Sikkimès
འབྲས་ལྗོངས་སྐད་  | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 70.000 |
| Autòcton de | Sikkim |
| Estat | Índia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes llengües tibetanobirmanes llengües tibeto-kanauri llengües bòdiques llengües tibètiques llengües tibètiques meridionals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet tibetà |
| Codis | |
| ISO 639-3 | sip |
| Glottolog | sikk1242 |
| Linguasphere | 70-AAA-bb |
| Ethnologue | sip |
| IETF | sip |
El sikkimès, també anomenat "tibetà sikkimès", "Bhutia", "Drenjongké" (tibetà: འབྲས་ལྗོངས་སྐད་; Wylie: 'bras ljongs skad, "llengua de la vall d'arròs")[1] Dranjoke, Denjongka, Denzongpeke i Denzongke, pertany a la família de llengües tibètiques del sud. Es parla a Sikkim (Índia) pels buthia, i també en alguns indrets de la província de Mechi (Nepal). El 2001 tenia uns 70.000 parlants (segons l'ethnologue),[2] aproximadament un 10% de la població de Sikkim. L'autònim que utilitzen els sikkimesos per referir-se a la seva llengua és drengzongké, i per referir-se al seu país Drengzong (འབྲས་ལྗོངས་).[3]
Escriptura
[modifica]El sikkimès s'escriu en alfabet tibetà, heretat del tibetà clàssic, tot i que la fonologia i el lèxic sikkimès es diferencien notablement del tibetà clàssic. El SIL International defineix en conseqüència el sistema d'escriptura sikkimès com “estil Bodhi”. Segons el SIL, el 68% dels sikkimesos de Bhutia estaven alfabetitzats en l'alfabet tibetà el 2001.[3][4][5]
El sikkimès i els seus veïns
[modifica]Els parlants de sikkimès poden entendre parcialment el dzongkha, amb una similitud lèxica del 65% entre ambdues llengües. En comparació, el tibetà estàndard, té només un 42% de lèxic similar. El sikkimès també ha estat influenciat fins a cert punt pels idiomes veïns de helambu sherpa i tamang.[3][4]
A causa de més d'un segle de contacte estret amb parlants del nepalès i de tibetà, molts parlants de sikkimès també fan servir aquests idiomes a la vida diària.[3]
Fonologia
[modifica]Consonants
[modifica]Les consonants del sikkimès es classifiquen en la taula següent mostra, principalment seguint Yliniemi (2005) i van Driem (1992).[5]
| Labials | Dentals/ Alveolars |
Retroflexes | Alveolo-palatal/ Palatals |
Velars | Glotals | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasals | sordes | n̥ ན /n/ | ŋ̥ ང /ng/ | ||||
| sonores | m མ /m/ | n ན /n/ | n~ŋ ཉ /ny/ | ŋ ང /ng/ | |||
| Oclusives | sordes no aspirades |
p པ /p/ | t ཏ /t/ | ʈ ཏྲ /tr/ | k ཀ /k/ | ʔ འ /ʔ/ | |
| sordes aspirades |
pʰ ཕ /ph/ | tʰ ཐ /th/ | ʈʰ ཐྲ /thr/ | kʰ ཁ /kh/ | |||
| sonores | b བ /b/ | d ད /d/ | ɖ དྲ /dr/ | ɡ ག /g/ | |||
| sonores aspirades |
p̀ʱ~b̀ɦ བ /p'/ | t̀ʱ~d̀ɦ ད /t'/ | ʈ̀ʱ~ɖ̀ɦ དྲ /tr'/ | k̀ʱ~g̀ɦ ག /k'/ | |||
| Africades | sordes no aspirades |
ts ཙ /ts/ | tɕ ཅ /c/ | ||||
| sordes aspirades |
tsʰ ཚ /tsh/ | tɕʰ ཆ /ch/ | |||||
| sonores | dz ཛ /dz/ | dʑ ཇ /j/ | |||||
| sonores aspirades |
tɕ̀ʱ~dʑ̀ɦ ཇ /c'/ | ||||||
| Fricatives | sordes | s ས /s/ | ɕ ཤ /sh/ | h ཧ /h/ | |||
| sonores | z ཟ /z/ | ʑ ཞ /zh/ | |||||
| Líquides | sordes | l̥ ལ /l/ | r̥ ར /r/ | ||||
| sonores | l ལ /l/ | r~ɹ~ɾ ར /r/ | |||||
| Aproximants | w ཝ /w/ | j ཡ /y/ | w ཝ /w/ | ||||
Les consonants sonores aspirades (devoiced) es manifesten amb una lleugera sonoritat aspirada, aspiració i accent tonal baix. Hi ha restes de consonants sonores del tibetà clàssic que han esdevingut sordes. Així mateix, el fonema històric tibetà /ny/ es realitza com un al·lòfon dels fonemes /n/ i /ng/, que han perdut la distinció entre els parlants.[5]
Vocals
[modifica]A continuació, es mostra una taula de les vocals del sikkimès, també en gran manera seguint Yliniemi (2005).[5]
| Anteriors | Centrals | Posteriors | ||
|---|---|---|---|---|
| no arrodonida | arrodonida | no arrodonida | arrodonida | |
| Tancada | i ི /i/ | y ུ /u/ | u ུ /u/ | |
| Obertura mitjana |
e ེ /e/ | ø ོ /o/ | o ོ /o/ | |
| Oberta | ɛ ེ /e/ | ɐ /a/ | ||
A l'alfabet tibetà, que és un abugida, no es marca la vocal inherent /a/. A la taula anterior, en cursiva [ɛ] /e/ és un al·lòfon de [e] /e/, limitat a aparèixer després de [dʑ] /j/ en síl·labes tancades.[5]
Referències
[modifica]- ↑ "Lost Syllables and Tone Contour in Dzongkha (Bhutan)" in David Bradley, Eguénie J.A. Henderson and Martine Mazaudon, eds, Prosodic analysis and Asian linguistics: to honour R. K. Sprigg, 115-136; Pacific Linguistics, C-104, 1988
- ↑ «Sikkimese» (en anglès). [Consulta: 1r desembre 2019].
- 1 2 3 4 «Sikkimese». Ethnologue: Languages of the World. Dallas, Texas: SIL International, 2009. [Consulta: 16 abril 2011].
- 1 2 Norboo, S. «The Sikkimese Bhutia» (PDF). Bulletin of Tibetology p. 114–115. Namgyal Institute of Tibetology.
- 1 2 3 4 5 YLINIEMI, Juha, Preliminary Phonological Analysis of Denjongka of Sikkim. (Tesi de màster en Lingüística General) Universitat de Hèlsinki. 2005
Bibliografia
[modifica]- van Driem, George. The grammar of Dzongkha. Dzongkha Development Commission, Government of Bhutan, 1992.[Enllaç no actiu]
- Yliniemi, Juha. A descriptive grammar of Denjongke (Sikkimese Bhutia). University of Helsinki, 2019. ISBN 978-951-51-5138-4.
- Lee, Seunghun J., Hwang, H.K., Monou, T., Kawahara, S. «The phonetic realization of tonal contrast in Dränjongke». Proc. TAL2018, Sixth International Symposium on Tonal Aspects of Languages, 2018, p. 217-221. DOI: 10.21437/TAL.2018-44.
- Lee, Seunghun J., S. Kawahara, C. Guillemot and T. Monou «Acoustics of the four-way laryngeal contrast in Drenjongke (Bhutia): Observations and implications». Journal of the Phonetic Society of Japan, 23(1), 2019, p. 65-75. DOI: 10.24467/onseikenkyu.23.0_65.