Alfàbrega de ca

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Alfàbrega de ca
Silene latifolia
	; Il·lustració ♂
	Silene alba, a la Serra de Castelltallat, flor vista de perfil
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Caryophyllales
Família	Caryophyllaceae
Tribu	Sileneae
Gènere	Silene
Espècie	Silene latifolia ; Poir.
Nomenclatura
Sinònims	Silene alba
Subespècies
	S. latifolia subsp. alba (Mill.) Greuter & Burdet; S. latifolia subsp. eriocalycina (Boiss.) Greuter & Burdet; S. latifolia subsp. latifolia; S. latifolia subsp. mariziana (Gand.) Greuter & Burdet;

L'alfàbrega de ca (Silene latifolia, o Silene alba) és una espècie de planta cariofil·làcia de distribució cosmopolita a Europa, Àsia i Àfrica del Nord, naturalitzada en altres llocs incloent Alaska i Groenlàndia. És ruderal i creix en terres de conreu.

Morfologia[modifica]

Planta vivaç, pubescent i glandulosa, de tiges buides i robustes que poden arribar a fer 80 o 100 cm. d'altura.

Les fulles són aparellades, ovals o oval-lanceolades, les de la part superior són sense pecíol. Flors blanques en raïms terminals, és una planta dioica, per tant hi ha plantes mascle i plantes femella. El calze és allargat i amb dents agudes, amb 10 nervis en les flors masculines -molt més petites- i 20 nervis en les flors femenines. Pètals bífids coronats d'esquames lanceolades. La separació dels sexes és garantia de la pol·linització creuada. Les flors s'obren cap al capvespre i atrauen els insectes mitjançant el seva aroma. Després de la pol·linització, l'ovari de la flor femella forma una càpsula que quan és seca s'obre i té 10 dents.

Floreix a la primavera.^[1]

Taxonomia[modifica]

Silene latifolia va ser descrita per Jean Louis Marie Poiret i publicat a Voyage en Barbarie 2: 165–166. 1789.^[2]^[3]

Citologia

Nombre cromosòmic de Silene latifolia (Fam. Caryophyllaceae) i tàxons infraespecífics: 2n=24^[4]

Etimologia

El nomb delgènere està vinculat al personatge de Silè (en grec Σειληνός; en llatí Sīlēnus), pare adoptiu i preceptor de Dionís, sempre representat amb la panxa inflada similar als calzes de nombroses espècies, per exemple Silene vulgaris o Silene conica. Encara que també s'ha evocat a (Teofrast via Lobelius i després Linnaeus) un possible origen a partir del grec σίαλoν, ου, "saliva, moc, bava", fent al·lusió a la viscositat de certes espècies o bé σίαλος, oν, "gras", que seria el mateix que inflat.

latifolia; epítet específic llatí que significa "de fulla ampla".^[5]

Sinònims

Silene latifolia Poir., Voy. Barbarie 2: 165 (1789)
Silene latifolia subsp. latifolia Poir.
Melandrium latifolium (Poir.) Maire in Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N. 27: 211 (1936)
Silene alba subsp. alba (Mill.) E.H.L. Krause
Lychnis alba subsp. divaricata (Rchb.) Arcang., Comp. Fl. Ital. 95 (1882)
Silene alba subsp. divaricata (Rchb.) Walters in Feddes Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 69: 48 (1964)
Silene alba subsp. mariziana (Gand.) Franco, Nova Fl. Portugal 1: 550 (1971)
Silene alba var. crassifolia (Lange) P. Silva in Bol. Soc. Brot. ser. 2 60: 152 (1988???)
Silene alba var. rothmaleriana P. Silva in Bol. Soc. Brot. ser. 2 60: 153 (1988???)
Silene alba (Mill.) E.H.L. Krause in Sturm, Deutschl. Fl. ed. 2 5: 98 (1901), nom. illeg.
Lychnis alba Mill., Gard. Dict. ed. 8 n.° 4 (1768)
Melandrium album raza macrocarpum (Boiss. & Reut.) Samp., Man. Fl. Portug. 302 (1911)
Melandrium album subsp. divaricatum (Rchb.) Grande, Bull. Ort. Bot. Napoli 3: 209 (1913)
Melandrium album var. crassifolium (Lange) Cout., Fl. Portugal 214 (1913)
Melandrium album var. latifolium Cout., Fl. Portugal 214 (1913)
Melandrium album var. marizianum (Gand.) Samp., Man. Fl. Portug. 302 (1911)
Melandrium album (Mill.)^[6]
Gypsophila arenicola Dufour in Bull. Soc. Bot. France 7: 240 (1860)
Lychnis dioica subsp. macrocarpa (Boiss. & Reut.) Bon. & Lay., Tab. Syn. Pl. Vasc. France 45 (1894)
Melandrium dioicum subsp. album (Mill.) D. Löve in Bot. Not. 1944: 200 (1944)
Melandrium dioicu subsp. divaricatum (Rchb.) Á. Löve & D. Löve in Lagascalia 4: 15 (1974)
Lychnis divaricata Rchb., Iconogr. Bot. Pl. Crit. 4: 3 (1826)
Melandrium divaricatum var. crassifolium (Rouy & Foucaud) Samp. in Ann. Sci. Nat. Porto 10: 20 (1906)
Melandrium divaricatum (Rchb.) Fenzl in Ledeb., Fl. Ross. 1: 328 (1842)
Silene latifolia subsp. alba (Mill.) Greuter & Burdet in Willdenowia 12: 189 (1982)
Silene latifolia subsp. mariziana (Gand.) Greuter & Burdet in Willdenowia 12: 189 (1982)
Lychnis macrocarpa Boiss. & Reut. in Biblioth. Universelle Genève ser. 2 38: 200 (1842)
Melandrium macrocarpum proles catalaunicum Sennen in Bol. Soc. Aragonesa Ci. Nat. 15: 224 (1916)
Melandrium macrocarpum var. crassifolium Rouy & Foucaud, Fl. France 3: 96 (1896)
Melandrium macrocarpumvar. trachyodon Pau in Bol. Soc. Aragonesa Ci. Nat. 14: 136 (1915)
Melandrium macrocarpum (Boiss. & Reut.) Willk., Icon. Descr. Pl. Nov. 1: 28 (1853)
Melandrium marizianum Gand. in Bull. Soc. Bot. France 56: 106 (1909)
Melandrium obtusifolium (Cuatrec.) Pau in Cavanillesia 3: 14 (1930)
Melandrium pratense var. crassifolium (Lange) Willk. in Willk. & Lange, Prodr. Fl. Hispan. 3: 642 (1878)
Melandrium pratense (Rafn) Röhl., Deutschl. Fl. ed. 2 2: 274 (1812)
Silene pratensis raça divaricata (Rchb.) Samp. in Bol. Soc. Brot. 24: 25 (1908-09)
Silene pratensis subsp. divaricata (Rchb.) McNeill & Prentice in Taxon 30(1): 30 (1981)
Silene pratensis subsp. mariziana (Gand.) McNeill & Prentice in Taxon 30: 30 (1981)
Silene pratensis subsp. pratensis (Rafn) Godr.
Silene pratensis var. crassifola (Rouy & Foucaud) Samp. in Bol. Soc. Brot. 24: 25 (1908-09)
Silene pratensis (Rafn) Godr. in Mém. Soc. Roy. Sci. Nancy 1846: 171 (1847)
Lychnis pratensis Rafn, Fl. Danm. Holst. Fl. 2: 792 (1800)
Melandrium stenocarpum Pau in Bol. Soc. Aragonesa Ci. Nat. 14: 136 (1915), pro hybrid.
Melandrium vespertinumvar. crassifolium Lange in Pugill. 4: 115 (1865)
Lychnis vespertina sensu Boiss.^[7]

Vista general
Calze i corol·la:detall
La flor
Fruit madur amb llavors

Referències[modifica]

↑ Angel Peñas et alii (1991): Plantas Sivestres de Castilla y León, Valladolid, Ámbito, ISBN 84-86770-40-8
↑ «Silene latifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden.
↑ [6303292 Silene latifolia a PlantList]
↑ The incidence of polyploidy in the Caryophyllaceae of Britain and of Portugal. Blackburn, K. B. & J. K. Morton (1957) New Phytol. 56: 344-351
↑ En Epítetos Botánicos
↑ Garcke, Christian August Friedrich. Flora von Nord und Mitteldeutschland. ed. 4, 1858, p. 55.
↑ «Flora Iberica. Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares».

Bibliografia[modifica]

Flora of North America Editorial Committee, e. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. 5: i–xxii + 1-656. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx

Enllaços externs[modifica]

«Silene latifolia per S. Talavera, in Flora ibérica,nº73, p.394».

[1] Angel Peñas et alii (1991): Plantas Sivestres de Castilla y León, Valladolid, Ámbito, ISBN 84-86770-40-8

[Trop-2] «Silene latifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden.

[3] [6303292 Silene latifolia a PlantList]

[4] The incidence of polyploidy in the Caryophyllaceae of Britain and of Portugal. Blackburn, K. B. & J. K. Morton (1957) New Phytol. 56: 344-351

[5] En Epítetos Botánicos

[6] Garcke, Christian August Friedrich. Flora von Nord und Mitteldeutschland. ed. 4, 1858, p. 55.

[7] «Flora Iberica. Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares».

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]