Sidi Mohamed el Mokri

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSidi Mohamed el Mokri
El Mokri Le Petit Journal.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) محمد المقري Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1851 Modifica el valor a Wikidata
Fes (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 setembre 1957 Modifica el valor a Wikidata (105/106 anys)
Rabat (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Gran Visir
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatMarroc Marroc
Conegut perConferència d'Algesires
Activitat
OcupacióPolític Gran visir
Família
ParentsGlawi Tihami (gendre)
Hassan El Glaoui (en) Tradueix (net) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
supercentenari
persona centenària Modifica el valor a Wikidata

Sidi Mohamed el Mokri (Fes, 1841 - Rabat, 9 de setembre, 1957) fou un polític marroquí. Morí aproximadament a l'edat de 112 anys, qualificat com a etern gran visir del Marroc. Malgrat tot, es desconeix la data exacta del naixement, perquè no existia en aquell temps al Marroc el costum d'anotar-la. La misteriosa existència d'aquest personatge condueix la seva vida a les portes de la llegenda.

Serví com a auxiliar i gran visir a cinc sultans, amb el qual arribà a constituir-se en una mena de nus de la política secreta de palau. Durant el soldanat de Muley Hasan ja es troba assumint un lloc de secretari, i més tard, amb Abd al-Aziz representa al Marroc en la famosa Conferència d'Algesires, on es discutí el pla dels protectorats francesos i espanyol.

El soldà Muley Hafid el nomenà gran visir el 1911 i una vegada establert el protectorat francès, es manifestà partidari de l'administració francesa i del nou soldà Muley Yusef, enfront a la política nacionalista. El seu afrancesament el conduí no obstant a la desgràcia, puix en ser destituït pels francesos Mohammed V donà suport ferventment al soldà Ibn Arafa, imposat per França, de forma que, en tornar al tron Mohammed V, fou oblidat i sotmès a dures sancions a més de congelar tots els seus fons i propietats.

Dedicà bona part de la seva vida a la diplomàcia, i fou membre d'una delegació marroquina en la cort de Napoleó III i ambaixador a Espanya. El Mokri representava al Marroc tradicional, contrari sencerament al progressisme i partidari d'una lleu occidentalització de tipus més funcional que essencial.

Bibliografia[modifica]