Si Vull Xiular, Xiulo (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSi Vull Xiular, Xiulo
Eu când vreau să fluier, fluier Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFlorin Șerban Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCătălin Mitulescu Modifica el valor a Wikidata
GuióFlorin Șerban i Cătălin Mitulescu Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJean-Paul Wall Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya, Romania i Suècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena2010 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalromanès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema de presons Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRomania Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt1590024 Filmaffinity: 760052 Allocine: 177742 Letterboxd: if-i-want-to-whistle-i-whistle Mojo: wanttowhistle Allmovie: v515839 TCM: 787119 Metacritic: movie/if-i-want-to-whistle-i-whistle TV.com: movies/if-i-want-to-whistle-i-whistle TMDB.org: 39840 Modifica el valor a Wikidata


Si Vull Xiular, Xiulo (en romanès: Eu când vreau să fluier, fluier) és una pel·lícula romanesa dirigida per Florin Șerban.

Trama[modifica]

El jove romanès Silviu (George Piștereanu) compleix una pena de quatre anys de presó. Uns dies abans de ser alliberat, el seu germà petit el visita i li diu que ha tornat la seva mare, que ha trobat feina a Itàlia i hi portarà el germà petit. Tot i que diu que va a l'autobús en Silviu va cap a la tanca i veu que la seva mare el va portar amb el seu cotxe. Com que no es permet als presoners estar a prop de la tanca, un guàrdia ve a emportar-se-la, però en Silviu s'hi oposa. El director de la presó és indulgent i no presenta cap acusació, de manera que no s’allarga la seva estada a la presó.

Amb un telèfon mòbil que té un altre pres, telefona a la seva mare i l'insta a visitar-lo. Ella ho fa i li diu que també pot venir a Itàlia després del seu alliberament. L’odia per haver abandonat els seus fills en el passat, cada vegada que trobava un nou amant, i la culpa de prostituta i diu que no vol anar a Itàlia.

Coneix l'Ana (Ada Condeescu), una jove treballadora social i estudiant de psicologia que li demana que ompli un qüestionari. Per una banda li agrada, però per l’altra l'amenaça amb matar-la amb un tros de vidre trencat i exigeix que vingui la seva mare. Quan arriba la seva mare l'amenaça amb matar no només la jove, sinó també a ell mateix, i li fa jurar que no s'emportarà el germà a Itàlia.

Posteriorment, amenaçant de nou contra els guàrdies i la policia de matar-la, força la sortida de la presó amb ella, per prendre un cafè junts en una cafeteria. Després, surt sol i es rendeix.

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

La pel·lícula va ser nominada a l'Os d'Or al 60è Festival Internacional de Cinema de Berlín [1] i va guanyar el Gran Premi del Jurat de la Berlinale [2] i el Premi Alfred Bauer. També va ser seleccionada com a entrada romanesa per a la millor pel·lícula en llengua estrangera al certamen 83è Premis de l'Acadèmia,[3] però no va arribar a la llista final.[4]

Referències[modifica]

  1. «60th Berlin International Film Festival: Programme». berlinale.de. Arxivat de l'original el 28 de gener 2015. [Consulta: 16 octubre 2010].
  2. «Prizes of the International Jury». Arxivat de l'original el 1 de març 2017. [Consulta: 21 febrer 2010].
  3. «"Eu cand vreau sa fluier, fluier" – Romania’s entry for Oscars». Nine O'Clock. Arxivat de l'original el 6 de maig 2021. [Consulta: 17 agost 2010].
  4. «9 Foreign Language Films Continue to Oscar Race». oscars.org. [Consulta: 19 gener 2011].

Enllaços externs[modifica]