Silvio Berlusconi
Silvio Berlusconi (Milà, 29 de setembre de 1936) és un empresari i polític italià, que fou Primer Ministre d'Itàlia, cap del partit polític Poble de la Llibertat i magnat dels mitjans de comunicació amb la seva presidència del grup Mediaset.
Biografia[modifica]
Fill d'un banquer de classe mitjana, va iniciar a principis dels anys 1960 una empresa de construcció immobiliària, que es va transformar en la més important del seu país. Amb la fundació de "Telemilano" el 1978, va ingressar en el món dels mitjans de comunicació i va esdevenir l'home més poderós d'aquest sector a Itàlia durant els anys 1980. Actualment posseeix la xarxa televisiva Mediaset.
L'any 1975, autors desconeguts, li van posar una bomba al seu domicili i rebé amenaces, cosa que el va portar durant uns mesos a marxar a Suïssa i Espanya.
Segons la revista Forbes, Berlusconi és la persona més adinerada d'Itàlia, amb una fortuna de 5.900 milions de dòlars i ocupa el lloc 45 entre les majors fortunes personals del món.
Carrera política[modifica]
Va entrar en política fundant el partit Força Itàlia el 1994. Invocà el perill comunista per tal d'impedir l'arribada al poder de l'esquerra italiana i va guanyar una victòria decisiva, la primera del centredreta des de la Segona Guerra Mundial.[1] i Berlusconi es convertí en primer ministre, dimitint al desembre per acusacions de corrupció.[2]
A les eleccions legislatives italianes de 2001 es destacà clarament per davant dels altres dos socis de la coalició Casa delle Libertà, que obtingué majoria absoluta i Berlusconi esdevingué de nou primer ministre, malgrat les nombroses causes judicials que s'acumulaven contra ell, però els continus enfrontaments entre els socis del govern feren que amb les Eleccions legislatives italianes de 2006 passés a l'oposició.[3]
El 24 de gener de 2008 Romano Prodi, va perdre una moció de confiança cosa que va provocar la caiguda del seu govern,[4] i Berlusconi es va convertir de nou en primer ministre a les eleccions legislatives italianes de 2008, però va presentar la seva dimissió el 12 de novembre de 2011 després d'aprovar al Parlament italià el pla anticrisi exigit per la Unió Europea.[5] Mario Monti es perfila com a successor.[6]
Ell mateix es defineix com liberal i considera Itàlia com una gran empresa. Els seus adversaris el consideren demagog i populista i remarquen la interferència dels seus negocis amb la política. Ha estat acusat en repetides ocasions de connexions amb la màfia, i alguns dels seus col·laboradors més propers, com Cesare Previti, han estat condemnats en ferm per corrupció de la justícia.
En política exterior donà suport als Estats Units en la guerra d'Iraq, malgrat declarar Itàlia com no bel·ligerant hi envià tropes després de la guerra, també és partidari d'establir relacions comercials amb Rússia i de l'ingrés de Turquia a la Unió Europea.
Referències[modifica]
- ↑ «In pictures: Berlusconi in politics» (en anglès). BBC, 27-11-2013. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «La discesa in campo di Berlusconi: 22 anni fa il primo governo» (en italià). Corriere de la Sera, 16-05-2010. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Forza Italia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prodi dimiteix com a president del govern italià». El Punt Avui, 24-01-2008. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Berlusconi dimitirà un cop aprovades les mesures d'austeritat». VilaWeb, 8 novembre del 2011. [Consulta: 8 novembre 2011].
- ↑ «Berlusconi presentarà la seva dimissió en les properes hores». diari Ara, 12-11-2011 [Consulta: 12 novembre 2011].
Bibliografia[modifica]
- Gustau Navarro i Barba Bagasses, lladres i ministres al país de Berlusconi Edicions dels A.L.I.LL, Mataró, 2009. ISBN 978-84-613-6192-2
- (alemany) Geschäfte mit dem Vatikan. Die Affäre Sindona. München 1987. ISBN 3-426-03970-2
- Amedeo Benedetti, Il linguaggio e la retorica della nuova politica italiana: Silvio Berlusconi e Forza Italia, Erga, Genova, 2004, ISBN 8881633639
- L'odore dei soldi. Origini e misteri delle fortune di Silvio Berlusconi (Elio Veltri and Marco Travaglio, 2001, Editori Riuniti, ISBN 88-359-5007-4).
- (italià)Mani pulite. La vera storia. Da Mario Chiesa a Silvio Berlusconi (Gianni Barbacetto, Peter Gomez and Marco Travaglio, 2002, Editori Riuniti, ISBN 88-359-5241-7)
- (italià) L'amico degli amici. (Marco Travaglio and Peter Gomez, 2005, RCS MediaGroup, ISBN 88-17-00707-2)
Enllaços externs[modifica]
- Silvio Berlusconi Fans Club Arxivat 2011-10-23 a Wayback Machine. (italià)