Shigaïta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralShigaïta
Shigaite-Rhodochrosite-201388.jpg
Shigaïta de color vermell fosc i groc sobre rodocrosita rosa
Fórmula químicaMn6Al3(OH)18[Na(H2O)6](SO4)2·6H2O
Epònimprefectura de Shiga modifica
Localitat tipusmina Ioi, Ritto, Prefectura de Shiga, Regió de Kinki, Honshū, Japó
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.DD.35
Nickel-Strunz 9a ed.7.DD.35 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VI/D.14 modifica
Dana31.1.2.1
Heys25.9.8
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 9,51Å; c = 32,83Å;
Grup espacialspace group 148 (en) Tradueix modifica
Color
  • groc intens amb inclusions no homogènies negres[1]
  • groc pàl·lid, groc brillant, groc daurat, taronja cremat; groc marronós en inclusions, de marró a negre si s'altera.[2]
Maclesen {0001}
Lluïssorvítria, mat
Color de la ratllade groga molt clara a blanca
Diafanitattransparent
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Més informació
Estatus IMAaprovat modifica
Codi IMAIMA1984-057
Any d'aprovació1985
Referències[1][2]

La shigaïta és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la wermlandita. El seu nom prové de la prefectura en la qual es troba la mina Ioi en la qual es va descobrir aquest mineral.[1]

Característiques[modifica]

La shigaïta és un sulfat de fórmula química Mn6Al3(OH)18[Na(H2O)6](SO4)2·6H2O. Cristal·litza en el sistema trigonal. Els cristalls són tabulars hexagonals, de fins a 2 cm i de vegades es troben en grups; també apareix com a pel·lícules primes i recobriments de fractures.[2] És l'anàleg mineral amb manganès de la nikischerita.[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la shigaïta pertany a "07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores" juntament amb els següents minerals: felsőbanyaïta, langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, ktenasita, christelita, campigliaïta, devillina, ortoserpierita, serpierita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaïta, mountkeithita, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, lawsonbauerita, torreyita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, calcoalumita, nickelalumita, kyrgyzstanita, guarinoïta, schulenbergita, theresemagnanita, UM1992-30-SO:CCuHZn i montetrisaïta.

Estructura[modifica]

La shigaïta està forma per làmines d'oxications [AlMn2+
2
(OH)6]1+ intercalats amb làmines d'oxianions [Na(H2O)6{H2O}6(SO4)2]3-. L'enllaç entre les làmines i en la làmina d'oxianions és degut en gran part als enllaços d'hidrogen.[3]

Formació i jaciments[modifica]

La shigaïta és un mineral secundari rar que es troba en dipòsits de minerals de manganès metamorfosats. Va ser descoberta l'any 1985 a la mina Ioi, a la ciutat de Ritto (Prefectura de Shiga, Honshū, Japó). També ha estat descrita a Iron Knob (Austràlia del Sud, Austràlia); la pedrera Poudrette, al mont Saint-Hilaire (Montérégie, Canadà); tres mines d'un camp de manganès kalahari (Cap Septentrional, Sud-àfrica) i quatre indrets del comtat d'Iron (Michigan, EUA).[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: rodocrosita, sonolita, manganosita, pirocroïta, jacobsita, hausmannita, galaxita (mina Ioi, Japó); rodocrosita, leucofenicita, gageïta, cariopilita (mina Wessels, Sud-àfrica); arsenoclasita, gatehouseïta, hematita, hausmannita, calcita mangànica fèrrica, barita i guix (pedrera Iron Monarch, Austràlia).[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Shigaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 agost 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Shigaite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 30 agost 2017].
  3. Cooper, p. 91.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shigaïta

Bibliografia[modifica]