Francisco González Ledesma

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Silver Kane)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancisco González Ledesma
Fgledesma.jpg
Francisco González Ledesma el 2006 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 març 1927 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 2015 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióNovel·lista, periodista i advocat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1941 Modifica el valor a Wikidata –  2015 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLa Vanguardia (1971–1993)
El Correo Catalán (1966–1971)
Editorial Bruguera (1947–1966) Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la policíaca, novel·la negra, Novel·la de l'oest, novel·la sentimental i novel·la històrica Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaSilver Kane
Silvia Valdemar
Rosa Alcázar
Taylor Nummy
Enrique Moriel Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaría Rosa Torralba Serra
FillsEnric González Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webgonzalez-ledesma.com Modifica el valor a Wikidata

Francisco González Ledesma (Barcelona, 17 de març de 1927 Barcelona, 2 de març de 2015) també conegut amb el pseudònim de Silver Kane, fou un advocat, escriptor en llengua castellana i periodista català, especialitzat en novel·la policíaca. Juntament amb Manuel Vázquez Montalbán, és considerat com un dels principals impulsors de la novel·la negra social a Espanya. Era el pare del també periodista Enric González.[1]

Biografia[modifica]

Novel·lista precoç, es va iniciar escrivint guions de còmics per a l'editorial Bruguera i novel·les de l'Oest que lliura a un ritme d'una a la setmana, sota el pseudònim de Silver Kane, activitat que li proporciona ofici i recursos literaris, a més de permetre-li pagar-se la carrera de Dret. Va obtenir en 1948, amb solament 21 anys, el Premi Internacional de Novel·la instituït per l'editor Josep Janés per la seva novel·la Sombras viejas i en el jurat del qual es trobaven Somerset Maugham i Walter Starkie. No obstant això, la censura franquista va prohibir la seva publicació, titllant l'autor de rojo i "pornògraf", fet que el va sumir en el silenci com a novel·lista i el va dur a dedicar-se primer a l'advocacia i després al periodisme, a El Correo Catalán i, durant 25 anys, a La Vanguardia, on va arribar a ser redactor en cap. Ambdues professions li van proporcionar un bon coneixement de la societat, dels carrers de Barcelona, dels polítics i del món de les finances, que utilitzarà en les seves futures novel·les.

Durant els anys cinquanta i seixanta va arribar a publicar, sempre amb pseudònims, gairebé un miler de novel·les populars. Amb el nom Taylor Nummy, publicava autor de novel·les de lladres i serenos i de militars; Fernando Robles i Rosa Alcázar eren els pseudònims per a les novel·les romàntiques i Silver Kane per a les novel·les de l’Oest; a més, com a Silvia Valdemar, responia un consultori sentimental en una revista. A banda, en el seu temps lliure, va escriure Los napoleones (que també va ser prohibida), Las calles de nuestros padres i Expediente Barcelona (finalista del Premi Ciutat de València, en 1983), que no van poder ser publicades fins a la transició política a la democràcia. El 1984 va rebre el Premi Planeta per Crónica sentimental en rojo premi que li va suposar notable popularitat i molts ànims per a seguir escrivint.

La seva novel·la Expediente Barcelona va ser traduïda i publicada per la prestigiosa editorial francesa Gallimard, la qual cosa li va proporcionar un prestigi i èxit editorial a França molt superior del que gaudeix a Espanya, fins al punt que les seves noves novel·les apareixen publicades abans en el país veí. El protagonista de les seves novel·les, el comissari Ricardo Méndez, barreja d'escepticisme i punt d'honor, segueix els cànons del relat criminal. Méndez apareix per primera vegada precisament a Expediente Barcelona i inaugura una sèrie novel·lística que, al costat de la mateixa ciutat de Barcelona, constituïx el nexe central de les seves novel·les. En 2007 i 2008 va tornar a fer servir un pseudònim, Enrique Moriel, per a publicar La ciudad sin tiempo i El candidato de Dios. També va publicar un llibre de dret, El dret català actual.

Premis i reconeixements[modifica]

Va rebre el premi de periodisme El Cérvol i el premi Ciutat de Barcelona de cinema i, a l'abril de 2010, fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per Generalitat de Catalunya.[2]

Obres[modifica]

  • Sombras viejas - 1948
  • Los Napoleones - 1977
  • Soldados - 1985
  • 42 Kilómetros de Compasión - 1986
  • Los símbolos - 1987
  • Cine Soledad - 1993
  • Tiempo de venganza - 2003
  • El adoquín azul - 2002

Serie Méndez[modifica]

  • Expediente Barcelona - 1983
  • Las calles de nuestros padres - 1984
  • Crónica sentimental en rojo - Premi Planeta de Novel·la 1984
  • La Dama de Cachemira - 1986
  • Historia de Dios en una esquina - 1991
  • El pecado o algo parecido - 2002 Premi Hammet

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
José Luis Olaizola Sarriá
La guerra del general Escobar
Premi Planeta
1984
Succeït per:
Juan Antonio Vallejo-Nágera
Yo el rey