Silè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Silè de Calàtia».
Estàtua de Silè en estat ebri (Museu del Louvre, París).
Silé en estat ebri (Museu del Louvre). Detall del cap, on es pot apreciar apreciar l'exageradament lleig que se solia representar aquest déu menor.

D'acord amb la mitologia grega, Silè (en grec antic Σιληνός), va ser un sàtir, fill d'Hermes i d'una nimfa. De vegades es considera fill de Pan, o que havia nascut de les gotes de sang d'Urà quan Cronos el mutilà. Es va encarregar de l'educació de Dionís, i després formà part del seu seguici.

Representació i atributs[modifica | modifica el codi]

Els artistes el solen representar com un vell panxut, molt lleig, amb el nas camús, els llavis gruixuts i la mirada d'un toro. Anava sempre ebri, cavalcant a cavall d'un ase i recolzant-se en els seus companys per no caure. Tanmateix, els antics el consideraven un home de gran saviesa, però només la revelava als humans si n'era obligat per força, i sota els efectes del vi era capaç de donar consells molt assenyats. Per anar begut va ser capturat una vegada pel rei Midas, a qui va donar bons consells. Virgili imagina en una Ègloga que uns pastors obliguen a cantar a Silè.[1]

Amb el temps, com havia passat amb altres divinitats campestres, li fou atribuïda la paternitat d'una gernació de silens semblants a ell.[2] Se li atribuïa especialment la paternitat del centaure Folos, que va tenir amb una hamadríada dels freixes. Altres tradicions el fan pare d'Apol·lo Nòmios, un Apol·lo pastor venerat a l'Arcàdia.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Virgili. Ègloga, VI
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.240. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014]. 
  3. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 489. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 197. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
  • March, J.: Cassell's Dictionary Of Classical Mythology, Londres, 1999, ISBN 0-304-35161-X.
  • Plautus: The Rope and other plays. Londres: Penguin. ISBN 0-14-044136-0.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silè Modifica l'enllaç a Wikidata