Silvita
 Silvita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | KCl |
| Epònim | Franciscus Sylvius |
| Localitat tipus | Vesuvi |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 03.AA.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.02 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Hàbit cristal·lí | cubs i octaèdres; columnar, in crostes, granular, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 6.2931 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | isomètrica hexoctahedral (4/m32/m) F m3m |
| Massa molar | 74.55 g |
| Color | incolor, blanc, gris pàl·lid, blau pàl·lid, pot ser vermella per inclusions d'hematita |
| Exfoliació | perfecta en [100], [010], [001] |
| Fractura | rara |
| Tenacitat | fràgil a dúctil |
| Duresa | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 1,993 |
| Densitat | 1.987 |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | 1,4903 |
| Pleocroisme | visible en cristalls acolorits |
| Fluorescència | no en té |
| Altres característiques | sabor salat i amarg |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Syl |
| Referències | [1] |
La silvita, de vegades també anomenada silvina, és un mineral del grup dels halurs. Rep el seu nom de François Sylvius de le Boe (1614-1672), un físic i químic de Leyden, Països Baixos.
Característiques[modifica]
Químicament és un clorur potàssic (KCl). Cristal·litza, com la sal gemma, en el sistema isomètric, dominant en cubs. Més freqüentment es presenta en masses cristal·lines incolores o vermelles per la presència de substàncies estranyes. La seva lluentor és vítria. És soluble en aigua i de gust amarg, la seva coloració és violeta a la flama del bufador, però per poder observar-la cal mirar a través d'un vidre de color blau de cobalt per eliminar el color groc de les sals de sodi que sempre acompanyen aquesta i que emmascaren el violeta propi de les potàssiques. En dissolució precipita amb el clorur de platí en octàedres grocs de cloroplatinat potàssic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la silvita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, vil·liaumita, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.
Formació[modifica]
La silvita és un dels últims minerals evaporítics a precipitar fora de la solució. Com a tal, només es troba en zones salines molt seques. Acompanya a la sal comuna en molts dels seus jaciments, en capes i bolsadas dins d'ella. El seu ús principal és com un fertilitzant de potassi. Es troba en molts dipòsits evaporítics a tot el món. Dipòsits amb llit massius ocorren a Nou Mèxic i l'oest de Texas, i en Utah als Estats Units, però la font més gran del món està a Saskatchewan, Canadà. Els vasts dipòsits a Saskatchewan van ser formats per l'evaporació del mar Devonià. Es troba també a Súria, Cardona i Sallent.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silvita |