Signe d'exclamació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Signes de puntuació
{ } claus
' apòstrof
/ barra obliqua
\ barra obliqua inversa
< > claus angulars
[ ] claudàtors
 : dos punts
  espai
""
« »
cometes dobles
“ ”
„“
( ) parèntesis
. punt
punts suspensius
¡! signe d'exclamació o d'admiració
¿? signe d'interrogació
· punt volat
 ; punt i coma
- guionet
guió
, coma

El signe d'exclamació (també anomenat d'admiració) és un signe de puntuació que es representa «!». En algunes llengües, com el castellà, pot ser doble i així tenen un signe d'obertura «¡» i un de tancament «!». Un estudi ha indicat que les dones usen més aquest signe que els homes.[1] El seu origen sembla ser el de la paraula llatina interjectio. De les dues darreres lletres, io, es va formar el símbol, que va acabar esdevenint una ratlla sobre un punt.

Usos del signe:

  • per marcar emoció en una frase
  • per indicar que s'està parlant en un to alt (en Internet l'equivalent són les majúscules)
  • per cridar l'atenció del lector sobre una oració (en aquest sentit és molt usat per la publicitat)
  • pot donar èmfasi a una frase en imperatiu
  • indica un click postalveolar en transcripció fonètica
  • en un senyal o rètol indica advertiment sobre un perill potencial
  • representa el factorial en matemàtiques
  • en alguns llenguatges de programació equival a una negació
  • en els primers còmics s'usava com a punt en les bafarades dels personatges
  • indica un bon moviment en escacs

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gender and the Use of Exclamation Points in Computer-Mediated Communication: An Analysis of Exclamations Posted to Two Electronic Discussion Lists
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Signe d'exclamació