Shock Corridor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaShock Corridor

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióSamuel Fuller Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Peter Breck
Constance Towers
Gene Evans
James Best
Philip Ahn
Chuck Roberson
Hari Rhodes
Larry Tucker Modifica el valor a Wikidata
ProduccióSamuel Fuller Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióEugène Lourié Modifica el valor a Wikidata
GuióSamuel Fuller Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPaul Dunlap Modifica el valor a Wikidata
FotografiaStanley Cortez Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJerome Thoms Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMonogram Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1963 Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema negre i drama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0057495 Filmaffinity: 809520 Allocine: 2185 Rottentomatoes: m/shock_corridor Letterboxd: shock-corridor Allmovie: v44406 AFI: 21520 Archive.org: shock-corridor-1963 TMDB.org: 25504 Modifica el valor a Wikidata

Shock Corridor és una pel·lícula dramàtica estatunidenca del 1963 dirigida per Samuel Fuller, autor també del guió.[1] La pel·lícula narra la història d'un periodista que va ingresssar intencionadament a un hospital mental per resoldre un assassinat comès a la institució.[2] Fuller originalment va escriure el guió sota el títol Straitjacket per a Fritz Lang a finals dels anys quaranta, però Lang volia canviar el personatge principal a una dona com Joan Bennett.[3]

En 1996, la pel·lícula va ser considerada «cultural, històrica i estèticament significativa» per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per la seva preservació al National Film Registry.[4][5]

Sinopsi[modifica]

El periodista Johnny Barrett opina que la manera més ràpida d'aconseguir un Premi Pulitzer és descobrir els fets que hi ha darrere d'un assassinat no resolt en un hospital mental i convenç un psiquiatre expert perquè l'entreni perquè sembli boig a causa de mantenir relacions incestuoses amb la seva "germana", que és personificada per la seva xicota, una ballarina exòtica (Constance Towers); tot i en contra dels seus desitjos, ella presenta una denúncia policial i la seva actuació durant la investigació convenç a les autoritats de tancar-lo a la institució on va tenir lloc l'assassinat. Mentre segueix la seva investigació, és molestat pel comportament dels seus companys interns.[6]

Els tres testimonis de l'assassinat foren internats per l'estrès posttraumàtic de la guerra, violència o la por a l'aniquilació nuclear.[7]

  • Stuart, fill d'un masover del sud que va ser ensenyat la violència i l'odi des de nen, es va tornar cínic i irat amb el seu país de naixement. Va ser capturat a la Guerra de Corea i li van rentar al cervell fins a convertir-se en comunista. A Stuart se li va ordenar adoctrinar a un company pres, però en canvi el patriotisme insubornable del pres el va reformar. Els captors de Stuart el van manifestar boig i va ser retornat als Estats Units en un intercanvi de presos, després del qual va rebre una alta deshonrosa i va ser rebutjat públicament com a traïdor. Stuart s'imagina a si mateix com al general dels Estats Confederats d'Amèrica J.E.B. Stuart.
  • Trent va ser un dels primers estudiants negres a integrar una universitat segregada del sud. S'imagina a si mateix com a membre del Ku Klux Klan i aplega els pacients partidaris del nacionalisme blanc.
  • Boden era un científic atòmic espantat pel coneixement del poder devastador dels míssils balístics intercontinentals. Ha regressat a la mentalitat d'un nen de sis anys.

Després d'una revolta a l'hospital, a Barrett li posen una camisa de força i sotmès a Teràpia electroconvulsiva, ara creu que la seva xicota és realment la seva germana i la rebutja quan la visita. Experimenta molts altres símptomes d'alienació mental mentre descobreix la identitat de l'assassí, extreta violentament d'una confessió davant de testimonis i escriu la seva història. Tanmateix, la seva ment està malmesa de manera crítica, i ha de romandre a l'hospital un període no definit i Cathy trenca a plorar mentre un metge li diu que Barrett ara és un "esquizofrènic catatònic".

Repartiment[modifica]

Recepció i llegat[modifica]

A Rotten Tomatoes, la pel·lícula té una qualificació d'aprovació del 94% basada en 17 comentaris, amb una mitjana ponderada de 7,86/10.[9] L'escriptor i crític de cinema Leonard Maltin va premiar la pel·lícula amb tres de les quatre estrelles possibles, anomenant-la un "[p]oderós melodrama amb un impacte emocional cru."[10] Andrew Sarris va elogiar la pel·lícula com "... una al·legoria de l'Amèrica actual, no tant surreal com subrealista en la seva al·lucinadora visió de la història que només es pot percebre sota una superfície escarpada d'intriga argumental ... una distinció afegida a aquella forma d'art en què Hollywood sempre ha excel·lit: la pel·lícula de sèrie B barroca."[11]

Es diu que la pel·lícula de Martin Scorsese Shutter Island (2010) ha estat influenciada per aquesta pel·lícula.[12][13]

Novel·lització[modifica]

Paral·lelament al llançament de la pel·lícula el 1963, Belmont Books va publicar una novetat del guió, escrita per un dels escriptors més omnipresents i distintius de l'època, Michael Avallone.[14] Amb aquest títol Fuller volia aturar el llibre d'Avallone per plagi (tot i estar els dos escriptors acreditats).[15]

Referències a pel·lícules[modifica]

  • A The Naked Kiss (1964), la següent pel·lícula dirigida per Fuller, i també protagonitzada per Towers, el cinema al costat de l'estació d'autobusos anuncia Shock Corridor.[7]
  • A Els somiadors (2003), el personatge principal està veient Shock Corridor al començament de la pel·lícula.

Referències[modifica]

  1. ↑ Review of Shock Corridor Arxivat 2008-12-01 a Wayback Machine.
  2. ↑ Motion Picture Purgatory – Shock Corridor
  3. ↑ p. 242 Fuller, Samuel; Fuller, Christa & Rudes, Jerome A Third Face: My Tale of Writing, Fighting and Filmmaking Alfred A. Knopf, 2002
  4. ↑ «Room for Mel, Ming and Rockers Too; Movies: Mel Brooks' 'The Producers,' 'Flash Gordon' serial and 'Woodstock' are added to the Library of Congress' National Film Registry» (Fee required) (en anglès). Los Angeles Times, 05-12-1996. Arxivat de l'original el 2012-01-12. [Consulta: 22 juny 2009].
  5. ↑ Culture Court take on the film's social significance
  6. ↑ MUBI
  7. ↑ 7,0 7,1 Criterion Collection essay by Tim Hunter
  8. ↑ TCM.com
  9. ↑ «Shock Corridor (1963) - Rotten Tomatoes». Rotten Tomatoes. [Consulta: 13 agost 2019].
  10. ↑ Leonard Maltin; Spencer Green; Rob Edelman Leonard Maltin's Classic Movie Guide. Plume, gener 2010, p. 594. ISBN 978-0-452-29577-3. 
  11. ↑ 366 Weird Movies
  12. ↑ How Shutter Island invokes the spirit of Sam Fuller and Shock Corridor - Martin Scorsese interview|The List
  13. ↑ Shutter Island|KPBS
  14. ↑ Shock corridor: Avallone, Michael-Internet Archive
  15. ↑ Re: RARA-AVIS: Sam Fuller

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Shock_Corridor&oldid=31144823»