Silicur de calci

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicSilicur de calci
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular95,91644404 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCaSi₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[Ca+2].[Si-]#[Si-] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

El silicur de calci, més correctament disilicur de calci, és un compost intersticial de color gris d'aspecte cristal·lí, constituït per àtoms de calci i de silici en una proporció 1:2, amb fórmula .

Preparació[modifica]

El silicur de calci fou obtingut per primera vegada pel químic alemany Friedrich Wöhler (1800-1882) escalfant una mescla de clorur de calci, sodi metàl·lic i fluorosilicat de sodi. Actualment s'obté escalfant en forns elèctrics, o d'insuflació d'aire, diferents mescles de reactius: una barreja d'òxid de calci o carbonat de calci amb diòxid de silici i carbó:[1]

òxid de calci i silici; clorur de calci i silici; òxid de calci i silici amb adició de fluorur de calci o de clorur de calci; per reacció directa del calci metàl·lic i el silici en atmosfera inert,

i, finalment, escalfant una mescla d'hidrur de calci i silici a una temperatura entre 1000 i 1010 °C en atmosfera d'hidrogen:

[2][3]

Propietats[modifica]

El silicur de calci no es veu afectat per l'hidrogen malgrat se l'escalfi, però és atacat fàcilment pels halògens. És lentament atacat per l'aigua donant hidròxid de calci, diòxid de silici i l'hidrogen. Amb àcid fluorhídric es torna incandescent. Quan s'exposa a l'aire s'oxida lentament, diòxid de silici i òxid de calci. L'àcid clorhídric concentrat reacciona amb ell donant una silicona de fórmula , però amb l'àcid diluït, s'obté silicur d'hidrogen, mentre que amb els àlcalis produeix hidrogen pur.[2]

Usos[modifica]

Durant la II Guerra Mundial es desenvoluparen sistemes per autoescalfar les racions de menjar que portaven els soldats que consistien en una mescla 1:1 de tetraòxid de triferro i siliciur de calci, que, en iniciar-se, produeix un escalfament suau sense despreniment de gasos.[3]

Actualment el siliciur de calci té moltes aplicacions: s'empra en la manufactura d'alguns aliatges, com per exemple per eliminar el fòsfor i com a desoxidant; i en pirotècnia s'empra com a combustible de determinades mescles, com ara en la producció de fum, de flaixos, i de taps de percussió.[3]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Neelameggham, Neale R.; Alam, Shafiq; Oosterhof, Harald; Jha, Animesh A.; Wang, Shijie Rare Metal Technology 2014 (en anglès). John Wiley & Sons, 2014-02-03. ISBN 9781118888483. 
  2. 2,0 2,1 «Calcium Silicide, CaSi2» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 Ropp, Richard C. Encyclopedia of the Alkaline Earth Compounds (en anglès). Newnes, 2012-12-31. ISBN 9780444595539.