Vés al contingut

Shaun of the dead

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaShaun of the dead
Shaun of the Dead Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEdgar Wright Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Kate Ashfield
Lucy Davis
Nick Frost
Dylan Moran
Bill Nighy
Penelope Wilton
Simon Pegg
Jessica Hynes
Martin Freeman
Matt Lucas
Peter Serafinowicz
Rafe Spall
Tamsin Greig
Edgar Wright
Mark Gatiss
Paul Kaye
Rob Brydon
Joe Cornish
David Walliams
Julia Deakin
Julia Davis
Michael Smiley
Antonia Campbell-Hughes
Lucy Akhurst
Reece Shearsmith
Chris Martin Modifica el valor a Wikidata
ProduccióNira Park Modifica el valor a Wikidata
GuióSimon Pegg i Edgar Wright Modifica el valor a Wikidata
FotografiaEdgar Wright Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeChris Dickens Modifica el valor a Wikidata
ProductoraBig Talk Studios Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUIP-Dunafilm i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena30 desembre 2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeLondres Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost4.000.000 £ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica, cinema de terror, buddy film, comèdia, pel·lícula de paròdia, cinema de zombis i comèdia de zombis Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatEl despertar dels zombis Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0365748 FilmAffinity: 860586 Allocine: 57825 Rottentomatoes: m/shaun_of_the_dead Letterboxd: shaun-of-the-dead Mojo: shaunofthedead Allmovie: v301090 TCM: 537310 Metacritic: movie/shaun-of-the-dead TV.com: movies/shaun-of-the-dead AFI: 63221 TMDB.org: 747 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie: Three Flavours Cornetto Modifica el valor a Wikidata
← cap valor Modifica el valor a Wikidata

Shaun of the dead és una pel·lícula de comèdia zombi del 2004 dirigida per Edgar Wright i escrita conjuntament amb Simon Pegg. Pegg interpreta a Shaun, un venedor de Londres desgraciat que es veu atrapat al costat dels seus éssers estimats en un apocalipsi zombi. També és protagonitzada per Nick Frost en el seu debut cinematogràfic, Kate Ashfield, Lucy Davis, Dylan Moran, Bill Nighy i Penelope Wilton. És la primera pel·lícula de la trilogia Three Flavours Cornetto de Wright i Pegg, seguida d'Arma fatal (2007) i The World's End (2013).[1]

Shaun of the dead es va inspirar en les idees que Pegg i Wright van utilitzar per a la seva sèrie de televisió de 1999-2001 Spaced, particularment un episodi en què el personatge de Pegg al·lucina una invasió zombi. La pel·lícula també fa referència a La nit dels morts vivents de George A. Romero. El rodatge es va realitzar a tot Londres i als Ealing Studios durant nou setmanes entre maig i juny de 2003.

Shaun of the Dead es va estrenar a Londres el 29 de març de 2004 abans d'estrenar-se als Estats Units d'Amèrica el 24 de setembre. Va obtenir l'aclamació de la crítica i l'èxit comercial, va recaptar 38,7 milions de dòlars a tot el món amb un pressupost de 6,1 milions i va rebre dues nominacions als premis BAFTA. Va ocupar el tercer lloc a la llista de Chanel 4 de les 50 millors pel·lícules de comèdia i ràpidament va adquirir la consideració de pel·lícula de culte pels seus seguidors.

La pel·lícula es va estrenar en VHS i DVD poc després de la seva estrena als EUA, amb un llançament en VHS i DVD el 6 de setembre de 2004 al Regne Unit i el desembre de 2004 als EUA en pantalla ampla.[2][3][4] La pel·lícula també es va estrenar en format HD-DVD el 2007 i UMD,[5] amb un llançament en Blu-ray el 2009.[6][7]

Argument

[modifica]

Al Crouch End de Londres, Shaun, un venedor d'electrònica de 29 anys, és menyspreat pels seus col·legues, no es porta bé amb el seu padrastre Philip i la seva xicota Liz el deixa després que ell li prometi millorar però no aconsegueixi fer un pla amb cara i ulls per a celebrar el seu aniversari. Al seu pub favorit, The Winchester, un Shaun desconsolat s'emborratxa amb el seu millor amic slacker Ed. A casa, el company d'habitació de Shaun i l'Ed, Pete, es queixa d'una ferida a causa de la mossegada d'un atracador i renya Shaun, dient-li que deixi de recolzar-se en Ed i que torni a viure. 

Producció

[modifica]

Shaun of the dead es va inspirar en «Art», un episodi de la comèdia Spaced de Simon Pegg i Edgar Wright. Escrit per Pegg i Jessica Hynes i dirigit per Wright, l'episodi inclou el personatge de Pegg al·lucinant una invasió zombi després de jugar al videojoc Resident Evil 2 mentre està sota la influència de l'amfetamina.[8]

Amb una estima compartida per la trilogia de pel·lícules de zombis de George A. Romero, Pegg i Wright van decidir escriure la seva pròpia pel·lícula de zombis. A finals de 1999 van concebre i presentar la pel·lícula a Film4,[9] que la va assumir fins que es va reduir el seu pressupost de producció. Així i tot, Wright encara estava invertint en la producció i es va negar a fer cap treball de direcció per a la televisió fins acabés Shaun of the dead, fet que el va deixar endeutat durant un temps.[8][10] Després de divuit mesos, Working Title Films va entomar el projecte, cosa que Wright va interpretar amb certa ironia, ja que la pel·lícula es burla de les clàssiques comèdies romàniques britàniques que produeix Working Title.[11] La pel·lícula es va anunciar per primera vegada al 55è Festival Internacional de Cinema de Canes el 2002.[12]

Wright ha afirmat que va idear la pel·lícula mentre anava en un taxi amb Pegg després de l'emoció de filmar l'episodi de zombis de Spaced,[8] i mentre veia una pel·lícula de terror amb Pegg i Nick Frost. Va començar a desenvolupar-la de debò després d'haver jugat al Resident Evil una vesprada i de sortir a primera hora del matí, preguntant-se quina seria la reacció d'un anglès davant una apocalipsi zombi. Va considerar la manca d'armes de foc típica de les pel·lícules estatunidenques de zombis, i la seva experiència desplaçant-se mig adormit a primera hora del matí fins a la botiga es va convertir en una escena de la pel·lícula on Shaun fa el mateix. Una altra influència de la vida de Wright va venir de com es va perdre l'epidèmia de febre aftosa del 2001 a Anglaterra per no haver escoltat les notícies durant quinze dies fins que va encendre la televisió un dia i va veure que s'incinerava bestiar, fet que el va deixar perplex. A causa d'això, Wright va afirmar que «és plausible que el món s'acabi i aquests dos nois podrien ser els últims a assabentar-se'n», ja que també fan cas omís de les notícies de la televisió a la pel·lícula. La idea que Shaun i Ed passessin el seu temps a The Winchester també es va inspirar en la vida dels seus actors, ja que Pegg i Frost «sempre anaven al mateix bar», segons Wright, que havia estat intentant convèncer-los del contrari.[13]

Wright i Pegg van escriure el guió en vuit setmanes.[13] Es van inspirar en pel·lícules com La nit dels morts vivents (1968) i El despertar dels zombis (1978), així com en Arizona baby (1987), Retorn al futur (1985), Clínicament morta (1992) i Els ocells (1963).[14][15][16][17] Els actors es van reunir tres setmanes abans de començar el rodatge per a la lectura del guió, on també van fer-hi canvis.[16] Segons Pegg, el guió té una estructura escènica, amb certes línies i accions que es repeteixen al llarg de la pel·lícula, fent més difícil la improvisació. Només es van improvisar dues escenes: quan Ed comença a descriure la gent del pub i quan Shaun ofereix al grup uns cacauets.[18] Pegg va declarar que el guió va ser un actor més de la pel·lícula perquè «podia escriure als seus propis punts forts» i crear el seu propi desig.[10]

Càsting

[modifica]

El repartiment de la pel·lícula compta amb diversos còmics i estrelles de la comèdia de situació, sobretot de Spaced, Black books i The Office.[8] Els membres del repartiment inclouen Pegg, Nick Frost, Stevenson i Peter Serafinowicz.[19] Frost va conèixer a Pegg quan treballava com a cambrer i va ser contractat per a Spaced malgrat la seva manca d'experiència interpretativa.[20] Frost va explicar que Shaun i Ed tenen una dinàmica similar a la de Simon i ell mateix a la vida real, ja que feia anys que vivien junts.[21]

Els cineastes al principi es van acostar a Helen Mirren per a interpretar la mare de Shaun, Barbara, personatge que Mirren va rebutjar amb una nota on afirmava que preferia interpretar altres personatges més divertits. El paper de Barbara finalment va ser per a Penelope Wilton, a qui se li va demanar que assumís el personatge arran del seu treball a la comèdia de situació de 1984-89 Ever Decreasing Circles.[22] El padrastre de Shaun, Philip, és interpretat per Bill Nighy, que va acceptar el paper després que Wright li enviés un primer guió de la pel·lícula.[23]

Cameos i figurants

[modifica]

Els papers secundaris i els cameos inclouen Martin Freeman, Tamsin Greig, Julia Deakin i Reece Shearsmith. Les veus de Mark Gatiss i Julia Davis es poden escoltar com a presentadors de notícies radiofòniques; Trisha Goddard també fa un cameo, amb dos episodis de ficció del seu programa de tertúlia Trisha. Altres còmics i actors apareixen en cameos com a zombis, com Rob Brydon, Paul Putner, Pamela Kempthorne, Joe Cornish, Antonia Campbell-Hughes, Mark Donovan i Michael Smiley.[24] Els membres del grup musical Coldplay, Chris Martin i Jonny Buckland, també tenen papers a la pel·lícula: Martin és un amic íntim de Pegg, que és el padrí de la filla de Martin,[25] i també va contribuir a la banda sonora cantant «Everybody's Happy Nowadays» de Buzzcocks amb el grup Ash.[26][27][28]

Els figurants de zombis es van reclutar entre la comunitat de fans de Spaced. Wright va revelar el 2020 que «els zombis van passar una setmana tancats al plató. Van haver d'estar-se fora de The Winchester, el pub on es refugien els nostres herois, colpejant les finestres i sense fer gaire més. Quan finalment els vam involucrar tenien aquesta energia elèctrica: una histèria pura i boja». Originalment hi havia quaranta acròbates contractats per a fer de zombis, però quan la producció es va adonar que en necessitarien molts més per a omplir l'escena,[29] nombrosos fans van respondre a la trucada en línia per a les audicions de selecció de zombis.[22] Hi va haver més de 150 figurants zombis a més dels nens del barri que en veure el maquillatge de zombis hi van voler participar, la qual cosa va fer que s'hi afegissin cinquanta zombis més.[10]

Rodatge

[modifica]
El pub The Duke of Albany, utilitzat per a les localitzacions exteriors de The Winchester.

La pel·lícula es va rodar durant nou setmanes a Londres, tant en exteriors com als Ealing Studios, entre maig i juliol de 2003.[30][31] Wright utilitza transicions de càmera, típiques del seu estil, per a permetre una narrativa visual potent.[32] Pegg també va comentar l'ús d'un to de realisme màgic, que forma part de la direcció de Wright.[11]

Molts plans exteriors es van rodar a les zones del nord de Londres de Crouch End (on està ambientada la pel·lícula), Highgate, Finsbury Park i East Finchley.[33][34] La botiga d'electrodomèstics on treballa Shaun és una botiga real situada a North Finchley.[35] Les escenes filmades dins i al voltant de The Winchester es van rodar al pub Duke of Albany de New Cross, al sud de Londres. El pub victorià de tres pisos es va tancar i es va transformar en pisos el 2008.[36]

Música

[modifica]

La banda sonora de Pete Woodhead i Daniel Mudford és un pastitx de les bandes sonores de pel·lícules italianes de zombis de Goblin i Fabio Frizzi. També utilitza pistes musicals originals d'El despertar dels zombis.[37][11] Abans que comencés la producció de la pel·lícula, Wright i Pegg havien creat una mixtape de cançons que volien utilitzar.[13] La música de Goblin, però, va ser utilitzada com a pista temporal per Wright en el muntatge a qui va agradar tant la sensació que va decidir d'obtenir l'autorització per a utilitzar-la.[11]

Bobby Olivier de Billboard atribueix el renaixement de «Don't Stop Me Now» de Queen a la seva aparició a la pel·lícula, que «la va presentar a una nova generació d'oients», afirmant: «Potser l'escena més famosa de Shaun de the dead inclou "Don't Stop Me Now" que sona des la màquina de tocadiscos d'un pub mentre les estrelles Simon Pegg, Nick Frost i Kate Ashfield colpegen a un zombi amb un pal de billar a ritme ràpid».[38] El moment havia estat idea de Wright, ja que aprecia Queen i «va tenir la idea de tocar "Don't Stop Me Now", una de les cançons més positives, emocionants i felices que s'ha escrit mai, sobre una escena d'extrema violència». Pegg va explicar que la baralla al pub va ser coreografiada amb la cançó fins i tot abans que s'hagués obtingut la autorització per a ser utilitzada, així que van escriure a Brian May i li van demanar permís.

Wright i Pegg s'havien posat en contacte amb diversos artistes per demanar-los l'ús dels seus discos a la famosa escena on Shaun i Ed llencen LP a un zombi per a defensar-se. Tot i que alguns artistes no van contestar mai, Wright va afirmar que «Sade va ser la més genial. Va dir que podríem deixar a les escombraries Diamond Life sense dubtar-ho». Més endavant, Wright inclouria una cançó de Sade a la banda sonora de la seva pel·lícula de 2010 Scott Pilgrim vs. The World.[39] Pegg va afirmar que «els encanta utilitzar Sade com a arma», assenyalant que ella era una de les dues úniques artistes que va donar permís per mostrar la coberta a l'escena, l'altre va ser el grup New Order.[13]

La pel·lícula compta amb un homenatge amb l'escultura d'una mà zombi al Museu Hakone del Japó[40] on és un èxit de culte tot i no projectar-se als cinemes del país fins al març de 2019, 15 anys després de la seva estrena.[41]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Corona, Alberto. «15 años de 'Shaun of the Dead': cómo la Trilogía del Cornetto nos enseñó a ser adultos» (en castellà), 10-04-2019. [Consulta: 21 gener 2025].
  2. ↑ , <https://www.amazon.co.uk/Shaun-Dead-VHS-Simon-Pegg/dp/B0002VF6BK>. Consulta: 25 juny 2020
  3. ↑ , <https://www.amazon.co.uk/Shaun-Dead-DVD-Simon-Pegg/dp/B0002MJT0I/ref=tmm_dvd_title_0?_encoding=UTF8&qid=1593120765>. Consulta: 25 juny 2020
  4. ↑ «Shaun Of The Dead DVD Review». AVForums, 01-08-2004. Arxivat de l'original el 27 June 2020. [Consulta: 25 juny 2020].
  5. ↑ , <https://www.amazon.co.uk/Shaun-Dead-DVD-Simon-Pegg/dp/B000SNUQW6/ref=tmm_other_meta_binding_swatch_0?_encoding=UTF8&qid=1593120765>. Consulta: 25 juny 2020
  6. ↑ , <https://www.amazon.co.uk/Shaun-Dead-Blu-ray-Region-Free/dp/B0022NHOS4/ref=tmm_blu_title_0?_encoding=UTF8>. Consulta: 25 juny 2020
  7. ↑ «Shaun of the Dead (Blu-ray)». Dread Central, 10-09-2009. Arxivat de l'original el 25 June 2020. [Consulta: 24 juny 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «12 Killer Facts About Shaun of the Dead». Mental Floss, 23-01-2016. Arxivat de l'original el 27 June 2020. [Consulta: 24 juny 2020].
  9. ↑ «Spaced Out - Other Projects». www.spaced-out.org.uk. Arxivat de l'original el 27 January 2020. [Consulta: 25 juny 2020].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Pegg, Simon & Wright, Edgar (Shaun of the Dead)». Dread Central, 11-10-2004. Arxivat de l'original el 26 June 2020. [Consulta: 24 juny 2020].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «'Shaun of the Dead' Creators Simon Pegg & Edgar Wright Swing Their Cricket Bat at B. Alan Orange [Exclusive]». Movieweb, 12-08-2004. Arxivat de l'original el 28 June 2020. [Consulta: 25 juny 2020].
  12. ↑ «Cannes diary». , 18-05-2002.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Smith, Kerry L. «'Shaun Of The Dead': The World's First Rom-Zom-Com (Romantic Zombie Comedy)?». MTV News. Arxivat de l'original el 26 June 2020. [Consulta: 25 juny 2020].
  14. ↑ Kehr, Dave. «The British Zombie Buddy Flick». The New York Times, 19-09-2004. Arxivat de l'original el 16 June 2013. [Consulta: 12 febrer 2008].
  15. ↑ Epstein, Daniel Robert. «Simon Pegg of Shaun of the Dead (Rogue Pictures) Interview». Under Ground Online. Arxivat de l'original el 16 February 2008. [Consulta: 12 febrer 2008].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Shaun of the Dead: An Interview with Simon Pegg». Blackfilm.com, 01-09-2004. Arxivat de l'original el 11 February 2008. [Consulta: 12 febrer 2008].
  17. ↑ Pegg, Simon. Nerd Do Well: A Small Boy's Journey to Becoming a Big Kid. Avery Publishing, 5 June 2012. ISBN 9781592407194. 
  18. ↑ Shallcross, Ken. «Simon Pegg Talks Shaun of the Dead». Under Ground Online. Arxivat de l'original el 9 October 2007. [Consulta: 14 febrer 2008].
  19. ↑ Solomons, Jason. «Simon Pegg and Edgar Wright». Guardian, 12-02-2007. Arxivat de l'original el 28 February 2008. [Consulta: 13 febrer 2008].
  20. ↑ Epstein, Daniel Robert. «Nick Frost of Shaun of the Dead (Rogue Pictures) Interview». Under Ground Online. Arxivat de l'original el 14 February 2008. [Consulta: 13 febrer 2008].
  21. ↑ Kargol, Dave. «Interview with film's stars». Echo Online, 24-09-2004. Arxivat de l'original el 23 October 2006. [Consulta: 31 gener 2008].
  22. ↑ 22,0 22,1 Lee, Michael J. «Interviews:Shaun of the Dead». Radiofree.com, 10-08-2004. Arxivat de l'original el 14 May 2005. [Consulta: 14 febrer 2008].
  23. ↑ Head, Steve. «IGN Interviews Simon Pegg, Nick Frost & Edgar Wright». IGN, 21-09-2004. Arxivat de l'original el 9 November 2007. [Consulta: 13 febrer 2008].
  24. ↑ Malone, Ailbhe. «17 Things You Never Knew About "Shaun Of The Dead"». BuzzFeed, 06-08-2013. Arxivat de l'original el 27 June 2020. [Consulta: 25 juny 2020].
  25. ↑ «Talking Shop: Simon Pegg». , 01-10-2008.
  26. ↑ «Five celebrity movie cameos you totally missed». .
  27. ↑ Slender Fungus. «Coldplay Official Site: The Oracle Knows Everything». Coldplay.com, 13-11-2008. Arxivat de l'original el 15 December 2010. [Consulta: 6 març 2012].
  28. ↑ «'Shaun of the Dead' at 15: Simon Pegg on the existential terror of zombies and whether Chris Martin really cameos». Yahoo! Movies, 16-10-2019. Arxivat de l'original el 24 June 2020. [Consulta: 25 juny 2020].
  29. ↑ Brown, David M. «Shaun of the Dead - Interview with Director Edgar Wright». Digital-Retribution.com, 28-09-2004. Arxivat de l'original el 5 December 2007. [Consulta: 17 febrer 2008].
  30. ↑ «SHAUN OF THE DEAD wraps». Arxivat de l'original el 4 November 2011. [Consulta: 26 abril 2013].
  31. ↑ «EAT MY BRAINS! - Shaun of the Dead on-set photos – Feature Article». Arxivat de l'original el 12 August 2013. [Consulta: 26 abril 2013].
  32. ↑ Viewinder. «Film School: Shaun of the Dead: 'The Plan' Montage». viewinder, 09-04-2004. Arxivat de l'original el 25 June 2020. [Consulta: 25 juny 2020].
  33. ↑ «Filming Locations for Shaun Of The Dead (2004), around London.». The Worldwide Guide to Movie Locations. Arxivat de l'original el 20 January 2020. [Consulta: 25 juny 2020].
  34. ↑ «Movie Locations Guide: Maps and Directions to Filming Locations». www.movielocationsguide.com. Arxivat de l'original el 29 June 2020. [Consulta: 25 juny 2020].
  35. ↑ «The London filming locations you might not have known about». .
  36. ↑ Kimberley Dadds. «The "Shaun Of The Dead" Guide To London». BuzzFeed, 13-01-2014. Arxivat de l'original el 18 May 2016. [Consulta: 11 setembre 2017].
  37. ↑ Edgar Wright and Simon Pegg commentary, Shaun of the Dead (DVD).
  38. ↑ Olivier, Bobby. «The Evolution of Queen’s ‘Don’t Stop Me Now’: How a Minor Hit Became One of The Band’s Most Beloved (And Inescapable) Songs» (en anglès americà), 06-03-2019. [Consulta: 21 gener 2025].
  39. ↑ Martens, Todd. «Track-by-track: Beck, Nigel Godrich, Emily Haines, Bryan Lee O'Malley & Edgar Wright dissect the 'Scott Pilgrim' music», 14-08-2010. Arxivat de l'original el March 11, 2017. [Consulta: 7 març 2020].
  40. ↑ «Hakone – Japan's Amazing Open Air Museum». Arxivat de l'original el 28 June 2020. [Consulta: 25 juny 2020].
  41. ↑ Wright, Edgar. «So sorry to keep you waiting my Japanese friends. But am delighted to announce that 'Shaun of the Dead' will finally show in cinemas in Japan from March 29! Don't miss it!», 25-03-2019. [Consulta: 25 juny 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Shaun_of_the_dead&oldid=34538704»