Shelly-Ann Fraser-Pryce

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaShelly-Ann Fraser-Pryce
Fraser and Stewart Berlin 2009-2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 desembre 1986 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Kingston (Jamaica) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixadora de bona voluntat de l'UNICEF
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
Alçada152 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióVelocista i atleta Modifica el valor a Wikidata
Activitat2008 Modifica el valor a Wikidata –
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportiva100 metres llisos
200 metres llisos Modifica el valor a Wikidata
Participà en
12 agost 2016atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2016
2014Jocs de la Commonwealth 2014
2012Jocs Olímpics d'estiu de 2012
2008Jocs Olímpics d'estiu de 2008 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Facebook: ShellyAnnFraserPryce Twitter: realshellyannfp Instagram: realshellyannfp IAAF: 198930 Olympic.org: shelly-ann-fraser-pryce Modifica els identificadors a Wikidata

Shelly-Ann Fraser-Pryce (Kingston, Jamaica, 27 de desembre de 1986) és una atleta jamaicana especialista en 100 metres i doble campiona olímpica d'aquesta distància.[1]

Fraser-Pryce va donar el salt a la fama en els Jocs Olímpics 2008 amb 21 anys d'edat guanyant en la prova de 100 metres amb un temps de 10,78. La prova va tenir l'extraordinària peculiaritat que les tres primeres competidores van ser jamaicanes, i que Kerron Stewart i Sherone Simpson, van empatar el segon lloc compartint la medalla de plata. L'atleta relativament desconeguda va passar a ser la primera dona del Carib a guanyar la medalla d'or en els 100m en els Jocs Olímpics. En 2012, Fraser-Pryce va defensar satisfactòriament el seu títol de 100m llisos, convertint-se en la tercera dona-i la primera no-Nord-americana- a guanyar dues carreres de 100m llisos en els Jocs Olímpics.

En la prova de 4x100 relleus al costat de Veronica Campbell, Sherone Simpson i Kerron Stewart però no van aconseguir acabar la final perquè els va caure el testimoni en un dels relleus.

En el Campionat Mundial d'Atletisme de 2009 a Berlín es va alçar amb l'or en la modalitat de 100 metres amb un temps de 10,73 per davant del seu compatriota Kerron Stewart (10,75) i la nord-americana Carmelita Jeter (10,90). 10.73 és la tercera millor marca de tots els temps i la millor de la història d'una velocista jamaicana en 100 metres.[2]

Va formar part del quartet de jamaicanes que es van alçar amb l'or en el relleu 4x100 amb un temps de 42,06 segons, en una carrera en la qual la plata va ser per a Bahames i el bronze per a Alemanya. Les integrants de l'equip de Jamaica en el relleu curt van ser al costat de Shelly-Ann Fraser-Pryce, Kerron Stewart, Simone Facey i Aleen Bailey.[3]

En els Jocs Olímpics de Londres 2012 va tornar a proclamar-se campiona dels 100m amb una marca de 10,75 imposant-se per 3 centenes a Carmelita Jeter.

En el Campionat Mundial d'Atletisme de 2013 celebrat a Moscou, es va proclamar campiona del món dels 100 metres amb un temps de 10,71 segons, quedant per davant de la marfilenya Murielle Ahouré (10,93 segons) i la nord-americana Carmelita Jeter (10,94 segons). En aquest mateix campionat mundial, el 16 d'agost, va ser medalla d'or en la prova dels 200 metres plans per a dones, amb un temps de 22.17 segons.[4]

L'any 2017 va deixar l'esport temporalment per a poder ser mare,[5] i el 2019 va fer una marca de 10,71 segons, i va esdevenir la dona de més edat i la segona mare en la història en guanyar la medalla d'or en els 100 metres en els Campionats Mundials, passant a tenir un or més que Usain Bolt, ja retirat.[6][7]

Referències[modifica]