Silvia Federici

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSilvia Federici
La escritora y activista feminista Silvia Federici (cropped).jpg
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 abril 1942 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Parma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaFeminisme marxista Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Buffalo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballSociologia, estudis de gènere i filosofia política Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Nova York Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsofa, escriptora, professora d'universitat, feminista i activista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Hofstra Modifica el valor a Wikidata
Interessat enBruixeria, Procomú i Moviment antiglobalització Modifica el valor a Wikidata
MovimentFeminisme marxista Modifica el valor a Wikidata
Participà en
4 gener 2021Dialogue for Catalonia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

iTunes: 548468733 Discogs: 1918622 Modifica el valor a Wikidata

Silvia Federici (Parma, 20 d'abril de 1942) és una filòsofa, professora i activista del moviment autònom i del feminisme de tradició marxista.[1] És professora emèrita de Ciències Socials a la Hofstra University. Treballà com a professora a Nigèria durant molts anys, és també la cofundadora del Committee for Academic Freedom in Africa i membre del Midnight Notes Collective.[2]

Biografia[modifica]

Federici va créixer a Itàlia i el 1967 marxà als Estats Units (EUA) per a doctorar-se en filosofia a la Universitat de Buffalo.[3] Va ensenyar a la Universitat de Port Harcourt a Nigèria, i va ser professora associada i més tard catedràtica de Filosofia Política i Estudis Internacionals al New College de la Universitat de Hofstra.

En la dècada del 1970, va ser cofundadora amb Selma James de l'International Feminist Collective i organitzadora de la campanya Wages for Housework («salari pel treball domèstic»).[4] Fou cofundadora del Committee for Academic Freedom in Africa, una organització que dona suport a la lluita d'estudiants i professors contra els ajustaments estructurals de les economies i els sistemes educatius africans. El 1995, va ser cofundadora de l'Associació de Filosofia Radical, un projecte contra la pena de mort als EUA.

El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que signà el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[5]

Caliban i la bruixa[modifica]

L'obra més coneguda de Federici, Caliban i la bruixa,[6] s'expandeix en l'obra de Leopoldina Fortunati. En ella argumenta contra l'afirmació de Karl Marx que l'«acumulació primitiva» és precursora necessària del capitalisme. En canvi, postula que l'acumulació primitiva és una característica fonamental del mateix capitalisme, i que el capitalisme, amb la finalitat de perpetuar-se, requereix una infusió constant del capital expropiat.

Federici relaciona aquesta expropiació amb el treball no remunerat de les dones, ambdós factors connectats a la reproducció que emmarca com a condició històrica per al sorgiment d'una economia capitalista predicada sobre el treball assalariat. En relació amb això descriu la lluita històrica per béns comuns i la lluita pel comunalisme. En lloc de veure el capitalisme com una derrota alliberadora del feudalisme, Federici interpreta l'ascens del capitalisme com un moviment reaccionari de subvertir la creixent onada de comunalisme i refrenar el contracte social bàsic.[7]

A continuació, Federici situa la institucionalització de la violació i la prostitució, així com els judicis contra l'heretgia i la caça de bruixes, incendis i tortures en el centre d'un sotmetiment metòdic de les dones i l'apropiació del seu treball, fet també lligat a l'expropiació colonial, i ofereix un marc per a la comprensió de la labor del Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i d'altres institucions en el marc de la participació en un nou cicle d'acumulació primitiva, de manera que tot el que és comunitari com l'aigua, les llavors o el codi genètic, es privatitza i es tanca.[8]

Obra publicada en català[modifica]

Referències[modifica]

  1. Vinyoles Casas, Carme. «Silvia Federici en el congrés de l'ICD». El Punt Avui, 23-10-2020. [Consulta: 11 març 2021].
  2. «Silvia Federici». Llegir en català. [Consulta: 11 març 2021].
  3. «Silvia Federici, On capitalism, colonialism, women and food politics». [Consulta: 11 març 2021].
  4. Moraleda, Alba «Si soy abolicionista lo soy con todas las formas de explotación del trabajo humano» (en castellà). El País [Madrid], 20-03-2019. ISSN: 1134-6582.
  5. «Yoko Ono, Dilma Rousseff i 5 Nobels, en un manifest d'Òmnium per l'amnistia dels presos». 324cat, 04-01-2021. [Consulta: 4 gener 2021].
  6. Roqueta, Marta. «Caliban, la bruixa i el coronavirus». El Temps, 19-03-2020. [Consulta: 4 gener 2021].
  7. Babiker, Sarah. «La caza de brujas contribuyó a destruir el poder social de la mujer, a desvalorizarla como sujeto». El Salto, 19-03-2019. [Consulta: 11 març 2021].
  8. «War, Globalisation and Reproduction» (en anglès). [Consulta: 11 març 2021].
  9. La persecución de las brujas permitió el capitalismo (en castellà), 2013-09-17. 
  10. Celma, Anna. «Necessitem una infraestructura material, emocional i social de les cures». Directa, 03-09-2019. [Consulta: 11 març 2021].
  11. Benítez, Isabel. «Caça de bruixes, privatitzacions i capitalisme: una relació pendent d’estudi». Directa, 22-06-2020. [Consulta: 11 març 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silvia Federici
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Silvia Federici