Vés al contingut

Sil·limanita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSil·limanita

Cristalls de sil·limanita (d'uns 3 cm) en matriu esquistosa Norwich, Connecticut, EUA.
Fórmula químicaAl₂SiO₅
EpònimBenjamin Silliman Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CategoriaNesosilicat
Nickel-Strunz 10a ed.09.AF.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.AF.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A’.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana52.02.02a.01
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic - bipiramidal
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics, fibrosos o aciculars
Estructura cristal·linaa = 7,47 Å, b = 7,66 Å, c = 5,75 Å; Z = 4
Grup puntualortoròmbica (2/m 2/m 2/m)
Colorincolora o en alguns casos blanc o gris, groc, groc verdós, gris verdós, blau verdós o blau. Incolor el làmina prima.
Exfoliació{010} perfecta
Duresa7
Lluïssorvítria a subadamantina; típicament sedosa
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica3,24 g/cm³
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,653 - 1,661 nβ = 1,654 - 1,670 nγ = 1,669 - 1,684
Birefringènciaδ = 0,020 - 0,022
Pleocroismeincolor - marró clar - groc
Angle 2V21 a 30°
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSil Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3][4]

La sil·limanita[5] és un mineral silicat, membre de la sèrie dels aluminosilicats, la qual també inclou polimorfs com l'andalusita i la cianita. El seu nom prové del químic nord-americà Benjamin Silliman (1779–1864). Va ser descrita per primer cop l'any 1824, en un espècimen trobat a Chester, Connecticut, EUA.[3]

Característiques

[modifica]
Cristall de sil·limanita de Sri Lanka.

La sil·limanita és un dels tres minerals que formen la sèrie dels aluminosilicats, junt amb l'andalusita i la cianita. Una varietat comuna de sil·limanita, és la que es coneix com a fibrolita, on apareix tot formant fibres.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sil·limanita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Tant la seva forma fibrosa com la forma cristal·lina són freqüents en roques metamòrfiques formades a partir de metamorfisme de roques sedimentàries. És un mineral que indica alt grau de temperatura i unes pressions variables. Es pot trobar junt amb andalusita, cianita, feldespat potàssic, almandina, cordierita, biotita i quars en esquists, gneissos, corneana i més rarament en pegmatita.[2]

La sil·limanita s'ha trobat a Brandywine Springs, Delaware, EUA.[6] Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Cap de Creus,[7] a uns esquists a Castellar del Vallès[8] així com en alguns municipis de la Catalunya del Nord: Bellestar (Fenolleda), Mentet (Conflent), Nefiac (Rosselló) i Cortsaví (Vallespir).[9]

Aplicacions

[modifica]

La sil·limanita s'utilitza en la indústria del vidre, com a refractari, i en la indústria de la porcellana en menor mesura.[10]

Referències

[modifica]
  1. «WebMineral entry». [Consulta: 19 desembre 2009].
  2. 2,0 2,1 [enllaç sense format] http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/sillimanite.pdf Handbook of Mineralogy
  3. 3,0 3,1 [enllaç sense format] http://www.mindat.org/min-3662.html Mindat.org
  4. MacKenzie, W. S.; Guilford, C. Atlas of rock-forming minerals in thin section. Essex: Longman Scientific & Technical, 1980, p. 10. ISBN 0-582-45591-X. 
  5. Riba i Arderiu, O. «Vocabulari de mineralogia». IEC. [Consulta: 15 juny 2020].
  6. [enllaç sense format] http://www.dgs.udel.edu/Geology/Mineralogy/destatemineral.aspx Arxivat 2010-06-10 a Wayback Machine. Delaware State Mineral, Sillimanite, Delaware Geological Survey
  7. Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 11 desembre 2023]. 
  8. «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2023. [Consulta: 11 desembre 2023].
  9. Christian Berbain, Georges Favreau, Jacques Aymar. Mines et minéraux des Pyrénées-Orientales et des Corbières. Association française de microminéralogie, 2005. ISBN 9782952660105 [Consulta: 11 desembre 2023]. 
  10. Klein, Cornelis and Cornelius S. Hurlbut, Jr., Manual of Mineralogy, 1985, Wiley 20th ed., p. 380 ISBN 0-471-80580-7