Sibil·la d'Armènia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSibil·la d'Armènia
Dades biogràfiques
Naixement 1240 (Gregorià)
Mort 1290 (49/50 anys)
Activitat professional
Ocupació Batlla
Altres dades
Títol Prince of Antioch i comte de Tripoli
Dinastia Dinastia Hethumiana
Cònjuge Bohemond VI d'Antioquia
Fills
Pares Hethum IIsabel d'Armènia Menor
Germans
Modifica dades a Wikidata

Sibil·la d'Armènia, comtessa de Tripoli i princesa titular d'Antioquia, morta l'any 1290, fou la filla de Hethum I de Barberon i d'Isabel d'Armènia.

Des de diverses generacions, diversos litigis oposaven el regne armeni de Cilícia al principat d'Antioquia.  Tot havia començat per la possessió de ciutats que es trobaven sobre la frontera entre els dos països. Lleó II d'Armènia va fer presoner aBohemond III d'Antioquia, però la ciutat d'Antioquia va refusar entregar-se als armenis. Finalment l'hereu de Bohemond III, Ramon, es va casar amb la neboda de Lleó II. Van tenir un fill, Ramon Rupen d'Antioquia, però Bohemond IV d'Antioquia, comte de Trípoli i fill segon de Bohemond III, va apartar el seu nebot de la successió d'Antioquia. Va seguir una guerra entre l'oncle i el nebot, aquest sostingut per Lleó II. Ramon Rupen va aconseguir el principat però als tres anys Bohemond IV acaba per expulsar-lo definitivament. Bohemond IV va tenir diversos fills entre els quals un anomenat Felip que es va casar amb Isabel d'Armènia, la filla i hereva de Lleó II. Però les seves conviccions religioses el feren detestar als seus nous subdits que finalment es van amotinar. El cap de la noblesa armènia, Hethum de Barberon, va empresonar a Felip i a continuació el va fer matar, i es va casar amb la seva vídua.

El 1250, Lluís IX de França  va arribar a Terra Santa i, desitjós  de preparar els Estats Llatins d'Orient per a les properes ofensives mameluques,  va intentar reconciliar als dos rivals. Aquests van fer la pau i Sibil·le, filla de Hethum i de Isabel, es va casar amb Bohemond VI d'Antioquia, el nét de Bohemond IV i el nebot de Felip.

Van tenir quatre fills :

Bibliografia[modifica]

  • René Grousset, L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient, Paris, Payot, coll. « Bibliothèque historique », 1949