Sikkimès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaSikkimès
Tipus llengua i llengua viva
Parlants
Parlants nadius 70.000
Autòcton de Sikkim
Classificació lingüística
llengües humanes
Sino-Austronesian languages Tradueix
llengües sinotibetanes
llengües tibetobirmanes
llengües tibeto-kanauri
llengües bòdiques
llengües tibètiques
Southern Tibetic languages Tradueix
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet tibetà
Codis
ISO 639-3 sip
Glottolog sikk1242
Ethnologue.com sip
IETF sip
Modifica les dades a Wikidata

El sikkimès, també anomenat "tibetà sikkimès", "Bhutia", "Drenjongké" (tibetà: འབྲས་ལྗོངས་སྐད་; Wylie: 'bras ljongs skad, "llengua de la vall d'arròs")[1] Dranjoke, Denjongka, Denzongpeke i Denzongke, pertany a la família de llengües tibètiques del sud. Es parla a Sikkim (Índia) pels buthia, i també en alguns indrets de la província de Mechi (Nepal). El 2001 tenia uns 70.000 parlants (segons l'ethnologue),[2] aproximadament un 10% de la població de Sikkim. L'autònim que utiltzen els sikkimesos per referir-se a la seva llengua és drengzongké, i per referir-se al seu país Drengzong (འབྲས་ལྗོངས་).[3]

Escriptura[modifica]

El sikkimès s'escriu en alfabet tibetà, heretat del tibetà clàssic, tot i que la fonologia i el lèxic sikkimès es diferencien notablement del tibetà clàssic. El SIL International defineix en conseqüència el sistema d’escriptura sikkimès com “estil Bodhi”. Segons el SIL, el 68% dels sikkimesos de Bhutia estaven alfabetitzats en l'alfabet tibetà el 2001.[3][4][5]

El sikkimès i els seus veïns[modifica]

Els parlants de sikkimès poden entendre parcialment el dzongkha, amb una similitud lèxica del 65% entre ambdues llengües. En comparació, el tibetà estàndard, té només un 42% de lèxic similar. El sikkimès també ha estat influenciat fins a cert punt pels idiomes veïns de helambu sherpa i tamang.[3][4]

A causa de més d'un segle de contacte estret amb parlants del nepalès i de tibetà, molts parlants de sikkimès també fan servir aquests idiomes a la vida diària.[3]

Fonologia[modifica]

Consonants[modifica]

Les consonants del sikkimès es classifiquen en la taula següent mostra, principalment seguint Yliniemi (2005) i van Driem (1992).[5]

Labials Dentals/
Alveolars
Retroflexes Alveolo-palatal/
Palatals
Velars Glotals
Nasals sordes ན /n/ ŋ̥ ང /ng/
sonores m མ /m/ n ན /n/ n~ŋ ཉ /ny/ ŋ ང /ng/
Oclusives sordes
no aspirades
p པ /p/ t ཏ /t/ ʈ ཏྲ /tr/ k ཀ /k/ ʔ འ /ʔ/
sordes
aspirades
ཕ /ph/ ཐ /th/ ʈʰ ཐྲ /thr/ ཁ /kh/
sonores b བ /b/ d ད /d/ ɖ དྲ /dr/ ɡ ག /g/
sonores
aspirades
p̀ʱ~b̀ɦ བ /p'/ t̀ʱ~d̀ɦ ད /t'/ ʈ̀ʱ~ɖ̀ɦ དྲ /tr'/ k̀ʱ~g̀ɦ ག /k'/
Africades sordes
no aspirades
ts ཙ /ts/ ཅ /c/
sordes
aspirades
tsʰ ཚ /tsh/ tɕʰ ཆ /ch/
sonores dz ཛ /dz/ ཇ /j/
sonores
aspirades
tɕ̀ʱ~dʑ̀ɦ ཇ /c'/
Fricatives sordes s ས /s/ ɕ ཤ /sh/ h ཧ /h/
sonores z ཟ /z/ ʑ ཞ /zh/
Líquides sordes ལ /l/ ར /r/
sonores l ལ /l/ r~ɹ~ɾ ར /r/
Aproximants w ཝ /w/ j ཡ /y/ w ཝ /w/

Les consonants sonores aspirades (devoiced) es manifesten amb una lleugera sonoritat aspirada, aspiració i accent tonal baix. Hi ha restes de consonants sonores del tibetà clàssic que han esdevingut sordes. Així mateix, el fonema històric tibetà /ny/ es realitza com un al·lòfon dels fonemes /n/ i /ng/, que han perdut la distinció entre els parlants.[5]

Vocals[modifica]

A continuació, es mostra una taula de les vocals del sikkimès, també en gran manera seguint Yliniemi (2005).[5]

Anteriors Centrals Posteriors
no arrodonida arrodonida no arrodonida arrodonida
Tancada i  ི /i/ y  ུ /u/ u  ུ /u/
Obertura
mitjana
e  ེ /e/ ø  ོ /o/ o  ོ /o/
Oberta ɛ  ེ /e/ ɐ /a/

A l'alfabet tibetà, que és un abugida, no es marca la vocal inherent /a/. A la taula anterior, en cursiva [ɛ] /e/ és un al·lòfon de [e] /e/, limitat a aparèixer després de [dʑ] /j/ en síl·labes tancades.[5]

Referències[modifica]

  1. "Lost Syllables and Tone Contour in Dzongkha (Bhutan)" in David Bradley, Eguénie J.A. Henderson and Martine Mazaudon, eds, Prosodic analysis and Asian linguistics: to honour R. K. Sprigg, 115-136; Pacific Linguistics, C-104, 1988
  2. «Sikkimese» (en anglès). [Consulta: 1r desembre 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Sikkimese». Ethnologue: Languages of the World. Dallas, Texas: SIL International, 2009. [Consulta: 16 abril 2011].
  4. 4,0 4,1 Norboo, S. «The Sikkimese Bhutia» (PDF). Bulletin of Tibetology p. 114–115. Namgyal Institute of Tibetology.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 YLINIEMI, Juha, Preliminary Phonological Analysis of Denjongka of Sikkim. (Tesi de màster en Lingüística General) Universitat de Hèlsinki. 2005

Bibliografia[modifica]