Signore e signori

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaSignore e signori
Signore e signori2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Pietro Germi
Protagonistes
Producció Pietro Germi i Robert Haggiag
Dissenyador de producció Carlo Egidi
Guió Pietro Germi, Age-Scarpelli i Luciano Vincenzoni
Música Carlo Rustichelli
Fotografia Aiace Parolin
Muntatge Sergio Montanari
Productora Dear Film Produzione
Característiques
País d'origen Itàlia
França
Data d'estrena 1965
Durada 115 min
Idioma original italià
Color en blanc i negre
Descripció
Gènere Drama
Lloc de la narració Vèneto
Premis i nominacions
Premis
Palma d'Or (1966)
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 8.0/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 6.9/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Signore e signori és una pel·lícula italiana dirigida per Pietro Germi, estrenada el 1965.

Argument[modifica]

En una imprecisa ciutat del Vèneto (Treviso, clarament recognoscible, tot i que no en cap moment s’esmenta explícitament), es creuen tres històries, compartides pel mateix grup de coneguts. Un jove "don Joan" empedreït es dirigeix al seu metge i amic per confessar-li un fals problema d'impotència. El metge no dubta de convertir aquesta confidència en xafardeig, però això es torna en seu contra. En efecte; la impotència no és més que un pretext per mantenir-lo ocupat i allunyar-lo de la seva pròpia dona. Mentrestant, la dona ha estat seduïda per l'astut pacient. El protagonista de la segona història és Visigato, un comptable de banc frustrat, que ha de veure-se-les amb una dona dèspota i aclaparadora. L'home, enamorat d’una bonica caixera d'un bar, somia escapar-se amb ella. Tanmateix, la dona intueix els projectes del seu marit i amb la seva intriga provoca un escàndol. L'home, posat en ridícul davant de tot el poble, perd la seva feina i es veu obligat a tornar de mala gana a casa seva. En la tercera i última història una jove camperola arriba a la ciutat per anar de compres. Durant el recorregut es deixa enganyar ingènuament per un grup d'homes, que més tard s'aprofiten d'ella. El pare de la noia, en tenir coneixement de l'ocorregut, presenta una denúncia perquè ella és menor d'edat.[1]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Signore e signori». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Signore e signori Modifica l'enllaç a Wikidata