Shelly Manne

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaShelly Manne
Shelly Manne (William P. Gottlieb 05981).jpg
Shelly Manne en plena actuació
Biografia
Naixement Sheldon Manne
11 de juny de 1920
Nova York
Mort 26 de setembre de 1984(1984-09-26) (als 64 anys)
Los Angeles, (Califòrnia)
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament Forest Lawn Memorial Park
Nacionalitat Estats Units
Activitat
Ocupació Compositor i músic de jazz
Activitat 1939 –
Gènere Jazz
Instrument Bateria
Discogràfica Concord Records
Contemporary Records Tradueix

IMDB: nm0543072 Musicbrainz: 94e4af5f-73a3-43da-96bc-49b759bfabdc Discogs: 265354 Allmusic: mn0000019435
Modifica les dades a Wikidata

Shelly Manne (Nova York, 11 de juny de 1920 - Los Angeles, 26 de setembre de 1984) fou un músic de de jazz estatunidenc, bateria i director d'orquestra. Malgrat ser un destacat representant del jazz de la Costa Oest (cool), també va fer aproximacions al bop i al hard bop.

Fill d'una família de músics (els seus oncles i el pare tocaven la bateria), estudià teoria musical, , el saxo-alt i la bateria des de molt jove. A l'edat de dinou anys enregistrà el seu primer disc amb l'orquestra del trombonista i cantant Bobby Byrne. A partir de llavors començà a llaurar la seva trajectòria artística com a bateria, arribant a ser considerat com un dels millors percussionistes de la història del jazz, tocant diversos estils com el be-bop, jazz-rock, fusió, etc.

Admirador dels bateries Jo Jones i Dave Tough, substituí aquest últim en la gran orquestra de Benny Goodman, la més cèlebre dels anys 1940. Durant aquesta dècada s'instal·là a a la seva ciutat nadiua, on tocà i enregistrà amb diverses formacions musicals i al costat de músics com Dizzi Gillespie, Coleman Hawkins i Oscar Pettiford (1942), Stan Kenton (1946-47), Chubby Jackson, George Auld, Bill Harris, Howard McGhee (1947), i Woody Herman (1950). El 1952 s'instal·là a Califòrnia, on es convertí en el bateria més sol·licitat de la costa oest i forma el seu grup propi, Shelly Manne and His Men, amb el que realitzà gires arreu del món.

El 1957 gravà en trio amb el saxofonista Sonny Rollins i el contrabaixista Ray Brown. Participà en centenars de gravacions, en programes de televisió i fou contractat per gravar bandes sonores de films com: Rear Window (1955), The Gene Krupa story (1959), West Side Story (1961), etc. El 1962 gravà amb Bill Evans, i el 1974 formà part de Los Angeles Four, amb Ray Brown, Laurindo Almeida i Bud Shank. El 1983 gravà junt amb el pianista Russ Freeman, creant un peculiar grup de piano-bateria. Un any més tard, mesos després de sofrir una caiguda d'un cavall, morí a causa d'una crisi cardíaca.

De la seva discografia cal destacar: Crazy rhythm (Hawkins, 1943), Ascot gavotte (1956), Laura (1965) i Remember the Shelly Manne Trio (1984).

Bibliografia[modifica]