Sie werden euch in den Bann tun, BWV 44

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióSie werden euch in den Bann tun, BWV 44
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 44
Estrena
Data 21 maig 1724
Més informació
Allmusic mc0002372849
IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Sie werden euch in den Bann tun, BWV 44 (Us expulsaran de les Sinagogues),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al diumenge després de l'Ascensió, estrenada a Leipzig, el 21 de maig de 1724.

Origen i context[modifica]

D'autor desconegut, però probablement el mateix de les cantates BWV 6 i BWV 37, els textos presenten fortes pretensions pedagògiques que podrien correspondre a un teòleg. A la cantata exposa el contrast entre el sofriment i el consol, per als números 1 i 2 aprofita passatges de l'evangèli del dia (Joan 16,2), en què Jesús anuncia la persecució dels seus; per al número 4 fa ús de la primera estrofa de l'himne Ach Gott, wie manches Herzeleid de Martin Moller (1587), i per al coral final de l'última estrofa de In allen meinen Taten de Paul Fleming (1642). Hi ha una altra cantata amb el mateix títol la BWV 183, també per a aquest diumenge, anomenat diumenge d’Exaudi, degut a l'inici de l'introito de la missa llatina que se seguia en la litúrgia luterana.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; dos oboès, corda i baix continu. Consta de set números, dels quals només el número 4, és un recitatiu.

  1. Ària (duet de tenor i baix): Sie werden euch in den Bann tun (Us expulsaran de les Sinagogues)
  2. Cor: Es kömmt aber die Zeit, dass, wer euch tötet, wird meinen (I arribarà el dia en què aquell qui us mati)
  3. Coral (tenor): Ach Gott, wie manches Herzeleid (Ah, Senyor! quantes inquietuds)
  4. Recitatiu (baix) : Es sucht der Antichrist, das große Ungeheuer (L'Anticrist, la Gran Bèstia )
  5. Ària (soprano): Es ist und bleibt der Christen Trost (Als cristians queda sempre el consol)
  6. Coral: So sei nun, Seele, deine (Sigues seva, doncs, Ànima meva)
  7. Ària (soprano): Mein Jesus hat nunmehr (Així és que el meu Senyor Jesús)

Els dos primers números estan enllaçats íntimament, i fan referència a l'evangeli del dia, en què Jesús, al contrari del que és habitual en Bach, no és representat pel baix, sinó que ho divideix en dues seccions, la primera amb les paraules del títol de la cantata a càrrec del tenor i del baix, i la segona, del cor. A l'ària de contralt, número 3, hi té un paper destacat l'oboè, i el número següent és un coral a càrrec del tenor acompanyat del continu, que entre frase i frase introdueix, fins a set vegades un mateix tema. El número 5, l'únic recitatiu de la cantata, del baix, declama un passatge amb un gest desesperat sobre els mots der grosse Ungeheuer (la gran bèstia); en canvi, l'ària de soprano que segueix, acompanyada del continu, és festiva amb un esperit ple d'alegria i vitalitat, i quan parla de la vigilància de Déu sobre l'església watch (vetlla), ho fa amb una vocalització de semicorxeres molt actives. El coral final, canta el text indicat amb la cèlebre melodia de Insbruck, ich muss dich lassen, anterior a 1500. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]