Silahdar Damat Ali Paixà
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1667  İznik | ||
| Mort | 5 agost 1716 (48/49 anys) Batalla de Petrovaradin | ||
| Causa de mort | mort en combat, tret al cap | ||
| Sepultura | Belgrad Damat Ali-Paša's Turbeh (en)  | ||
 Gran visir de l'Imperi otomà | |||
| 27 abril 1713 – 5 agost 1716 ← Hoca İbrahim Paşa (en) – Hacı Halil Paixà → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Islam | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, escriptor polític, estadista, escriptor, poeta | ||
| Carrera militar | |||
| Grau militar | general | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Fatma Sultan (1709–1716), mort de la persona | ||
| Parents | Ahmet III, sogre | ||
Silahdar Damat Ali Paşa (Sölöz, prop d'Iznik), 1667 - Peterwardein, 1716) fou Gran Visir otomà. Va entrar a la cort amb Ahmet II i fou katib, rikabdar, cukadar i silahdar. La seva influència es va incrementar sota Ahmet III que el va nomenar visir; es va casar amb la filla del sultà, Fàtima, el maig de 1709.
Quan el gran visir Kel Hoca İbrahim Paşa fou condemnat a mort per intentar assassinar-lo, fou nomenat gran visir (27 d'abril del 1713) i va signar amb Rússia el tractat d'Adrianòpolis que va fixar la frontera als rius Samara i Orel (5 de juny de 1713). Després va iniciar la campanya de Morea contra els venecians amb l'excusa d'atacs venecians a vaixells turcs. El 1715 va ocupar diverses places venecianes al Peloponès: Napoli di Romania, Argos, Coró, Modó, Malvasia i també les de La Suda i Spinalonga a Creta. Al mateix temps foren reprimides les revoltes d'Uthman-oghlu Basuh Pasha a Síria i la de Kaytas Bey a Egipte. Un bandit que actuava a Anatòlia, Abbas, fou tanmateix derrotat.
El 1716 va mobilitzar tropes per conquerir Corfú, però austríacs i venecians es van aliar; va haver d'atacar llavors Belgrad i el general imperial príncep Eugeni de Savoia, el va derrotar a Petrovaradin (5 d'agost de 1716) on va morir per una bala perduda al curs de la batalla. Fou enterrat a Belgrad. Durant l'atac a Belgrad els otomans havien desembarcat a Corfú però es van retirar al saber la mort del gran visir.
Bibliografia
[modifica]- J. Von Hammer, Histoire de l'Empire Ottoman.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}