Signore e signori

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSignore e signori
Signore & signori Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPietro Germi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPietro Germi Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCarlo Egidi Modifica el valor a Wikidata
GuióAge & Scarpelli, Luciano Vincenzoni, Pietro Germi, Ennio Flaiano, Agenore Incrocci i Furio Scarpelli Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarlo Rustichelli Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAiace Parolin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSergio Montanari Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena1966 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióVèneto Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
Palma d'Or (1966) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0062271 Filmaffinity: 208996 Allocine: 4013 Rottentomatoes: m/signore_and_signori Letterboxd: the-birds-the-bees-and-the-italians Allmovie: v85115 AFI: 19424 TMDB.org: 17974 Modifica el valor a Wikidata

Signore e signori és una pel·lícula italiana dirigida per Pietro Germi, estrenada el 1966.

Argument[modifica]

En una imprecisa ciutat del Vèneto (Treviso, clarament recognoscible, tot i que no en cap moment s'esmenta explícitament), es creuen tres històries, compartides pel mateix grup de coneguts. Un jove "don Joan" empedreït es dirigeix al seu metge i amic per confessar-li un fals problema d'impotència. El metge no dubta de convertir aquesta confidència en xafardeig, però això es torna en seu contra. En efecte; la impotència no és més que un pretext per mantenir-lo ocupat i allunyar-lo de la seva pròpia dona. Mentrestant, la dona ha estat seduïda per l'astut pacient. El protagonista de la segona història és Visigato, un comptable de banc frustrat, que ha de veure-se-les amb una dona dèspota i aclaparadora. L'home, enamorat d'una bonica caixera d'un bar, somia escapar-se amb ella. Tanmateix, la dona intueix els projectes del seu marit i amb la seva intriga provoca un escàndol. L'home, posat en ridícul davant de tot el poble, perd la seva feina i es veu obligat a tornar de mala gana a casa seva. En la tercera i última història una jove camperola arriba a la ciutat per anar de compres. Durant el recorregut es deixa enganyar ingènuament per un grup d'homes, que més tard s'aprofiten d'ella. El pare de la noia, en tenir coneixement de l'ocorregut, presenta una denúncia perquè ella és menor d'edat.[1]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Signore e signori». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Signore e signori