Shafiqa Habibi
  | |
| Nom original | (ps) شفیقه حبیبي |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1946 (77/78 anys) Kabul (Afganistan) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Afganistan |
| Grup ètnic | Paixtus |
| Formació | Universitat de Kabul |
| Activitat | |
| Ocupació | presentadora de televisió, activista política, política, periodista |
| Activitat | 1961 – |
Shafiqa Habibi (paixtu: شفیقه حبیبي) (Kabul, 1946) és una periodista, presentadora de televisió, i activista política d'Afganistan. És coneguda pel seu treball per fer costat a les dones periodistes i per la seua candidatura el 2004 a la Vicepresidència d'Afganistan com a companya d'Abdul Rashid Dostum.
Biografia[modifica]
Shafiqa Habibi és desentén de la tribu paixtu Ahmedzai, de classe alta. Tot i que va créixer a Kabul, la seua família és oriünda de Lowgar.[1] El 1966, Habibi obté la llicenciatura en periodisme per la Universitat de Kabul.[2][3] Està casada amb Mahmoud Habibi, que ocupà alguns càrrecs en el govern d'Afganistan: fou ministre d'informació del rei Mohammed Zahir Shah i president del Senat afganés sota el president Mohammad Najibullah.[1] Quan els mujahidins prengueren Kabul el 1992, ella i el marit se n'anaren un temps a Mazar-e-Xarif, juntament amb centenars de milers de persones més.[1] Quan Estats Units envaeix Afganistan al 2001, Habibi va fugir a la ciutat de Peshawar, al Pakistan.[2][3]
Periodisme, activisme i política[modifica]
Poc després d'obtenir el títol, Habibi treballa en Ràdio Afganistan. També llegia poesia en televisió.[3] Fou presentadora de televisió i fundadora del Centre de Periodistes de Dones.[4] A l'octubre de 2016, Habibi era la cap de la Unió de Periodistes Dones Afganeses.[5]
El 1994, Habibi funda l'Organització de Radiodifusió de Ràdio i Televisió Femenina, per a fer costat a les dones periodistes.[3] Quan els talibans arriben al poder al 1996, se li va impedir donar-hi notícies. Durant els cinc anys del govern talibà, organitzà "escoles d'artesania", en què les dones podien fabricar artesania i després vendre-la. També fundà una organització clandestina de dones.[2] Mentre els talibans mantenien el poder a Afganistan, Habibi administrava en secret vuit escoles primàries per a xiquetes, que el govern tenia en secret. Després que els talibans fossin enderrocats al 2001, treballà per a la Comissió Independent de Drets Humans d'Afganistan.[1]
El 2004, Habibi es presentà a la vicepresidència d'Afganistan, com a companya d'Abdul Rashid Dostum, un general en l'exèrcit afganés. Era una de les tres dones que s'hi presentaren al 2004.[1] Habibi és la directora de l'ong Associació de Dones d'Afganistan.
Aquesta associació investiga casos de violència sexual masclista.[6] Habibi afirma que el govern afganés és indiferent a la violència sexual contra les dones i és culpable de l'augment de la taxa de violència.[7]
Premis i reconeixements[modifica]
Habibi és coneguda com a defensora dels drets humans i com a intel·lectual. El 2002, guanya el premi Ida B. Wells Bravery in Journalism Award.[1] També el 2002, l'ong Women's eNews nomenà a Habibi com una de les "21 dirigents del segle XXI" de 2002, pel seu treball com a periodista sobre els drets de les dones, i també per organitzar altres dones periodistes.[8] El 2005, era entre les mil dones nominades per al Premi Nobel de la Pau.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Marlow, Anne. «Burqas and ballots». Salon, 08-10-2004. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Jensen, Rita Henley. «Shafiqa Habibi Named for Bravery in Journalism». Womensenews.org, 27-05-2002. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Lombardi, Chris. «Seven Who Use Their Lives to Change Ours». Womensenews.org, 3 enero 2002. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ Esfandiari, Golnaz. «Afghanistan: Women Journalists Fight Restrictions, Threats». Radio Free Europe/Radio Liberty, 02-05-2006. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ Putz, Catherine. «Keeping the Faith: Afghan Women Need Continued International Support». The Diplomat, 29-10-2016. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ «New Afghanistan Women Association» (en anglès). The SHARE Institute. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Culture of impunity behind rape». RAWA, 08-10-2014. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ Lombardi, Chris. «21 Leaders for 21st Century 2002». Womensenews.org, l'1 gener 2002. [Consulta: 22 novembre 2016].