ha medis fiables sense sèrum per al cultiu de cèl·lules d'insectes disponibles, com ara Sf-900 III (Life Technologies), HyQ SFX Insect (HyClone) i BD BaculoGold Max-XP (BD Biosciences), entre d'altres. Les cèl·lules d'insectes s'han d'adaptar gradualment a qualsevol canvi en el medi de creixement, per exemple, per transferir-se del medi que conté FBS al medi sense sèrum.[8] No es requereix cap subministrament especial de CO₂ perquè els medis de cèl·lules d'insectes no depenen dels tampons carbonatats.[8]
Tot i que les cèl·lules d'insectes es poden propagar en suspensió o en cultiu en monocapa, és convenient mantenir contínuament un estoc de cèl·lules Sf9 o Sf21 en suspensió. Fins i tot quan es propaguen en cultius en suspensió, les cèl·lules d'insectes conserven la capacitat d'adherir-se fàcilment a les superfícies i per tant, es poden utilitzar tant per sembrar cultius monocapa per a la generació de virus com cultius en suspensió per a la producció de proteïnes. Les cèl·lules d'insectes adaptades al cultiu en suspensió en medi sense sèrum es poden comprar directament a un proveïdor especialitzat. En canvi, les cèl·lules d'insectes propagades com a cultius adherents s'han d'adaptar gradualment a les condicions de suspensió.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Vaughn, J. L.; Goodwin, R. H.; Tompkins, G. J. & McCawley, P. «"The establishment of two cell lines from the insect Spodoptera frugiperda (Lepidoptera: Noctuidae)"». In Vitro, 13(4), 1977, pàg. 213–217. [1]
- ↑ Vaughn, J. L.; Goodwin, R. H.; Tompkins, G. J. & McCawley, P. «"Insect cell culture: improved media and methods for initiating attached cell lines from the Lepidoptera"». In Vitro, 11(6), 1975, pàg. 369-378. [2]
- ↑ Lynn DE «"Available lepidopteran insect cell lines"». Methods Mol. Biol., 388, 2007, pàg. 117-38. [3]
- ↑ Hollister J, Grabenhorst E, Nimtz M, Conradt H, Jarvis DL. «"Engineering the protein N-glycosylation pathway in insect cells for production of biantennary, complex N-glycans"». Biochemistry, 41, 2002, pàg. 15093–15104. [4]
- ↑ Aumiller JJ, Hollister JR, Jarvis DL. «"A transgenic insect cell line engineered to produce CMP-sialic acid and sialylated glycoproteins" "». Glycobiology, 13, 2003, pàg. 497–507. [5]
- ↑ Hink WF. «"Established insect cell line from the cabbage looper, Trichoplusia ni"». Nature, 226, 1970, pàg. 466–467. [6]
- ↑ Granados RR, Derksen AC, Dwyer KG «"Replication of the Trichoplusia ni granulosis and nuclear polyhedrosis viruses in cell cultures"». Virology, 152, 1986, pàg. 472–47. [7]
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Clara L Kielkopf, William Bauer, Ina L Urbatsch «"Expression of Cloned Genes Using the Baculovirus Expression System"». Cold Spring Harb. Protoc., 2020 (6), 2020, pàg. 102152. [8]