Silvia Federici

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSilvia Federici
Silvia Federici.jpg
Naixement 1942 (74/75 anys)
Parma
Alma mater Universitat de Buffalo
Ocupació filòsofa i escriptora
Modifica dades a Wikidata

Silvia Federici (Parma, Itàlia, 1942) és una escriptora, professora i activista del moviment autònom i del feminisme de tradició marxista.[1] És professora emèrita i Teaching Fellow a la Hofstra University, on és professora de ciències socials.[2] Treballà com a professora a Nigèria durant molts anys, és també la cofundadora del Committee for Academic Freedom in Africa, i membre del Midnight Notes Collective.[3]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Federici va créixer a Itàlia, i el 1967 marxà als Estats Units per a doctorar-se en filosofia a la Universitat de Buffalo.[4] Va ensenyar a la Universitat de Port Harcourt a Nigèria, i va ser professora associada i més tard catedràtica de Filosofia Política i Estudis Internacionals al New College de la Universitat de Hofstra.

Va ser co-fundadora del Col·lectiu Feminista Internacional, organitzadora de la campanya pel salari pel treball domèstic (Wages for Housework, WFH), i va participar amb el Midnight Notes Collective. Fou cofundadora del Committee for Academic Freedom in Africa, una organització que dóna suport a la lluita d'estudiants i professors contra els ajustaments estructurals de les economies i els sistemes educatius africans. El 1995, va ser cofundadora de l'Associació de Filosofia Radical (RPA), un projecte contra la pena de mort als Estats Units.

Contribucions acadèmiques[modifica | modifica el codi]

L'obra més coneguda de Federici, Caliban and the Witch: Women, the Body and Primitive Accumulation, s'expandeix en l'obra de Leopoldina Fortunati. En ella argumenta contra l'afirmació de Karl Marx que l'acumulació primitiva és precursora necessària del capitalisme. En canvi, postula que l'acumulació primitiva és una característica fonamental del mateix capitalisme, i que el capitalisme, amb la finalitat de perpetuar-se, requereix una infusió constant del capital expropiat.

Federici connecta aquesta expropiació al treball no remunerat de les dones, ambdues connectades a la reproducció i d'altra banda, el que ella emmarca com a condició històrica per al sorgiment d'una economia capitalista predicada sobre el treball assalariat. En relació amb això descriu la lluita històrica per béns comuns i la lluita pel comunalisme. En lloc de veure el capitalisme com una derrota alliberadora del feudalisme, Federici interpreta l'ascens del capitalisme com un moviment reaccionari de subvertir la creixent onada de comunalisme i per retenir el contracte social bàsic.

En la dècada de 1970, James va participar en la campanya a favor del salari pel treball domèstica Nova York, iniciat en primer lloc per Selma James.

Situa la institucionalització de la violació i la prostitució, així com els judicis contra l'heretgia i la caça de bruixes, incendis i tortures en el centre d'un sotmetiment metòdic de les dones i l'apropiació del seu treball. Això està lligat a l'expropiació colonial i ofereix un marc per a la comprensió de la tasca de la Fons Monetari Internacional, del Banc Mundial, i d'altres institucions com la participació en un nou cicle d'acumulació primitiva, de manera que tot el que és comunitari, com l'aigua, les llavors, el nostre codi genètic, es privatitza en el que equival a una nova ronda de tanques.

Obra[modifica | modifica el codi]

Llibres editats[modifica | modifica el codi]

  • (1995) (ed.) Enduring Western Civilization: The Construction of the Concept of Western Civilization and Its "Others". Westport, CT, and London: Praeger.
  • (2000) (ed.) A Thousand Flowers: Structural Adjustment and the Struggle for Education in Africa. Africa World Press.
  • (2000) (eds.) African Visions: Literary Images, Political Change, and Social Struggle in Contemporary Africa. Westport, CT, and London: Praeger.

Articles d'accés lliure online[modifica | modifica el codi]

Xerrades (fitxers d'àudio)[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]