Silvio Berlusconi

Silvio Berlusconi

Biografia
Naixement	29 setembre 1936 (82 anys) Milà
Senador del Senat italià  15 març 2013 – 27 novembre 2013   Ministre de Desenvolupament Econòmic  4 maig 2010 – 4 octubre 2010 ← Claudio Scajola – Paolo Romani →   President del Consell de Ministres d'Itàlia  8 maig 2008 – 16 novembre 2011 ← Romano Prodi – Mario Monti → Nomenat per: Giorgio Napolitano   Ministre d'Economia i Finances d'Itàlia  8 maig 2006 – 17 maig 2006 ← Giulio Tremonti – Tommaso Padoa-Schioppa →   Ministre de Salut d'Itàlia  10 març 2006 – 17 maig 2006 ← Francesco Storace – Livia Turco →   President del Consell de Ministres d'Itàlia  23 abril 2005 – 17 maig 2006 ← Silvio Berlusconi – Romano Prodi → Nomenat per: Carlo Azeglio Ciampi   Ministre d'Economia i Finances d'Itàlia  3 juliol 2004 – 16 juliol 2004 ← Giulio Tremonti – Domenico Siniscalco →   President del Consell Europeu  1r juliol 2003 – 31 desembre 2003 ← Costas Simitis – Bertie Ahern →   Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia  14 novembre 2002 – 6 gener 2002 ← Renato Ruggiero – Franco Frattini →   President del Consell de Ministres d'Itàlia  11 juny 2001 – 23 abril 2005 ← Giuliano Amato – Silvio Berlusconi → Nomenat per: Carlo Azeglio Ciampi   Diputat europeu  20 juliol 1999 – 10 juny 2001 Circumscripció electoral: Itàlia Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1999   President del Consell de Ministres d'Itàlia  10 maig 1994 – 17 gener 1995 ← Carlo Azeglio Ciampi – Lamberto Dini → Nomenat per: Oscar Luigi Scalfaro   Diputat de la República d'Itàlia  15 abril 1994 – 14 març 2013
Dades personals
Religió	Catolicisme
Educació	Universitat de Milà (–1961)
Activitat
Director de tesi	Remo Franceschelli
Ocupació	Polític, emprenedor, empresari de mitjans, director de teatre i advocat
Partit polític	Força Itàlia (2013–) Poble de la Llibertat (2009–2013) Força Itàlia (1994–2009)
Esport	futbol
Altres
Cònjuge	Carla Dall'Oglio (1965–1985) Veronica Lario (1990–2014)
Fills	Pier Silvio Berlusconi Barbara Berlusconi Marina Berlusconi Luigi Berlusconi Eleonora Berlusconi
Pares	Luigi Berlusconi, Rosa Bossi
Germans	Maria Antonietta Berlusconi i Paolo Berlusconi
Condemnat per	malversació  (pena de presó, inhabilitació per càrrecs públics) frau fiscal  (pena de presó, inhabilitació per càrrecs públics) frau comptable  (pena de presó, inhabilitació per càrrecs públics) frau comptable  (sense valor) perjuri  (sense valor) finançament il·legal de partits  (sense valor)
Premis
Orde d'Abd-al-Aziz Al Saüd  cavaller de l'Orde al Mèrit del Treball  Cavaller de l'Orde de Pius IX  Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi  premi Emmy Internacional al millor executiu en cap  Orde de l'Infant Dom Henrique  Gran Creu de l'Orde de l'Estrella de Romania  gran creu de la Reial Orde Noruega del Mèrit  Orde de Stara Planina  Gran Creu de l'Orde del Mèrit de la República de Polònia  Gran Oficial de l'Orde de les Tres Estrelles  Orde Nacional del Mèrit  Gran Creu de l'Orde El Sol del Perú
Signatura

Silvio Berlusconi (Milà, 29 de setembre de 1936) és un empresari i polític italià, que fou Primer Ministre d'Itàlia, cap del partit polític Poble de la Llibertat i magnat dels mitjans de comunicació amb la seva presidència del grup Mediaset.

Biografia

Fill d'un banquer de classe mitjana, va iniciar a principis dels anys 1960 una empresa de construcció immobiliària, que es va transformar en la més important del seu país. Amb la fundació de "Telemilano" el 1978, va ingressar en el món dels mitjans de comunicació i va esdevenir l'home més poderós d'aquest sector a Itàlia durant els anys 1980. Actualment posseeix la xarxa televisiva Mediaset.

L'any 1975, autors desconeguts, li van posar una bomba al seu domicili i rebé amenaces, cosa que el va portar durant uns mesos a marxar a Suïssa i Espanya.

Segons la revista Forbes, Berlusconi és la persona més adinerada d'Itàlia, amb una fortuna de 5.900 milions de dòlars i ocupa el lloc 45 entre les majors fortunes personals del món.

Carrera política

Va entrar en política fundant el partit Força Itàlia el 1994. Invocà el perill comunista per tal d'impedir l'arribada al poder de l'esquerra italiana. Ell mateix es defineix com liberal i considera Itàlia com una gran empresa. Els seus adversaris el consideren demagog i populista i remarquen la interferència dels seus negocis amb la política. Ha estat acusat en repetides ocasions de connexions amb la màfia, i alguns dels seus col·laboradors més propers, com Cesare Previti, han estat condemnats en ferm per corrupció de la justícia.

En política exterior donà suport als Estats Units en la guerra d'Iraq, malgrat declarar Itàlia com no bel·ligerant hi envià tropes després de la guerra, també és partidari d'establir relacions comercials amb Rússia i de l'ingrés de Turquia a la Unió Europea.

Va presentar la seva dimissió el 12 de novembre de 2011 després d'aprovar al Parlament italià el pla anticrisi exigit per la Unió Europea. Mario Monti es perfila com a successor.

Bibliografia

• Gustau Navarro i Barba Bagasses, lladres i ministres al país de Berlusconi Edicions dels A.L.I.LL, Mataró, 2009. ISBN 978-84-613-6192-2
• (alemany) Geschäfte mit dem Vatikan. Die Affäre Sindona. München 1987. ISBN 3-426-03970-2
• Amedeo Benedetti, Il linguaggio e la retorica della nuova politica italiana: Silvio Berlusconi e Forza Italia, Erga, Genova, 2004, ISBN 8881633639
• L'odore dei soldi. Origini e misteri delle fortune di Silvio Berlusconi (Elio Veltri and Marco Travaglio, 2001, Editori Riuniti, ISBN 88-359-5007-4).
• (italià)Mani pulite. La vera storia. Da Mario Chiesa a Silvio Berlusconi (Gianni Barbacetto, Peter Gomez and Marco Travaglio, 2002, Editori Riuniti, ISBN 88-359-5241-7)
• (italià) L'amico degli amici. (Marco Travaglio and Peter Gomez, 2005, RCS MediaGroup, ISBN 88-17-00707-2)

Enllaços externs

• Silvio Berlusconi Fans Club (italià)