Silvia Federici
.jpg) (2014)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 abril 1942 (78 anys) Parma (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Feminisme marxista |
| Formació | Universitat de Buffalo |
| Activitat | |
| Camp de treball | Sociologia, estudis de gènere i filosofia política |
| Ocupació | Filòsofa, escriptora, professora d'universitat i feminista |
| Ocupador | Universitat Hofstra |
| Interessat en | Bruixeria, Procomú i Moviment antiglobalització |
| Moviment | Feminisme marxista |
| Participà en | |
| 4 gener 2021 | Dialogue for Catalonia |
 | |
Silvia Federici (Parma, 20 d'abril de 1942) és una escriptora, professora i activista del moviment autònom i del feminisme de tradició marxista.[1] És professora emèrita i Teaching Fellow a la Hofstra University, on és professora de ciències socials.[2] Treballà com a professora a Nigèria durant molts anys, és també la cofundadora del Committee for Academic Freedom in Africa, i membre del Midnight Notes Collective.[3]
Biografia[modifica]
Federici va créixer a Itàlia, i el 1967 marxà als Estats Units per a doctorar-se en filosofia a la Universitat de Buffalo.[4] Va ensenyar a la Universitat de Port Harcourt a Nigèria, i va ser professora associada i més tard catedràtica de Filosofia Política i Estudis Internacionals al New College de la Universitat de Hofstra.
Va ser co-fundadora del Col·lectiu Feminista Internacional, organitzadora de la campanya pel salari pel treball domèstic (Wages for Housework, WFH), i va participar amb el Midnight Notes Collective. Fou cofundadora del Committee for Academic Freedom in Africa, una organització que dóna suport a la lluita d'estudiants i professors contra els ajustaments estructurals de les economies i els sistemes educatius africans. El 1995, va ser cofundadora de l'Associació de Filosofia Radical (RPA), un projecte contra la pena de mort als Estats Units.
El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[5]
Contribucions acadèmiques[modifica]
L'obra més coneguda de Federici, Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulació primitiva,[6] s'expandeix en l'obra de Leopoldina Fortunati. En ella argumenta contra l'afirmació de Karl Marx que l'acumulació primitiva és precursora necessària del capitalisme. En canvi, postula que l'acumulació primitiva és una característica fonamental del mateix capitalisme, i que el capitalisme, amb la finalitat de perpetuar-se, requereix una infusió constant del capital expropiat.
Federici connecta aquesta expropiació al treball no remunerat de les dones, ambdues connectades a la reproducció i d'altra banda, el que ella emmarca com a condició històrica per al sorgiment d'una economia capitalista predicada sobre el treball assalariat. En relació amb això descriu la lluita històrica per béns comuns i la lluita pel comunalisme. En lloc de veure el capitalisme com una derrota alliberadora del feudalisme, Federici interpreta l'ascens del capitalisme com un moviment reaccionari de subvertir la creixent onada de comunalisme i per retenir el contracte social bàsic.
En la dècada de 1970, James va participar en la campanya a favor del salari pel treball domèstic a Nova York, iniciat en primer lloc per Selma James.
Situa la institucionalització de la violació i la prostitució, així com els judicis contra l'heretgia i la caça de bruixes, incendis i tortures en el centre d'un sotmetiment metòdic de les dones i l'apropiació del seu treball. Això està lligat a l'expropiació colonial i ofereix un marc per a la comprensió de la tasca de la Fons Monetari Internacional, del Banc Mundial, i d'altres institucions com la participació en un nou cicle d'acumulació primitiva, de manera que tot el que és comunitari, com l'aigua, les llavors, el nostre codi genètic, es privatitza en el que equival a una nova ronda de tanques.
Obra[modifica]
- (2004) "Il Femminismo e il Movimento contro la guerra USA", in DeriveApprodi #24
- (2004) Caliban and the Witch: Women, the Body and Primitive Accumulation. Brooklyn, NY: Autonomedia [ed. cat.: Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulació primitiva, Barcelona, Virus, 2018][7]
- (2012) Revolution at Point Zero: Housework, Reproduction, and Feminist Struggle, Brooklyn/Oakland: Common Notions/PM Press
- (2017) El patriarcat del salari, Manresa, Tigre de Paper[8]
- (2019) Tornar a encantar el món. El feminisme i la política dels comuns, Manresa, Tigre de Paper[9]
Llibres editats[modifica]
- (1995) (ed.) Enduring Western Civilization: The Construction of the Concept of Western Civilization and Its "Others". Westport, CT, and London: Praeger.
- (2000) (ed.) A Thousand Flowers: Structural Adjustment and the Struggle for Education in Africa. Africa World Press.
- (2000) (eds.) African Visions: Literary Images, Political Change, and Social Struggle in Contemporary Africa. Westport, CT, and London: Praeger.
Articles d'accés lliure online[modifica]
- Feminism and the Politics of the CommonsThe Commoner, 2011
- On capitalism, colonialism, women and food politics, Politics and Culture 2009 (2) - Special Issue on Food (&) Sovereignty
- Witch-Hunting, Globalization, and Feminist Solidarity in Africa Today, The Commoner, 2008
- Precarious Labour: A Feminist Viewpoint, 2008
- Notes on the edu–factory and Cognitive Capitalism, 2007 (with George Caffentzis)
- Theses on Mass Worker and Social Capital (1972, with Mario Montano)
- War, Globalization and Reproduction
- Mormons in space (with George Caffentzis)
- Why Feminists Should Oppose Capital Punishment
- Donne, Globalizzazione e Movimento Internazionale delle Donne
- Genoa and the antiglobalization movement (with George Caffentzis)
- The great Caliban:The struggle against the rebel body, from Caliban & the Witch
- All the World Needs a Jolt: Social Movements and Political Crisis in Medieval Europe, from Caliban & the Witch
- The Debt Crisis, Africa and the New Enclosures
- The War in Jugoslavia. On Whom the Bombs are Falling? (1999, with Massimo De Angelis)
- "Viet Cong Philosophy: Tran Duc Thao". TELOS 06 (Fall 1970). New York: Telos Press
- Development and Underdevelopment in Nigeria (1985)
- "On Elder Care" *[2]
Xerrades (fitxers d'àudio)[modifica]
- Silvia Federici, recorded live at Fusion Arts, NYC. (11.30.04)
- Audio from a talk entitled The Body, Capitalist Accumulation And The Accumulation Of Labour Power by Silvia Federici for Bristol Radical History Group
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Silvia Frederici biography at Interactivist
- ↑ Silvia Frederici biography at Democracy Now
- ↑ [1] On capitalism, colonialism, women and food politics, Politics and Culture 2009 (2) - Special Issue on Food & Sovereignty
- ↑ http://www.politicsandculture.org/2009/11/03/silvia-federici-on-capitalism-colonialism-women-and-food-politics/
- ↑ «Yoko Ono, Dilma Rousseff i 5 Nobels, en un manifest d'Òmnium per l'amnistia dels presos». 324cat, 04-01-2021. [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ Roqueta, Marta. «Caliban, la bruixa i el coronavirus». El Temps, 19-03-2020. [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ «Virus Editorial». [Consulta: 16 abril 2018].
- ↑ «Tigre de Paper Edicions».
- ↑ «Hem de teixir el que el capitalisme ha separat». Ara, 17-05-2019. [Consulta: 24 juny 2019].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silvia Federici |
