Vés al contingut

Wacław Sierpiński

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sierpinski)
Plantilla:Infotaula personaWacław Sierpiński

(1928) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pl) Wacław Franciszek Sierpiński Modifica el valor a Wikidata
14 març 1882 Modifica el valor a Wikidata
Varsòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 octubre 1969 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Varsòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Powązki 52° 15′ 07″ N, 20° 58′ 22″ E / 52.2519°N,20.9728°E / 52.2519; 20.9728 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Jagellònica (1906–1908)
Universitat de Varsòvia - matemàtiques (1899–1904) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiStanisław Zaremba i Gueorgui Feodóssievitx Voronoi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres, topologia, matemàtiques, teoria de conjunts i teoria de funcions Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Lviv Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, topòleg, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Varsòvia (1919–1960)
Universitat de Lviv (1908–1914) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesOtto Nikodym Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralAndrzej Schinzel, Jerzy Neyman, Stefan Mazurkiewicz, Edward Marczewski, Adolf Lindenbaum, Stanisław Ruziewicz, Andrzej Rotkiewicz, Antoni Wakulicz, Zygmunt Zalcwasser, Andrzej Rotkiewicz i Stanisław Świerczkowski Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 114609951 Modifica el valor a Wikidata


Wacław Sierpiński (Varsòvia, 14 de març de 1882 - Varsòvia, 21 d'octubre de 1969) va ser un matemàtic polonès, nascut i mort a Varsòvia. Va ser un matemàtic conegut per les seves excepcionals aportacions a la teoria de conjunts (l'axioma d'elecció i la hipòtesi del continu), en teoria de nombres, teoria de funcions i topologia. Va publicar més de 700 articles i 50 llibres.

Vida i Obra

[modifica]

Sierpinski, nascut a Varsòvia quan formava part de l'Imperi Rus, era fill d'un conegut metge de la ciutat. Va estudiar entre 1900 i 1904 a la universitat de Varsòvia amb el professor rus, especialista en teoria de nombres, GF Voronoi, obtenint excel·lents qualificacions. Després d'un curs fent de professor de secundària a Varsòvia, va anar a la universitat Jagellònica de Cracòvia (en aquell temps de l'Imperi Austrohongarès) on va obtenir el doctorat el 1907 amb una tesi de teoria de nombres, escrita anteriorment a Varsòvia.[1]

El 1908 va obtenir l'habilitació docent de la universitat de Lwow i dos anys després va ser nomenat professor titular d'aquesta universitat.[2] En aquests anys es va iniciar el seu interès per la teoria de conjunts quan en resposta a una carta seva a Tadeusz Banatxiewicz (en aquell temps a Göttingen) preguntant-li sobre el sorprenent teorema de l'existència d'una aplicació bijectiva entre la recta i el pla, va rebre com a enigmàtica resposta una única paraula: Cantor.[3]

En esclatar la Primera Guerra Mundial (1914) es trobava a Rússia i va ser detingut com estranger enemic a Viatka, però va ser ràpidament transferit a Moscou a requeriment dels seus col·legues matemàtics russos. Durant la guerra va iniciar una fructífera col·laboració amb el matemàtic rus Nikolai Luzin en el camp dels conjunts analítics i projectius.[4] El febrer de 1918 va retornar a Lwow (actualment Lviv, Ucraïna) però aviat va rebre una invitació de la universitat de Varsóvia, de la qual va ser professor la resta de la seva vida acadèmica. A Varsòvia, juntament amb Zygmunt Janiszewski i Stefan Mazurkiewicz, va fundar el 1920 la prestigiosa revista Fundamenta Mathematicae[5] de la qual va ser editor durant molts anys.

Tres coneguts fractals duen el seu nom (el triangle de Sierpiński, la catifa de Sierpiński i la corba de Sierpiński).

Els set primers passos en la creació del triangle de Sierpiński.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Engelking, 2001, p. 401.
  2. Duda, 2014, p. 4.
  3. Jakóbczyk, 1971, p. 146.
  4. Chang, 2011, p. 231.
  5. Fryde, 1963, p. 7-8.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]