Silvia Federici

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSilvia Federici
La escritora y activista feminista Silvia Federici (cropped).jpg
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 abril 1942 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Parma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaFeminisme marxista Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Buffalo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballSociologia, estudis de gènere i filosofia política Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsofa, escriptora, professora d'universitat i feminista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Hofstra Modifica el valor a Wikidata
Interessat enBruixeria, Procomú i Moviment antiglobalització Modifica el valor a Wikidata
MovimentFeminisme marxista Modifica el valor a Wikidata
Participà en
4 gener 2021Dialogue for Catalonia Modifica el valor a Wikidata

iTunes: 548468733 Modifica el valor a Wikidata

Silvia Federici (Parma, 20 d'abril de 1942) és una escriptora, professora i activista del moviment autònom i del feminisme de tradició marxista.[1] És professora emèrita i Teaching Fellow a la Hofstra University, on és professora de ciències socials.[2] Treballà com a professora a Nigèria durant molts anys, és també la cofundadora del Committee for Academic Freedom in Africa, i membre del Midnight Notes Collective.[3]

Biografia[modifica]

Federici va créixer a Itàlia, i el 1967 marxà als Estats Units per a doctorar-se en filosofia a la Universitat de Buffalo.[4] Va ensenyar a la Universitat de Port Harcourt a Nigèria, i va ser professora associada i més tard catedràtica de Filosofia Política i Estudis Internacionals al New College de la Universitat de Hofstra.

Va ser co-fundadora del Col·lectiu Feminista Internacional, organitzadora de la campanya pel salari pel treball domèstic (Wages for Housework, WFH), i va participar amb el Midnight Notes Collective. Fou cofundadora del Committee for Academic Freedom in Africa, una organització que dóna suport a la lluita d'estudiants i professors contra els ajustaments estructurals de les economies i els sistemes educatius africans. El 1995, va ser cofundadora de l'Associació de Filosofia Radical (RPA), un projecte contra la pena de mort als Estats Units.

El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[5]

Contribucions acadèmiques[modifica]

L'obra més coneguda de Federici, Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulació primitiva,[6] s'expandeix en l'obra de Leopoldina Fortunati. En ella argumenta contra l'afirmació de Karl Marx que l'acumulació primitiva és precursora necessària del capitalisme. En canvi, postula que l'acumulació primitiva és una característica fonamental del mateix capitalisme, i que el capitalisme, amb la finalitat de perpetuar-se, requereix una infusió constant del capital expropiat.

Federici connecta aquesta expropiació al treball no remunerat de les dones, ambdues connectades a la reproducció i d'altra banda, el que ella emmarca com a condició històrica per al sorgiment d'una economia capitalista predicada sobre el treball assalariat. En relació amb això descriu la lluita històrica per béns comuns i la lluita pel comunalisme. En lloc de veure el capitalisme com una derrota alliberadora del feudalisme, Federici interpreta l'ascens del capitalisme com un moviment reaccionari de subvertir la creixent onada de comunalisme i per retenir el contracte social bàsic.

En la dècada de 1970, James va participar en la campanya a favor del salari pel treball domèstic a Nova York, iniciat en primer lloc per Selma James.

Situa la institucionalització de la violació i la prostitució, així com els judicis contra l'heretgia i la caça de bruixes, incendis i tortures en el centre d'un sotmetiment metòdic de les dones i l'apropiació del seu treball. Això està lligat a l'expropiació colonial i ofereix un marc per a la comprensió de la tasca de la Fons Monetari Internacional, del Banc Mundial, i d'altres institucions com la participació en un nou cicle d'acumulació primitiva, de manera que tot el que és comunitari, com l'aigua, les llavors, el nostre codi genètic, es privatitza en el que equival a una nova ronda de tanques.

Obra[modifica]

  • (2004) "Il Femminismo e il Movimento contro la guerra USA", in DeriveApprodi #24
  • (2004) Caliban and the Witch: Women, the Body and Primitive Accumulation. Brooklyn, NY: Autonomedia [ed. cat.: Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulació primitiva, Barcelona, Virus, 2018][7]
  • (2012) Revolution at Point Zero: Housework, Reproduction, and Feminist Struggle, Brooklyn/Oakland: Common Notions/PM Press
  • (2017) El patriarcat del salari, Manresa, Tigre de Paper[8]
  • (2019) Tornar a encantar el món. El feminisme i la política dels comuns, Manresa, Tigre de Paper[9]

Llibres editats[modifica]

  • (1995) (ed.) Enduring Western Civilization: The Construction of the Concept of Western Civilization and Its "Others". Westport, CT, and London: Praeger.
  • (2000) (ed.) A Thousand Flowers: Structural Adjustment and the Struggle for Education in Africa. Africa World Press.
  • (2000) (eds.) African Visions: Literary Images, Political Change, and Social Struggle in Contemporary Africa. Westport, CT, and London: Praeger.

Articles d'accés lliure online[modifica]

Xerrades (fitxers d'àudio)[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Silvia Frederici biography at Interactivist
  2. Silvia Frederici biography at Democracy Now
  3. [1] On capitalism, colonialism, women and food politics, Politics and Culture 2009 (2) - Special Issue on Food & Sovereignty
  4. [enllaç sense format] http://www.politicsandculture.org/2009/11/03/silvia-federici-on-capitalism-colonialism-women-and-food-politics/
  5. «Yoko Ono, Dilma Rousseff i 5 Nobels, en un manifest d'Òmnium per l'amnistia dels presos». 324cat, 04-01-2021. [Consulta: 4 gener 2021].
  6. Roqueta, Marta. «Caliban, la bruixa i el coronavirus». El Temps, 19-03-2020. [Consulta: 4 gener 2021].
  7. «Virus Editorial». [Consulta: 16 abril 2018].
  8. «Tigre de Paper Edicions».
  9. «Hem de teixir el que el capitalisme ha separat». Ara, 17-05-2019. [Consulta: 24 juny 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silvia Federici
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Silvia Federici