Sical alagrís
Sicalis uropigyalis  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 4 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thraupidae |
| Gènere | Sicalis |
| Espècie | Sicalis uropigyalis (d'Orbigny i Lafresnaye, 1837) Sicalis uropigyalis |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El sical alagrís[1] (Sicalis uropigyalis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae).[2][3]
Descripció
[modifica]El sical alagrís és distintiu a la major part de l'àrea de distribució i es distingeix fàcilment d'altres sicals per la combinació de galtes de color gris platejat i esquena i flancs grisencs. El carpó és brillant sol estar amagat i és un mal indicador de camp.[4]
Distribució i hàbitat
[modifica]El sical alagrís es distribueix al llarg de la serralada dels Andes des del nord del Perú (Cajamarca), cap al sud, per Bolívia, fins al nord de Xile (fins a Antofagasta) i nord-oest de l'Argentina (fins a Tucumán).[5][6]
Aquesta espècie és considerada localment comuna en l'hàbitat natural que li és propi: els pasturatges àrids de la puna i prop zones humanitzades, majoritàriament en altituds entre 3500 i 4800 m, però més baix, fins a 2500 m a Xile. Generalment és el sical més nombrós a la seva zona de distribució i hàbitat.[6]
Alimentació
[modifica]S'alimenta de llavors, insectes i larves que els troba a les muntanyes.[6]
Ecologia
[modifica]Es troba sol, en parelles o estols, i com altres sicals s'alimenta principalment a terra.[7]
Alimentació
[modifica]S'alimenta de llavors, insectes i larves que els troba a les muntanyes.[7]
Reproducció
[modifica]Nidifica entre el mes de febrer i el niu és una estructura semiesfèrica de fang. Internament fet de branquetes i cerres. Està amagat, és molt elaborat i l'ubica en forats, en murs de pedra seca.[7]
Taxonomia i sistemàtica
[modifica]El sical alagrís va ser descrit per primera vegada pels ornitòlegs francesos Alcide d'Orbigny i Frédéric de Lafresnaye el 1837 sota el nom binomial Emberiza uropigyalis; i la localitat tipus "Bolívia".[8]
Etimologia
[modifica]El nom genèric Sicalis prové del grec antic «σικαλις/sikalis, συκαλλις/sukallis» o «συκαλις/sukalis, συκαλιδος/sukalidos» que fa referència a un petit ocell de cap negre, esmentat per Epicarm, Aristòtil i altres, no identificat, probablement un tipus de busquereta Sylvia.[9]
L'epítet específic uropigyalis prové del llatí «uropygium» i significa “carpó".[10]
L'epítet uropigyalis (com va ser originalment escrit), va ser esmenat a uropygialis, com seria correcte en llatí, fet que va ser seguit per diversos autors i classificacions.[11][2] No obstant això, altres autors consideren aquesta esmena injustificada i prefereixen mantenir la grafia original.[12][13]
Subespècies
[modifica]Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:[13]
- S. u. sharpei (Berlepsch & Sztolcman, 1894) – Andes del nord del Perú (de Cajamarca a Junín)
- S. u. uropigyalis (Orbigny & Lafresnaye, 1837) – Andes del sud del Perú (Puno) fins a Bolívia, nord de Xile i nord-oest de l'Argentina.
Segons la classificació de la Llista Clements Checklist/eBird v.2025 reconeix una tercera subespècie[11] que el COI la considera invàlida i la inclou en la nominal:[13]
- S. u. connectens (Chapman, 1919) – Andes del sud del Perú (zona alta vall del riu Urubamba a Cusco).
Referències
[modifica]- ↑ «Sical alagrís». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/10/2022(català)
- 1 2 «Sicalis uropigyalis (sical alagrís)». Avibase. [Consulta: 30 juny 2026].
- ↑ «Sicalis uropigyalis». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 30 juny 2026].
- ↑ «sical alagrís». eBird. [Consulta: 30 juny 2026].
- ↑ «Sicalis uropigyalis: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22723316a263314628.en..
- 1 2 3 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 658, làmina 114(6). ISBN 978-0-292-71748-0.
- 1 2 3 de la Peña, Martín R. «JILGUERO CARA GRIS Sicalis uropygialis (d´Orbigny y Lafresnaye, 1837)» (PDF) (en castellà). vol.12 p. 14-17. Comunicaciones del Museo Provincial de Ciencias Naturales “Florentino Ameghino", 2025. [Consulta: 29 juny 2026].
- ↑ Gurinneville, F.É. «Emberiza uropigyalis» (en anglès). Magasin de zoologie, v.7 (1837), 1837, p. 75, làmina 77-79. Arxivat de l'original el 2026-05-29 [Consulta: 30 juny 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Sicalis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 29 juny 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: uropigyalis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 30 juny 2026].
- 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 30 juny 2026].
- ↑ «Sicalis uropigyalis (Thraupidae)». List: Genera and species with citations. World Birds Taxonomic. [Consulta: 30 juny 2026].
- 1 2 3 Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 30 juny 2026].
